Llegeixo la noticia que han posat una bomba al teatre Alfil de Madrid on Leo Bassi està representant la seva obra "Revelación" on carrega contra la religió catòlica.
M'estranya que no s'hagi fet més ressó d'aquesta noticia, si tenim en compte que encara no fa un mes la qüestio de posar límits a la llibertat d'expressió quan colisionés amb el respecte a creences religioses estava en boca de tothom. (Que ràpid oblidem les coses)
Encara sort que el "bomber" era un aficionat maldestre i no hi ha passat res. Tot ha quedat en una anècdota dintre de tot el rebombori que esta creant aquesta obra entre els sectors ultres de la capital del país veí. (Bassi ha d'anar escortat amb guardaespatlles i les congregacions de protesta davant del teatre són habituals).
Crec que se n'hauria de parlar més, d'aquest tema. Tots aquells progressistes de saló que titllaven de "comprensibles però no justificables" les barbaritats comeses pels musulmans exaltats a causa de les famoses caricatures de Mahoma s'haurien trobat en una disquisició interessant. Farien servir els mateixos arguments per a "comprendre" el cabreig fatxa? O aquests no tenen dret a cabrejar-se?.
I en el fons, la bomba aquesta cercava el mateix que les retallades (benintencionades o no) a la llibertat d'expressió: Fer callar a aquell que diu coses que no ens agraden sentir.
Tant dret te el Sr. Bassi de dir barbaritats del que li abelleixi com tothom. I tothom vol dir tothom. Si els iranians fan un concurs d'acudits contra l'holocaust jueu que el facin, si alguns descerebrats volen insultar els negres als camps de futbol que ho facin (per cert, també insulten els catalans i ningú no en diu res), si cert periodisme li puja la líbido quan carrega contra el nostre país doncs que es desfogui,...i així tot.
És clar que Leo Bassi te més nivell que qualsevol feixista, però no podem reclamar el dret a la llibertat d'expressió només quan són els "nostres" els que pateixen el linxament i la censura. (Podriem dir que Leo Bassi i jo tenim certa afinitat ideològica però això no vol dir que m'agradi el que fa, de fet no m'agrada gens i encara tinc a la ment la famosa escena on menjava merda de gos)
Perquè no serveix de res que prohibeixis i censuris. Amb aquesta actitud només aconsegueixes que el que te una opinió "censurable" acabi pensant que se'l reprimeix perquè te raó. Quan el més profitós seria que l'argumentés, vulguis que no si té una mica d'inteligència veurà que no se'n surt i que potser va equivocat. Si no ho entén, segur que és un pobre desgraciat, un poca pena que ja li va bé viure en el seu forat miserable, no fem que se'n senti important.(això darrer va per molt fatxa proletari carn d'ultra futbolero i per algun periodista o polític que es pensa que és l'ungit).
Algú digué una vegada que en acabar la dictadura, van sortir unes quantes obres literàries o de teatre que l'únic mèrit que tenien era que havien estat censurades ves a saber perque (algun exabrupte suposadament irreverent o alguna cosa semblant)Autors mediocres convertits en herois pels prejudicis dels censors (Alguns s'ho han cregut massa i ara volen fer partits polítics o no se què)
Una de les diferencies entre la dictadura i la democràcia és que en aquesta darrera hauria d'estar permès dir el que volguessis. Absolutament tot. Si algú s'hi sent ofès ja anirà las jutjats.
I si alguna opinió comença a crear massa adeptes (racisme, xenofòbia, extrema dreta,...) llavors vol dir que la societat té un problema més profund que ha d'analitzar en profunditat i no reprimint allò que li sembla que no és políticament correcte.
