Primer, el tripartit féu la campanya electoral més cara i més inútil de la història. Sotmetre als nostres alumnes de primària a l'absurda pressió de la sisena hora.Després, van bastir una llei d'educació que no parla de l'educació, sinó que esdevé un manual d'instruccions sobre com fer negocis privats amb l'educació pública.
Tot seguit, se'ls va veure de nou el llautó. Van suprimir el Batxillerat nocturn. Aquells que estudiaven i treballaven, perquè volien el primer i no tenien altre remei que fer el segon, se'ls va serrar el cable de l'ascensor social.
Definitivament, el classisme exclusivista d'aquells que són socialistes, en la mesura en què manipulen a les classes socials més desafavorides per afavorir els qui resideixen a la banda de muntanya de la Diagonal, han tornat a actuar. Han eliminat el Batxillerat dels instituts amb pobres i "gent de mal viure".
Em penso que jo en tinc la culpa. Com a mestre, sempre he defensat, més que la llibertat per conèixer, el coneixement de la llibertat. He cregut que l'escola havia de servir per bastir la trilogia republicana de "llibertat, igualtat, solidaritat". Sóc un antic alumne del Batxillerat nocturn. I algú tan pelacanyes com jo, fill d'un metal·lúrgic, m'ho vaig creure, que això d'estudiar alliberava l'esperit.
No poden suportar que algú com jo, amb uns quants títols, i una certa erudició per no deixar-me impressionar massa per la seva retòrica d'IESE els tracti de tu. Deuen sentir-se humiliats en veure que qualsevol ex-estudiant de batxillerat nocturn i de barri tinguin més coneixement i cultura que ells mateixos i que els seus fills. I ara, ens ho tracten de mostrar amb fets i paraules.
http://www.ub.edu/economiaempresa/
No he inclòs la UAB i la UOC perquè no tinc massa coneixement sobre els valors i idees transversals que tracten d'inculcar entre l'alumnat. He triat l'IESE com a objectiu de les meves crítiques per la seva destacada activitat de Think Tank neoliberal, per la seva supeditació a la Universidad de Navarra i, per tant, a la ideologia de l'Opus Dei associada a la teologia de l'empresa privada, és a dir, els principis teològics de l'obediència cega, la desigualtat "natural" entre amos i empleats i el patiment aplicada a l'economia. ESADE, per la seva banda, més relacionat amb els jesuïtes, tot i tampoc ser sants precisament de la meva devoció, mantenen encara algun bri del pensament social de l'església, cosa que permeten preservar encara algun petit indici d'ètica empresarial.
Hi ha funcionaris descaradament neoliberals, car ésser funcionari no significa ser millor o pitjor persona. Alguns exemples: Jaume Huguet, Joan Carretero, Ernest Maragall, Xavier Sala-Martín... Curiós, no? El seu odi antifucnionarial essent funcionaris. Això sembla degut a alguna mena de complex només explicable per a un psicoanalista. Per experiència, considero que es tracta de gent que es creu molt superior a la que tenen a la seva vora, i atès que la gent que els envolta no es passa la vida aplaudint-los, considera que han d'ésser exterminats. En fi, una mena de mentalitat estil Idi Amin.
Cordialment,
després s'esbatuassen sobre qui eés cnt i fai i qui els estatatistes de la cgt que la pelen.
saber la tesis doctoral o la polla, o tira directa ja que el que fot de
professor podria ser alumne.
Però mentre es tramitava tothom mirava cap a l'altre costat i es vivia molt bé.
Cal dir que la LEC s'ha aprobat amb una amplia majoria, fins i tot IC-V n'ha votat quasi la totalitat del seu articulat: només no va votar la part que preveia que les escoles que separen per raó de sexe poguessin rebre finançament públic. (cosa amb la qual hi estic d'acord i que crec és un error del a LEC).
El manual d'instruccions per fer negocis priovats, calificar-ho així em sembla d'un gran cinisme: els centres públics, els que volen, s'espavilen per obtenir més recursos i des de fa molts anys, no des de l'entrada en vigor de la LEC. Per exemple, les E.O.I als estius organitzen cursets intensius que serveixen per obtenir més guanys. Són negocis privats? S'haurien de prohibir? No poden fer el mateix altres centres? ....
Per tant, la LEC el que fa en bona part es donar cobertura legal a supòsits que ja fa anys que existeixen.
