Feia setmanes que em rondava la idea però mai acabava de trobar el moment. I hui, finalment, m'he decidit: he fet pa!
Pastar-lo ha estat menys complicat del que pensava, i ara l'acabe de traure del forn (no s'ha cremat de miracle, aquest forn va a la seua!). La pinta i l'oloreta, de categoria. Demà veurem si de gust també està a l'alçada...
(He seguir una recepta bàsica i amb farina blanca, però per properes ocasions s'accepten suggerències!).
Fer pa és més senzill que del que la gent es pensa! I si a més tens una màquina ja és la pera! La qualitat de la farina és important però es fa de més i de menys, i el llevat és el mateix. Per a mí ( i també una bona part de les persones que fem el pa a casa cada dia) és més còmode el llevat sec. La mesura és més justa, dura més i s'emmagatzema millor (la que va més bé és de la casa vahiné). Ara t'has d'atrevir a fer el pa amb cosetes a dins (olives, ceba, formatge,tomàquet, bolets.....) De tota manera, sempre et farem arribar un pa de ceba. Benvinguda al món dels panarres!!
Mmmmm ... quin guster ! Fa patxoca. Els meus amics a Dinamarca sempre fan el seu pa; si volen pa bo és molt car i el més barat no es pot ni menjar. Fet a casa, no és difícil, i a més té qualitat i molt bon gust. Bon dia.
Bon dia.