Us proposo dos vídeos que diuen coses diferents. El primer, el que s'ha fet amb la intenció d'aplegar-nos a Ginebra el proper 8 de maig. Hi apareixen diverses persones amb diversos missatges que reforcen la conveniència, l'encert i la necessitat d'anar a la seu de Nacions Unides com un pas més dins del procés, un procés el final del qual (per al Principat de moment) cada cop albirem més proper. Hi fem falta tots: suma d'individus. Cadascú té la seva circumstància personal i les seves dificultats o facilitats, però la suma de persones fa que una convocatòria sigui un tràmit superat o una injecció d'energia per encarar el tram final. Hi ha experiències que no s'entenen si no es viuen. Tots els qui vam ser a Brussel·les sabem de què parlem i segur que tots volem tornar a viure-ho; no ens ho perdrem per res del món. I els qui no van poder ser a Brussel·les ara no es voldran perdre aquesta ocasió. Quedem allà, doncs. Un cop més, m'emocionarà trobar-vos-hi.
L'altre vídeo és ben diferent. Ens recorda que construir una majoria social favorable a la independència no és fàcil. Des d'Arenys de Munt hem trobat una escletxa i l'estem alimentant de valent, però no podem perdre de vista que, més enllà de la mobilització popular, no ens convé menystenir el Parlament. És des d'allà que farem la proclamació i l'hem de fer amb partits i diputats independentistes. Per això calen estratrègies de comunicació a llarg termini. La nostra voluntat de tenir estat ha d'arribar a una població que ignora molt la realitat política, cosa que algunes enquestes ens recorden de tant en tant. No hem de deixar de crear partits nous si pensem que són la solució, però tampoc podem oblidar la feina que tenim per davant. Hem de ser prou intel·ligents per obrir diversos fronts alhora i empènyer per totes bandes. Si hem de fer tabula rasa i nou recompte cada vegada que un projecte determinat creix fins al punt que es troba les disjuntives que tots volem, el viatge serà molt llarg. Permeteu-me aquesta reflexió en termes -sincerament- abstractes i atemporals. I permeteu-me recordar-vos també que, si tenim sentència, sigui avui o demà o quan sigui, us espero a les vuit del vespre a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per celebrar la fi de l'autonomia i l'inici de facto -i per eliminació- de la independència. Fem junts l'Acte de Sobirania, perquè aquest també és un màrqueting per sumar.