El tema del batxillerat nocturn és trist i sobretot demostra que aquest país està quasi en bancarrota. La idea però és no deixar cap estudiant al carrer, sinó que aules amb 10, 12 alumnes es puguin reagrupar en grups de 30 alumnes. És un tema d'eficiència....
Crec absolutament recomanable racionalitzar la despesa pública. Hi ha centres amb un batxillerat nocturn absentista on hi van com a molt deu alumnes; crec que cal reordenar l'oferta i concentrar-la. Pel camí no es perden places de batxillerat, sino de professors i funcionaris. Ai, el llautó corporativista!
D'altra banda hi ha iniciatives com ara el IOC (Institut Obert de Catalunya) on, a mode de la molt exitosa UOC, es pot estudiar a distància. Però es clar, no calen tans recursos ni tants professors. Ai, un cop més, el corporativisme! No serà que n'hi ha que defenseu una cosa volent fer-la passar per una altra?
El tema dels negocis privats amb l'educació pública deixem-lo passar, perque no té cap mena de base. Ja sé que forma part de la fraseologia ustecanyadellista, però alguns n'estem una mica vacunats. Sabem que darrera d'aquesta afirmació no hi ha altra cosa que un desig vehement de continuar amb l'estatus quo funcionarial dels centres públics, culpable en gran part de la situació actual. Més corporativisme, vaja, per si en faltava.
De tota manera, i per deixar les coses clares, ja deixo anar pel davant que no tinc res en contra dels negocis privats, així genèricament, abans ben al contrari. I és que estic absolutament a favor d'una societat basada en la propietat privada, la llibertat individual, l'economia de mercat i, en definitiva, el capitalisme. Ja sé que és poc original, perque és el que pensem el 99% de la gent (m'avanço a la rèplica dient que devem estar manipulats pel sistema). Es clar que n'hi ha que voldrien un sistema funcionarial universal (tots els que defensen els seus privilegis corporatius), però són una minoria força ínfima. Per sort, afegeixo, si tenim en compte les experiències històriques.
Per no semblar que discrepo en tot, sí que estic en contra de la sisena hora, i considero la gestió dels sociates, i no diguem ja dels iniciativos, com un desastre sense paliatius que espero que acabi aviat... i jo havia estat votant del tripi, i per dos cops.
Finalment no m'impressionen els teus títols, que desconec, però que no sé si deuen ser molt lluents si els treus sense que ningú'te'ls demani. Ja saps el que es diu dels qui presumeixen d'alguna cosa de forma molt notòria. I és que veritablement no sé que hi tenen a veure amb el teu post.
és votar dos cops al tripartit i criticar als "sociates" i "iniciativos". Però bé, d'esglésies que fan una cosa i diuen la contrària n'hi han moltes.
Miri's aquesta notícia [http://www.vilaweb.cat/noticia/3716352/raval-vol-continuar-estudiant.html], i opini... No'ns digui que els alumnes són una panda de pijos, que no'l creiem.
Dimecres, al vespre, a l'escola del meu fill, hi haurà una reunió de l'Ampa amb la direcció de l'escola. Tema: pagar amb diners dels pares una mestra de conversa d'anglès el curs vinent, encara que l'Ajuntament de BCN (ara el Consorci) havia signat un conveni pel curs vinent. Respecte al curs passat, a la nostra escola hi han 2 mestres menys. També no hi ha pressupost pel manteniment de material divers...
I no ens digui que és per "desengraixar" pressupostos: ben bé que hi han diners per tonteries com referèndums (i obres!) per la Diagonal, Jocs Olímpics, etc.
No és qüestió de socialisme, capitalisme, etc... És qüestió d'honestetat o no. (Per cert, sí es partidari del capitalisme, voti al PSC: és el partit que millor recolza el seu ideari).
Per cert: la quarta prescripció republicana era EL DRET DE PROPIETAT PRIVADA. Sinó, no s'explica ben bé, la revolució "burgesa" francesa. Sempre falla aquesta quarta en l'explicació provinents dels pensadors i propagandistes dels col·lectivistes utòpics del XIX ençà. I que duu aparellada la inexplicable vertadera revolució de la Comuna de París a mitjan del segle XIX.
Gràcies, Xavier.
PS: sóc tant de progrés social que aspire a que tothom siga ric, no pobre. Materialment i espiritualment.
Xavier: molt ben dit.