carme.laura |
dilluns, 19 d'abril de 2010 | 09:09h
M'ho dic a mi mateixa, "estúpida!, és Espanya!".
Vaig dir sí al referèndum de l'Estatut amputat, m'en vaig penedir i n'estic penedida. Vaig votar l'Estatut, sabent que res no retornava al meu país sinó que li prenia. Per la meva llengua, només per ella vaig dir sí a l'Estatut. Vaig ser estúpida perquè coneixia bé Espanya.
No vaig denunciar que l'Estatut aprovat pel Parlament fou amputat i convertit en una llei petita d'efectes irrisoris perquè el PSOE-PSC comandat per un Govern en què Montilla era Ministre i alhora a Catalunya Secretari General del PSC així ho volgué, presentant al Congrés esmenes al text originari i retallant-lo per totes les costures fins a escurçar-lo i desnaturalitzar-lo. El mateix Montilla que avui és president de Catalunya ab els vots d'ERC i IC-V. Em vaig empassar el rendiment d'en Mas i d'en Maragall. I bé sabia, estúpida de mí, que així és Espanya i que el PP faria la resta de feina bruta del PSOE presentant-hi recurs.
I em sento encara pitjor quan, atònita , escolto i llegeixo que el Tribunal Constitucional és dividit entre magistrats "progressistes" i "conservadors", com si hi hagués entre ells diferències, quan tots ells buiden encara més de contingut i d'esperit l'Estatut, els "conservadors" seguint les indicacions ideològiques del PP, els "progressistes" obeint les del PSOE i aplicant el pervers text interpretatiu que l'Advocat de l'Estat en nom del Govern espanyol elevà al Tribunal. Tots els magistrats , sense distinció, són portaveus d'Espanya.
Em sento estúpida. No vull un Estatut ni amb sentència ni sense ella, mai no serà un Estatut català sinó espanyol. No vull tornar-me a dir "És Espanya, estúpida!".
Em sento estúpida. No vull un Estatut ni amb sentència ni sense ella, mai no serà un Estatut català sinó espanyol. No vull tornar-me a dir "És Espanya, estúpida!".
Vaig fer campanya i vaig votar contra el text que les Corts espanyoles van decidir. Per dignitat, per coherència. Puc entendre les raons de qui ara s'exclama i es penedeix d'haver-li donat suport, però de dignitat i coherència en aquesta actitud en veig ben poca...
Som persones que tenim dignitat i valor. Hem de tirar endavant, i hem de dir les veritats nues, les veritats que sentim, sense haver d'aixeplugar ningú.
L'estatutet, escurçat, va neixer mort; l'estatut del parlament del 30 de setembre del 2 mil i no sé quants anys més, íntegre, va ésser el darrer esforç de tots nosaltres de poder encaixar-nos a Espanya; fracàs total!
Vergonya denigrant pel nostre poble va ser el paper d'un Artur Mas, pindolant per una presidència d'una comunitat autònoma catalana, i venent-nos la nostra nació. És dolorós haver de soportar el seu cinisme i hipocresia vers la nostra nació, molt dolorós!
Malgrat l'imatge periodística incongruent d'ERC, és l'única força política consistent en els seus postulats i plantejaments. Son al executiu, i fan feina, i feina ben feta, concreta, amb sentiment de país, i amb visió d'estat. Que hi tenen picabaralles internes? Sí, on no? Jo els veig no poc transparents, o vosaltres no? Que hi han personalismes, i ... on no? però a ERC els veiem, i els critiquem, i ... ?
Però al govern, repasseu el que han fet i estan fent les conselleries on mana ERC. Veureu errors, però veureu feina feta que queda. I extenc el meu reconeixement per la feina feta, millor dit, ben feta, a tots els departaments del nostre govern. Sí, sí, el PSC, d'acord, satel·lit del PSOE, però per una banda fa que la nostra societat continuï sent una, i per altra banda CiU l'ajuda a haver de ser deshonest amb Catalunya ... no? i si més no, qui va ser el que va vendre's el nostre Estatut per una promesa de presidència de la Generalitat, que el PSC amb Montilla al capdevant i els socis del tripartit es van encarregar de tirar per terra, en contra dels interessos de Madrid???
