Ahir moria un feixista. I els mateixos que volen protegir al jutge Garzón per voler investigar els crims del franquisme, elogien la gran tasca democràtica de Samaranch. Democràtica, de què? És fastigós escoltar les declaracions dels dirigents d'ERC. I les de CiU. I les del PSC. Com a mínim, Vilaweb feia una notícia raonablement realista, amb cara i ulls.
És evident que la transició espanyola es va fer de la pitjor manera possible. És evident que la transició va ser un pacte entre feixistes i antifeixistes amb ganes d'institucionalitzar-se. Un pacte de silenci i de nous càrrecs polítics, assegurant-se poder econòmic que afavoria a totes les bandes. És evident que, amb un procés com aquell, no en podia sortir una democràcia gaire exemplar.
Si hi hagués una mínima decència i qualitat democràtica, avui no estaríem parlant de la figura d'en Samaranch. Si hi hagués una mica de coherència i dignitat, aquest senyor no seria recordat, avui, a la Generalitat de Catalunya. Si això fos un país normal, al Camp Nou no es faria cap minut de silenci per la memòria d'un franquista.
Però no tenim un país normal. Ni el tindrem mentre aquells que s'omplen la boca d'independència segueixin legitimant el discurs i l'obra del feixisme. Sigui de manera directa o indirecta, això no ho podem permetre. De cap de les maneres.
La democràcia començarà quan no quedi res ni ningú que sigui hereu de la dictadura.
És evident que la transició espanyola es va fer de la pitjor manera possible. És evident que la transició va ser un pacte entre feixistes i antifeixistes amb ganes d'institucionalitzar-se. Un pacte de silenci i de nous càrrecs polítics, assegurant-se poder econòmic que afavoria a totes les bandes. És evident que, amb un procés com aquell, no en podia sortir una democràcia gaire exemplar.
Si hi hagués una mínima decència i qualitat democràtica, avui no estaríem parlant de la figura d'en Samaranch. Si hi hagués una mica de coherència i dignitat, aquest senyor no seria recordat, avui, a la Generalitat de Catalunya. Si això fos un país normal, al Camp Nou no es faria cap minut de silenci per la memòria d'un franquista.
Però no tenim un país normal. Ni el tindrem mentre aquells que s'omplen la boca d'independència segueixin legitimant el discurs i l'obra del feixisme. Sigui de manera directa o indirecta, això no ho podem permetre. De cap de les maneres.
La democràcia començarà quan no quedi res ni ningú que sigui hereu de la dictadura.
de lo millor que he llegit sobre aquesta "noticia"