Com riuria Nietzsche! O potser no, potser es posaria a plorar veient que no hem estat prou valents per atendre als ensenyaments de Zaratustra. Veient el ramat amuntegat en la cleda dels aeroports, ramat d’ eunucs, amb la potència crítica cauteritzada i el ventre botit de tanta por amb què els Grans Sacerdots no han parat d'alimentar-lo.
Déu ha mort va certificar Nietzsche. Tranquils, amics creients, no vull pas fer un al.legat d'ateisme. Ara intentaré explicar una altra afirmació d'aquest pensador que resumeix millor el seu pensament i a la que m'adhereixo: “el seu cadàver encara està calent”. La mort de Déu ha deixat un buit i en la nostra orfenesa hem corregut a omplir-lo indignament. No ens hem desempallegat de déu per fer-nos amos de nosaltres mateixos; no, desemparats i desconfiats de les nostres forces, hem anat a buscar recer en altres ídols. Un d’ells, el déu Pare Estat.
Els seus funcionaris, capitanejats pels polítics “hàbils simis grimpadors”, han après ràpidament l’ofici de sacerdots, ministres del nou déu. Han après a prohibir, a prohibir desmesuradament, a prohibir per prohibir, a tallar les ales al plaer, a l’instint, al dolor, a la vida. Per tenir-nos sotmesos i manipular les consciències.
Diumenge van tancar l’aeroport del Prat. No van cancel.lar algunes línies perilloses, van suprimir tots els vols. Els provinents de Canàries i altres llocs del sud de la península, també. Per si de cas! El Súmmum Sacerdot José Blanco dixit. Per quina raó? Per que ha arribat el núvol. Com se sap? Per què han tancat l’aeroport! Demà posaré aquest exemple de fal.làcia circular (petició de principi) a classe. Tal qual ho vaig sentir en les notícies. La veritat és que no s’havia realitzat cap prospecció que indiqués la densitat del “núvol” (?) ni que en determinés la altura, etc. Prohibir per prohibir; la forma més fàcil de fer que el ramat noti el poder del pastor. El mateix joc de poder de les religions. L’exercici del seu poder sacerdotal.
La por i la lògica són antagòniques. L’herba de la por que el ramat pastura es troba en l’imaginari, lluny de la realitat: en "el que podria passar”. I si aquest “ el que podria passar” ve avalat per càlculs matemàtics de no sé quin institut de Londres, el perill i la por semblen prou raonables. Doncs, no: l’única cosa raonable i lògica és la verificació empírica. Baixar de l’imaginari per tocar realitat concreta i constatable. Sort que els interessos econòmics de les companyies ha portat a revoltar-se contra la por sacerdotal i la incompetència. Han servit de contrapès i per una vegada s'han aliat involuntàriament amb els interessos nostres. [Se m'entengui bé: en general el poder econòmic és més bèstia: per guanyar quatre duros és capaç de posar en perill la nostra salut i la nostra vida. El poder polític ha de controlar el poder econòmic, sempre.]
Però el sacerdot del Pare Estat no cedirà tan aviat l’aval del seu poder. Per incontestables que hagin estat les demostracions dels vols de reconeixement de les aerolínies, doncs els avions han tornat sans i estalvis, els ministres del ram només han cedit en allò que fregava el ridícul i Barcelona podrà mantenir la línia amb el sud de la península. Però res més. Res de donar-se per vençuts: ells també envien els seus avions de l’Otan. Malgrat que han aterrat sense problemes, afirmen i asseguren que en els motors s’hi ha format cristalls. Doncs, si aquests cristalls són inofensius per als avions, per què deixar-los inoperants i amb tot el ramat tirat per aquest móns de Déu? Com acabarà tota aquesta farsa ritual? Doncs que els governs es veuran forçats a pagar alguna mena de compensació per les pèrdues econòmiques de les companyies, compensació que finalment revertirà en els impostos de tots. I com que la compensació no seria suficient si es segueix per aquest camí, es buscarà una tercera via que salvi l’honor de la classe sacerdotal i perjudiqui menys les butxaques de les companyies. Vés que seria fàcil de definir empíricament unes vies de vol segures que anessin variant en funció de l’itinerari del núvol i dels seus canvis de densitat, que no és pas homogènia en la seva extensió!
Ja és hora d’adonar-nos del xantatge dels sacerdots, de parar de badar boca i posar-se a protestar. Si el periodista entrevista el Súmmum Sacerdot no només li ha de demanar informació sinó qüestionar-li les decisions o exigir-li arguments que les avalin.
Altrament ells seguiran prohibint. I així seguiran escampant les sensacions de perill sense fonaments. Tres dies tancats els aeroports l’11-S; tants suïcides podien estar pol.lulant pels espais aeris sabent pilotar un avió? I per què només tres dies? I la grip A, una altra enredada.
Algun dia els haurem de dir que no som ramat, que som persones; que no som fidels creients, que creiem en nosaltres mateixos.
Però ara faré una mica d'advocat del diable, que de tant en tant és un exercici ben saludable: i si hagués passat res? i si un avió s'estavella i mor gent?
No vulguis saber la que s'hauria organitzat!
Per això em pregunto: on es troba el terme mitjà que Horaci defensava amb tant fervor?
Si estem vivint una circumstància nova que mai no s'havia produit, perquè mai havia hagut un núvol així i alhora un munt d'ocellots de ferro que van amunt i avall, què cal fer realment?
En fi. Jo no tinc la resposta. Però haig de reconèixer que sóc prudent de mena.
Jo sóc de les de "prohibit prohibir". Per tant...
Sempre em fa molta pena quan veig com tothom es recolza, de bones maneres o de males maneres en els papa estat. Els cometnaris privat s de la gent, le s notícies... Ho trobo infantil, poc realista, dependent i sobretot poc eficaç...