decalpeixet |
dimarts, 20 d'abril de 2010 | 12:36h
Una nota de premsa de l'àrea de Comunicació de Mossos comunicava a finals de març la detenció d'un treballador de la presó de Tarragona, "presumpte autor d'un delicte contra la salut pública". La mateixa nota de premsa incloïa un aclariment inusual, poc comú en les informacions que Mossos d'Esquadra i els organismes de diligència policial fan públics. La nota apuntava que, de 51 anys "l’home es treballador de la cuina del Centre Penitenciari de Tarragona". Vaja, que el cuiner pulia al forat.En l'escorcoll superficial en el moment de la detenció se li van trobar "95 grams d'haixix, un
telèfon móbil i dues ampolles amb uns substància per determinar".
Per si el periodista despistat no atançava prou atenció a la nota o senzillament la mandra el portava a picar que un treballador de la presó és acusat de "bla, bla, bla,..", Mossos ja aclareix perquè intueixis el punt més sucòs de la informació: "el cuiner traficant...". Presó i trasparència informativa van íntrinsecament separats, no lliguen perquè senzillament dins els murs de les presons allò que passa no pot ser notícia. Pertany a l'espai de tutela estatal, de la cura de l'administració i de normes diríem que socialment poc digeribles. No aguantaríem saber segons què. Però un traficant ha estat detingut i l'opinió pública pot descansar.
Sense nota, ni difusió, tampoc publicitat ha tingut aquesta altra notícia que no he trobat explicada enlloc: dijous va morir un jove de 29 anys a la mateixa presó de Tarragona. Sembla que de sobredosi. Durant el matí, una vintena dels seus familiars esperaven en riguròs dol gitano al seu parent a les portes de la presó. Ploraven i esperaven. Potser també esperaven la nota de premsa del Departament guvernamental que els vingués a explicar com havia mort un jove dins aquelles parets de reinserció i reconducció social...
Per si el periodista despistat no atançava prou atenció a la nota o senzillament la mandra el portava a picar que un treballador de la presó és acusat de "bla, bla, bla,..", Mossos ja aclareix perquè intueixis el punt més sucòs de la informació: "el cuiner traficant...". Presó i trasparència informativa van íntrinsecament separats, no lliguen perquè senzillament dins els murs de les presons allò que passa no pot ser notícia. Pertany a l'espai de tutela estatal, de la cura de l'administració i de normes diríem que socialment poc digeribles. No aguantaríem saber segons què. Però un traficant ha estat detingut i l'opinió pública pot descansar.
Sense nota, ni difusió, tampoc publicitat ha tingut aquesta altra notícia que no he trobat explicada enlloc: dijous va morir un jove de 29 anys a la mateixa presó de Tarragona. Sembla que de sobredosi. Durant el matí, una vintena dels seus familiars esperaven en riguròs dol gitano al seu parent a les portes de la presó. Ploraven i esperaven. Potser també esperaven la nota de premsa del Departament guvernamental que els vingués a explicar com havia mort un jove dins aquelles parets de reinserció i reconducció social...
La presó no arregla res que ja ve trencat de fora.
Vides que es trenquen quan la pròpia comunitat gitana que fa els ulls grossos al tràfic del que sigui. "Pa que voy a estudiar si vendiendo me puedo sacar 9.000 al mes" (Això em va duir un dia un jovenet).
Vides que es trenquen quan les administracions que es limiten a comprar la pau social a base de pisos de segona adjudicació, prestacions i ara amb el Pla Integral del Poble Gitano que ha estat muntar un xiringuito com les cases regionals. Igualet que fan a l'Afganistan amb els talibans: cash for peace.
Vides que es trenquen per les pròpies famílies desestructurades, a les qual els importa un rave que els seus fills es passin el dia pel carrer i que la seva principal distracció abans d'arribar als deu anys sigui fumar porros i penjar gossos pel coll amb una corda.
Vides que es trenquen quan els tècnics socials han d'establir prioritats i treballar aquells que veuen que tenen més possibilitats d'apedaçar i deixar els casos perduts perquè no poden arribar a tot.
Solucions? Des de primera línia no se'n veu cap.
I que fan doncs els gavinets de premsa? Maquillar la putrefacta realitat.