La política, sí, és bruta, sí, però no per ser bruta li hem de donar l'esquena. A l'inrevers, ens hi hem d'enfrontar críticament, i amb el nostre vot, ser conseqüents.
Ara no resta altra camí digne que el d'assolir la nostra integritat nacional reconeguda al món, deixem-nos de romanços, deixem-nos de "convergències" convenients. El que ens convé és la nostra soberania. I la tenim a tocar, sí, amb esforç, però mai la haviem tingut tant assumida per tots com ara.
Aquest Estatut es va endegar contra el PP quan tenia majoria absoluta a Madrid i CiU li donava suport parlamentari. Per tant, "demano la lluna en un cove perquè sé que el PP em dirà que nonés, CiU callarà i atorgarà, i jo podré tornar a Barcelona estirant-me dels cabells". D'aquí que el Zapatero digués el que va dir, sobre que apodiaria l'Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya. "Perquè m'anirà de perles per atacar al PP", es va deixar de dir. I CiU tampoc podia anar-hi a la contra perquè és el que esperaven els del Trippy.
Després del 11-M i del 14-M tothom el va seguir perquè a aquelles alçades no se la podien (o us la podíeu) embeinar.
A més, el Mas va anar a rebaixar l'Estatut... perquè si no a la setmana següent hi hagués anat ERC a dir amèn. (El PSC ja havia dit amèn tan aviat com va entrar al Congrés espanyol.) A canvi de què? S'admeten apostes sobre el que en va treure l'un i el que n'hagués tret l'altre.
Aleshores, no em vingueu amb que no sabíeu el que votàveu amb l'Estatut perquè fins i tot un ignorant com jo sap llegir i sabia el que votava. Per això vaig votar i tornaria a votar NO. En contra del que em deien els esquerrans, els convergents, els socialistes i els criptocomunistes que votar que NO era de feixista.
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
MOlt be noia ( et dic noia perque som més menys de la mateixa generació):
I ara que?
em viscut decennis amb l’estratègia del peix al cove, i aquestes alçades ens
adonem que el cove esta foradat.
I mentre la ciutadania, que fa els deures que els polítics (tots, no només els
de CDC) no heu tingut coratge per afrontar, vosaltres us dediqueu (tots, unànimement)
a rebutjar de forma unànime les ILP que s'entren al parlament.
El Sr. Pujol admet que la via autonomista, ha estat una presa de pel, però quan
se li parla d'independència arrufa el morro. Quina alternativa ens ofereix?
Vostè ha estat consellera d'ensenyament anys i panys, n’està orgullosa de
l'ensenyament que tenim al nostre país?
Evidentment els polítics son una casta apart, amb els seus interessos
particulars!.
El van mutilar els espanyols amb la inestimable col·laboració d'en Montilla (i les seves famoses esmenes de l'endemà) i d'en Mas (autoimbuït de la representació de Catalunya, un diumenge de febrer a La Moncloa).
Ja no vaig votar el text retallat.
I ara simplement hauríem de prescindir de la sentència del TC. En tot cas, hem de reaccionar-hi amb intel·ligència i amb contundència. Allà no poden decidir res sobre nosaltres. El nostre camí no passa per Madrid.
Només vaig rebre menyspreus, arguments banals, rialles sornegueres, i actituds fotetes, encara me'n recordo de les editorials del Segre i la Vanguardia demanant el SI, encara m'en recordo de les tertúlies on el NO era criminalitzat.
Els lo que tenim, de tota la gent del meu entorn que va votar que si callen, callen de manera miserable, encara no els he sentit "noi tenies raó", lo qual demostra la manca de maduresa de la nostra societat, incapaç d'assumir els seus propis errors, xiulant i mirant a una altra banda.
Puta societa civil