Tornats d’un indret màgic, passem el dia al Menata i el cap ja vola vers nous horitzonts i paisatges: Gàmbia? Uganda? Quina serà la propera etapa?
El rellotge va fent el seu camí en aquest enclavament màgic i nosaltres ens deixem portar pel record dels dies passats i per les il·lusions dels die futurs. No és fins que el sol ha començat a apagar-se que ens decidim a sortir de la nostra llar mauritana per anar a cercar algun record, algun souvenir.
Voltem carrers farcits de restaurants i colmados, de colmados i botigues de mòbils, de botigues de mòbils i alguna llibreria, d’alguna llibreria i ... Mauritània no és país de souvenirs.
Amb aquesta certesa apresa, ens fiquem en un colmado. I és allà on trobem l’únic souvenir possible. El souvenir que, amb una bona brasa, un xic de companyia i molta paciència, ajuda a passar la set dels habitants del desert. Les capsetes de té que comprem possiblement durarien un dia en mans de qualsevol autòcton, però, per nosaltres, és el millor regal a fer als nostres familiars.
Feta la feina, voltem encara per Le Capitale. I, de cop, s’alcen, davant dels nostres ulls, les immenses parets d’una presó. Ara hem trobat la Mauritània que ens havien explicat, pensem en silenci. Una bandera francesa, però, ens fa veure el nostre error. L’edifici amurallat és on s’autoempresona el cos diplomàtic del país veï. Una presó immensa, imponent. Una presó que contrasta amb la tranquil·litat de la gent i la senzillesa dels carrers que l’envolten. Davant per davant de la Presó de França, quatre negres tenen les seves parades d’artesania. Dura contraposició, la de la pedra i l’art confrontats!
De retorn al Menata ens sorprèn una gernació en un cafè. Ens hi acostem i arribem just en el moment, en què els parroquians celebren el quart gol del Barça contra l’Atlètic de Bilbao.
Després, a la nit, aquest cafè, el Cafè Tunissie, ens rebrà amb dos shawarmes, dos aigües i un regal molt especial: El Sevilla-Tenerife. El meu Barça i el Sevilla de la Susana són el comiat que ens tenia dispensat l’acollidor Nouakchott, la tranquil·la Mauritània.
Havent sopat i amb la victòria sevillista, ho celebrem amb un shisha i un passeig nocturn del Tunissie al Menata. El darrer passeig per la tranquil·la barriada de Le Capitale, a Nouakchott, la capital de Mauritània.
Si vols llegir el final del relat, clica aquí.
I nosaltres des de casa hem viatjat amb vosaltres per Mauritània. Gràcies per compartir.