La jornada de dissabte al matí de la IV fira literària Joan Cid i Mulet estava dedicada als més joves. Es tracta d'actes molt necessaris que organitzem a consciència, conscients de la importància d'incorporar els nostres xiquets a l'àmbit literari. Vaig tenir l'oportunitat de saludar de nou la Janet Recasens, barcelonina i lectora d'aquest bloc, que va explicar un bon conta contes. Una altra de les activitats que esperava amb anhel era el recital de poesia sobre l'obra de Gerard Vergés per part dels alumnes de l'ESO de l'Institut Sòl del riu d'Alcanar. Em vaig emocionar sentint com recitaven, i agraeixo de tot cor l'excel·lent feina que ha realitzat el professor, poeta i amic Tomàs Camacho. També vaig tenir uns moments per comentar com havia anat l'acte de presentació del darrer llibre de Vicent Pellicer, Terres de l'Ebre, vida i colors. Tothom estava molt satisfet de l'actuació de la cantautora Montse Castellà i de la nombrosa assistència a l'acte. Felicitem-nos...
A la tarda, la fira feia goig amb molt públic assistent a l'actuació de l'orquestra Stop, formada per alumnes de l'institut de Roquetes. Brillants!!! Va arribar el moment institucional, el reconeixement a l'obra i la figura de Gerard Vergés i Príncep. Vaig anar xerrant amb molta gent i rebent sensacions molt emotives. Destacaré la xerrada amb el regidor de cultura de Tortosa, Joan Caballol, amb el qual sempre m'agrada xerrar durant una estona llarga ja que compartim l'estima per les nostres lletres i la nostra cultura. Vaig poder abraçar el veterà literat Manel Pérez i Bonfill, el nostre professor de sempre, un dels meus ídols literaris... Em va dir frases que m'han quedat al cor per sempre. Emoció pura i dura!!! Em farà un obsequi que tampoc oblidaré mai... Se'm posa la carn de gallina escrivint aquestes ratlles. Vaig anar parlant amb l'amic Jaume Forcadell, regidor d'ICV; la Meritxell Roigé, regidora de CiU; l'alcalde tortosí Ferran Bel, el poeta Tomàs Camacho; la professora ampostina Maria Josep Margalef; l'escriptora Teresa Bertran; l'escriptor Manel Ollé; la bibliotecària Joana Serret; els amics escriptors Tibau i Pellicer. Em deixo gent...
La inauguració va ser molt emotiva. L'alcalde jesusenc va fer un repàs a totes les activitats d'un certamen ja consolidat. El Delegat de Cultura de la Generalitat, l'amic i republicà Xavi Vega, ens digué dos sorpreses molt agradables que ens emocionaren de debò: posarà el nom de Gerard Vergés i de Joan Cid i Mulet a les sales d'exposicions i de conferències del renovat edifici del Palau Oliver de Boteller. Els projectes de la fira arriben a tenir influència social... Magnífic!!! El moment més emotiu per mi va ser, per suposat, la recitació de tot un himne poètic, Parlo d'un riu antic i remorós, de Gerard Vergés, per part de la meua xiqueta, Rosa. No puc explicar què vaig sentir... L'havíem assajat durant la tarda, i va rebre un unànim reconeixement. Encara sento la seua dolça veu transmetent el magnífic poema de Vergés.
Arribà l'hora de presentar el llibre Jo sóc aquell que em dic Gerard. Es tracta d'una iniciativa meua que va comptar amb el beneplàcit de l'editorial Petròpolis, que dirigeix l'amic Jaume Llambrich, i amb la col·laboració d'una trentena de persones que han volgut expressar per escrit les seues sensacions envers l'obra de Vergés. Li vaig poder donar personalment al mestre poètic. També vaig llegir uns versos en anglès, part de la meua traducció de l'Ombra rogenca de la lloba. Em vaig sentir molt a gust recitant-los, era el meu petit homenatge a Vergés, ja que era el primer cop que sentia la seua obra en llengua anglesa.
Ens esperava encara una magnífica conferència del poeta Ramon Garcia Mateos, natural de Salamanca i resident a Cambrils, sobre la grandesa poètica de Vergés. Una conferència esplèndida, que li va permetre fer tot un repàs al treball poètic del poeta tortosí.
Finalment, abraçades i rialles. L'amiga Dolors Queralt emocionada per moltes coses. L'escriptor Manel Ollé llençant elogis desmesurats sobre el meu treball i la meua persona (no necessito iaia, tenint Manel...). L'escriptor Vicent Pellicer marxant molt satisfet de tot plegat... Manel Pérez Bonfill comentant l'exposició sobre Vergés, del qual sóc comissari, i que explicaré properament...
Tot veritablement rodó... tot veritablement literari...
La poètica de Tortosa s'enlaira en el temps, des d'Abú Bakhr al Turtushí (segle XI) fins a Gerard Vergés (segle XXI).
Lletres ebrenques
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats |
Felicitats pels homenatges i per posar en les més joves el cuquet de la cultura d'una manera participativa, didàctica i agradable.
Com sempre que vinc per aquestes terres, vaig rebre un caliu i un tracte que no trobo enlloc més.
Em va agradar moltíssim parlar amb tu aquella estona, ets una persona que transmet cultura, entusiasme i estima per la gent més jove que són el futur.
Vaig arribar a Tortosa en tren des de Barcelona i vaig arribar-me caminant fins a Jesús. Pel trajecte vaig gaudir de la presència de la llengua catalana per tot arreu, cosa que a Barcelona ja s'ha perdut força.
Em vaig recordar de l'anècdota que m'explicaven els meus pares del primer cop que van anar a Andorra, era en plena dictadura franquista (cap el 1949) i ells sempre ens explicaven la sorpresa que tingueren en veure tot etiquetat en català, en comprovar que podien parlar en català sense por.
Bé, por no en tenim ara, però incomoditats, més d'una.
Una abraçada i endavant!
Janet