L'orige dels escrits és, sovint, insondable. De vegades, t'empeny la indignació que et genera una imatge, un comentari, una notícia o un altre escrit. De vegades, el motor de les teues paraules és un record, un anhel o una idea que apareix davant del teu pensament provinent del no-res, d'una activitat neuronal no accessible al teu raonament. Els encàrrecs, els favors, l'amistat o el treball també són motius escriptors ben coneguts. I molts d'altres que no citaré: aquest escrit no volia ser un escrit. Només volia explicar el seu orige: una paraula; una construcció inventada a partir de dos mots: llibre i llibertat. No sé si sóc original. No sé si us semblara enginyosa. Ahir però, se'm va ocòrrer mentre pensava en la diada d'avui i vaig pensar que era un joc de paraules bastant honest: pocs objectes materials poden acostar-se -i acostar-nos- tant a la idea de llibertat com el llibre. Molt pocs.
hem senc avergonyit per no saber fer l`us correcte de la meua llengua pero cuan lligc els teus escrits senc la necesitat d`expresarte la meua admiracio i com no ho se fer dàltra manera espere que la meua incultura no et moleste.
Ei Dídac sóc el Martí Et volia demanar si puc penjar el teu text al meu bloc i al bloc de l'escola. Vam fer un intercanvi de llibres amb els d'infantil i m'agradaria penjar les fotos acompanyades del teu escrit. Merci i records pel Xusso MArtí
Et volia demanar si puc penjar el teu text al meu bloc i al bloc de l'escola.
Vam fer un intercanvi de llibres amb els d'infantil i m'agradaria penjar les fotos acompanyades del teu escrit.
Merci i records pel Xusso
MArtí
Fins aviat!
Didac