Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Setembre 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930   
josep_blesa | ARCHITECTURES | diumenge, 18 d'abril de 2010 | 22:54h

 

YESTERDAY WAS A GREAT DAY. I TOLD THIS COMMENTS

(mixed in English or Catalan) DURING THE VISITE WITH THE DUTCH SCHOOL:

 

I) First I’ll explain the evolution of the site.

La història d'aquest espectacular complex d'edificis sorgeix d'un gran esforç del govern de la Generalitat Valenciana per integrar i expandir la ciutat a la zona de la periferia sudoriental de la ciutat compresa entre  camps de conreu, l'antiga carretereta que duia a El Saler, unes vies fèrries de tren, una futura autopista, certes àrees industrial en desús dins del llit del Túria i d'altres zones limítofes.

La ciutat de les Arts i de les Ciències tardarien deu anys a construir-se. L'aposta fou feta a instàncies del catedràtic d'Història de la Ciència de la Universitat de València, En López Piñero, que comboià l'economista i urbanista, i  alcalde d'aleshores, en Ricard Pérez Casado en aquesta aventura.

Santiago Calatrava ganyà el concurs de 2001 per a l' adjudicació del projecte que, aleshores, incloïa la torre de telecomunicacions més alta de tot Europa. Ens enlarirava envers el futur més avantguardista i en pro del coneixement. El fus, la torre de comunicacions era substentada por tres gratacels triangulars dedicats a oficines, televisions, ràdios, etc.. Amb una alçada d'uns 327m,  encara hi hagué algun intent de ferla més alta. La torre hi hauria constituït l'element més visible del complex i de la ciutat de València. Ja en temps del PSOE, a punt de caure va denegar un estri, un símbol i un ferrament que ens enlairava dellà de la nostra provincianitat. Denegaren la torre sota l'excusa de que invadia el trajecte d'aterratge dels avions que hi ha entre la mar envers l'aeroport de Manises. La realitat era que una colònia NO podria tenir un element que depassava les possibilitats d'una societat colonial en trànsit cap a la seua llibertat de manera pacífica. Pensaven els ponentins colonitzadors en el seu 'corral d'estat' i la subsegüent caiguda de la Generalitat en mans d'En Zaplana. Llavors, els crits en pro de l'estalvi i l'excés de despesa per part dels populars valencians era la mateixa que la que esgremeixen els comunistes españols actuals, però instal·lats a València, amb la prolongació de Blasco i Banyes fins la platja per tal de carregar-se El Cabanyal.   

Els canvis polítics vingueren en 1996 i immediatament dugueren, a substituir la torre per un centre de música i un d'òpera, el Palau de les Arts.

Anys després, recuperant-se de l'esglai, els espanyols encarregarien la mateixa torre de comunicacions, però aquest viatge, ja no dins d'una colònia conquerida sinó en la gran metròpoli tentacular aquella dita Madrid. L'encarregaren al mateix arquitecte i que encara la volien corregida en alçada. Com correspon a un país no colonial.  Lliure de triar sobre el seu futur com és Espanya. Sense cap crítica economicista o de cap altre caire al respecte de cap segment de l'espectre polític i/o social espanyol.

Ha de fer goig de tindre estat propi, eh !


II) About Santiago Calatrava.

 - Now I’ll explain about the architect who designed, and taught, the City of Arts and Sciences.

-  Santiago Calatrava was born in València in 1951.

-  He studied at the Valencian School of Architecture.

-  After his course he immigrated to Zurich to study engineering.

-  He won several prizes for his designs in central Europe.

-     He never forgot about Valencia and in 1986 in an exhibition Calatrava explained his vision of Valencia.




   -  In the late 20th century this area was outside
            València.

-  During the 20th century this was an industrial area linked to the port. And its other auxiliary industries.

-  I remember when I was ten years old I came to this site to collect leaves from the trees to give to may silkworms.

 







L'Hemisfèric, amb la planta en forma d'ull i la seua cúpula hemisfèrica de portes i coberta mòbil amb  nervadures, n'ocupa una superfície de 2.561 metres quadrats i es construí des de 1996 a 1998.







El Museu de la Ciència,  de 241 metres de longitud és una iteració simètrica de  nervadures, a tall d'arbres closes per  superfícies vidrades a nord que permeten de dispondre de la màxima llum natural al seu interior.



L'oceanogràfic és el més gran aquari de tot Europa. És dissenyat per Fèlix Candela, arquitecte d'origen valencià de Monòver però que emigrà amb al seua  família a Madrid i que després de la guerra d'España li tocà emigrar a Mèxic on desenvolupa tota la teoria i pràctica de fer voltes i formes catalanes en formigó armat a tall de membranes de gruixa primíssima.









Si voleu més sobre les acotacions i comentaris podeu passar al "Vull llegir més..."

