El núvol volcànic de la setmana passada em va agafar a l’aeroport de
Praga i vaig haver de prendre’m unes vacances forçoses de cinc dies, tot
ajornant diverses actuacions que teníem previstes durant aquestes
dates. Una vegada digereixes la frustració i assumeixes que no pots fer
una altra cosa que tornar-te’n a l’hotel i esperar, t’adones que estàs
en un lloc immillorable per a quedar-te penjat i decideixes aprofitar el
temps, eixir a passejar i perdre’t per la ciutat. Deambules per ponts,
places i carrers, observant de reüll els monuments que ja tens massa
vistos, que ja ni tan sols et criden l’atenció. De tota manera, mai no perds l’esperança de tornar a casa, i cada dia, religiosament, t’arrimes a l’aeroport amb una maleta de vint quilos, la guitarra i una motxilla amb llibres, discos i l’ordinador portàtil, a veure si la situació ha canviat miraculosament, si per casualitat el cel s’ha obert de sobte i encara queda alguna plaça lliure en el primer avió cap a Barcelona, siga de la companyia que siga. Mentre esperes i desesperes, li pegues voltes al cap, perquè no tens una altra cosa millor a fer, i et poses transcendental: metafísica barata per combatre l’avorriment.
SI VOLS LLEGIR LA RESTA DE L'ARTICLE... http://www.linformatiu.com/nc/opinio/detalle/articulo/eyjafjallajoekull
Article publicat al diari digital L'Informatiu (23 d'abril de 2010)
Enhorabona per la teua música, per cert.
Irene
Et convidem a visitar el nostre blog, ja que nosaltres també hem fet un post parlant del volcà islandés, esperem que et passis i ens deixis algun comentari.
Endavant amb la teva música que ens agrada molt.
www.vulcanosantiga.blogspot.com