LAFUENTE, Amàlia: Codi genètic. Proa. XVIII Premi Ciutat de Badalona de Narrativa. XXII Premi Literari Països Catalans – Solstici d’Estiu
(Clica l'opció "Vull llegir la resta de l'article" per veure la ressenya)
És agradable trobar, de tant en tant, gent valenta que es llença a l’aventura d’obrir nous camins. Dic això perquè considero que l’Amàlia Lafuente, autora d’aquesta novel·la, enceta amb Codi genètic una nova via dins el panorama literari català: la novel·la mèdica. Un de tants subgèneres que existeixen bàsicament en la narrativa estatunidenca (potser el màxim exponent el tenim en la figura de Robin Cook), i que a casa nostra encara no s’ha explotat.
A més, ho fa amb una història interessant que es mou entre l’àmbit professional de la investigació (amb les enveges, competències i picabaralles que se’n deriven) i l’àmbit privat i emocional dels personatges, sobretot en el cas de la protagonista, la Marina Fontcuberta, un personatge molt ben treballat.
Situem-nos en la trama: la Marina Fontcuberta és una becària, filla d’un investigador de renom, que fa recerca per trobar algun fàrmac que permeti lluitar contra la malaltia de l’Alzheimer. Per un seguit de circumstàncies que no detallaré, hi ha canvis importants en l’equip directiu de l’institut on treballa, i ella es veurà arraconada i sense possibilitats de continuar la investigació. Però després d’uns dies en què es dóna per vençuda i accepta la nova situació, reaccionarà i decidirà continuar, d’amagat, la recerca. Serà així com aconseguirà, gairebé de manera fortuïta, trobar un punt de partida ferm per a l’elaboració del fàrmac contra l’Alzheimer. A partir d’aquí la intriga està servida: hi haurà una lluita entre dos grups d’investigadors per tal de ser els primers d’aconseguir aquesta troballa. I tota aquesta competitivitat, la pressió del dia a dia, la desconfiança... lligarà perfectament amb els sentiments i l’evolució personal de la Marina.
També voldria remarcar la defensa que fa l’autora dels becaris, els qui realment es dediquen a la investigació, enfront dels investigadors ja consolidats, que ocupen gran part del seu temps en la gestió de recursos.
En definitiva ens trobem davant d’una novel·la mèdica dirigida a un ampli sector de lectors. Que no us faci por la idea de xocar amb possibles tecnicismes que enterboleixin la lectura perquè no és el cas. Codi genètic és una bona novel·la, d’aquelles que no saps deixar un cop l’has començada.
Llegint Codi genètic conec el món del becaris i la feina per saber més de l´Alzheimer. Ben compensat tema personal i recerca mèdica.El format thriller marca un bon ritme.
Jo també trobo que un dels encerts de la novel·la és aquest equilibri entre la història personal de la protagonista i la intriga mèdica que s'hi mostra.
Jo també trobo que un dels encerts de la novel·la és aquest equilibri entre la història personal de la protagonista i la intriga mèdica que s'hi mostra.
Gràcies per passar per Caducitat immediata.
Sílvia Romero