En un principi, la Ciutat de les Arts i les Ciències fou pensada com a una àrea que acollia una torre de comunicacions, un museu de les ciències, l’umbracle i l’ hemisfèric.

No obstant, per qüestions polítiques, i amb l’excusa de que interferia la trajectòria del trànsit aeri, s’eliminà la torre de comunicacions del projecte inicial i es substituí pel Palau de les Arts.

At the beginning, the city of the arts and the sciences was planned to include a communication tower, besides the science Museum and the hemispheric.

Nevertheless (but), for political reasons, and with the excuse of interfering with the air traffic, it was eliminated from the final project and was replaced with the Opera House (Palau de les Arts).

 

En aquest projecte es barregen aspectes plàstics i tècnics harmònicament, utilitzant els materials més senzills –formigó, acer, pedra- i els elements essencials intangibles –aire, llum, línia, moviment- per a oferir un llenguatge arquitectònic propi que el caracteritza.

In this project the plastic and technical aspects are mixed harmoniously, using the simplest materials - concrete, steel, stone - and the essential elements - air, light, and line, movement - to offer an architectural language that characterizes the work of Calatrava.

 

L’arquitectura d’en Santiago Calatrava se basa en la tradició  mediterrània que usa l’estructura com a instrument per a aconseguir obres d’art.

The architecture of Santiago Calatrava is based on the Mediterranean tradition that uses the structure as an instrument to obtain works of art.

 

El disseny estructural de Calatrava és un art on hi ha molt d’escultura.

Calatrava´s structural design is an art that contains a lot of sculpture.

 

L’arquitectura de Calatrava presenta un domini espectacular de la forma. Aquesta arquitectura té la capacitat de sorprendre les persones que la contemplen.

The architecture of Santiago Calatrava presents a spectacular control of shape. This architecture has the ability to surprise people who see it.

 

En els seus treballs s’observa l’admiració envers Fèlix Candela. Arquitecte d’origen valencià exiliat a Mèxic a causa de la guerra d’Espanya (1936-39).

In his work we can see his admiration of Felix Candela.

 

En l’obra de Santiago Calatrava estan latents els coneixements d’enginyeria. Tanmateix és ambdues coses. Fora de tot fenomen de moda, la seua producció anuncia futur. La solidesa i exactitud de llurs estructures són conseqüència de la precisió d’enginyer. En realitat, la força de llurs construccions resulta també de la esveltesa de la forma plàstica de les seues construccions, conseqüència de la precisió d’ arquitecte.

In the work of Santiago Calatrava the knowledge of engineering is latent. Nevertheless, he is almost exclusively an architect. His projects announce future. The solidity and accuracy of his structures are a consequence of the engineer's precision. Actually, the force of his constructions also come from the slenderness of the plastic shape of his constructions, a consequence of the engineer's precision.

 

 

 

 

Santiago Calatrava està considerat com a un dels arquitectes de major renom de las últimes dècades. Arquitecte, enginyer i escultor nascut en la localitat valenciana de Benimàmet

Santiago Calatrava is considered as one of the great modern architects. Architect, engineer and sculptor he was born in Valencia.

 

Santiago Calatrava concep cada projecte com a una obra viva relacionada entre cadascuna de les parts que el componen.

Santiago Calatrava conceives every project as a living animal, that is related to each of the parts that compose it.

 

Adquireixen una gran importància en les seues obres els esquelets humans a l’hora de dissenyar les seues obres com a elements estètics i contenidors de vida.

The human skeleton has a great importance in Calatrava´s work. At the moment of designing his projects they are like aesthetic elements and containers.

 

 

 

 

                                                                                                  

Comentaris: 3
  • ..//..
    rginer | dimarts, 27 d'abril de 2010 | 06:52h
    T'ho vas passar 'pipa' with the 'dutch school', no ? Ben explicat, encara que a mí em costa d'entendre en Calatrava. Els teus apunts m'han fet capgirar una mica la meva opinió .... hauré de demanar dia i hora per una visita ......
    • Vaig estar engrescat tota la setmana
      josep_blesa | diumenge, 13 de juny de 2010 | 23:46h
      perquè m'agrada fer les coses bé. I ho vaig estar preparant. Robin m'ajudà prou en la tasta i alhora m'ha servit per a fonamentar l'ús dels verbs amb millor propietat. Alguns amics proclamen que cal fer-la en valencià per a un públic més adult. I jo, que sóc un desvergonyit els he dit: que sí....hahahhahahhaa

      Estàs convidada, un b7
  • ..//..
    rginer | dimarts, 27 d'abril de 2010 | 06:51h
    T'ho vas passar 'pipa' with the 'dutch school', no ? Ben explicat, encara que a mí em costa d'entendre en Calatrava. Els teus apunts m'han fet capgirar una mica la meva opinió .... hauré de demanar dia i hora per una visita ......
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats