VilaWeb.cat
pereto | diumenge, 18 d'abril de 2010 | 21:22h
En un reportatge de l'edició d'avui del Levante-EMV (que al seu web només he trobat parcialment reproduït), es critica l'escassa inversió de l'Ajuntament del Cap-i-Casal en seguretat en els seus museus. Tot arranca del furt d'una petita obra de Sorolla que penjava de les parets de la Casa Benlliure (i que els "responsables" trigaren sis dies en adonar-se que havia volat!). En l'edició en paper hi ha una sèrie d'exemples de la situació en diferents museus municipals. Entre ells hi figura el Museu de Ciències Naturals i el periodista Ramon Ferrando titula "Escaso valor económico". El text diu: "La seguridad en el Museo de Ciencias Naturales es deficiente, según los expertos, aunque no exhibe piezas de valor. El centro tiene desde la reproducción de una cueva prehistórica a la reconstrucción del estudio de Ramón y Cajal". El paràgraf és impagable. Comencem per confondre valor i cost (o, podríem concedir, el redactor només considera que el valor venal és l'únic que compta). Els exemples que cita, efectivament, són quasi irrellevants: una falla que simula una cova prehistòrica i una fireta que representa l'estudi de Cajal. Però realment, aquest Museu compta amb una importantíssima col·lecció de fòssils de grans mamífers sud-americans, alguns com els que inspiraren a Darwin. És el cas de l'espectacular megateri (a la fotografia), un cas únic per tractar-se d'una reconstrucció amb les restes d'un mateix animal, a diferència del famós exemplar que hi ha al Museu de Madrid (que conserva, per raons històriques, una postura errònia). La col·lecció valenciana, molt rica, és la donació, feta el 1889 a la ciutat, per l'enginyer de Manises Josep Rodrigo Botet (1842-1915) i és, sense cap dubte, d'un immens valor científic. Segurament també és d'un cost ecònomic molt elevat.

Comentaris: 3
  • terra erma
    Manolo Jardí| Adreça electrònica | dilluns, 19 d'abril de 2010 | 09:13h
    Primer que res, el comentari: aclaridor i oportú. I ara, la obvietat: els dèficits que patim a la premsa valenciana (un altre oxímoron) són, fonamentalment, estructurals. Allò pitjor no és que els periodistes (o, millor, els redactors, majordoms, criats, esclaus...) no siguen conscients de la devastació (la pròpia i la que projecten). És que, sobretot, hi ha conceptes que ignoren, barregen o malbaraten per ximple analfabetisme. D'això, la (i)rresponsabilitat està, em sembla, molt repartida: la dels subjectes i les poques ganes de superar els propis dèficits; la dels 'amos' que tenen el cap i la cartera en altres negocis; la de les universitats i/o acadèmies que aproven les assignatures dels futurs llicenciats, graduats i figures de la comunicació, sobretot figures. També altres segments de la societat civil que, amb excepcions com la que exerceixes, fan el que tenen a l'abast per a denunciar i pal·liar tanta indigència. Salut.
  • Veus Juli:
    josep_blesa | diumenge, 18 d'abril de 2010 | 21:53h
    No cal que ho diguen els de Las Provincias (vençudes i desarmades) per a dir barberitats. Ja hi ha els encaradors del Levante (feliç) i els xics d'EL País (d'ELLOS) per a intentar de menjar-nos el cervell. Periodistes i polítics, en aquest País Valencià nostre, són com els cromos. INTERCANVIABLES.
    PP ó PSOE i tot allò que vos hi penja: vos podeu anar a fer-vos la mà junts o per separat. Trieu.

    Gràcies.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats