Entrar en el tercer trimestre és tot un exercici de resignació. Des de gener fins a principis d'abril estar embarassada era una font d'energia renovables com feia mesos que no tenia. Matinava els caps de setmana per voluntat pròpia, sense coaccions laborals. He viatjat i treballat a gust, amb les úniques limitacions de qui porta un ésser a l'interior.
Al segon trimestre, la panxa és un símbol, més que una molèstia. Comença amb una tímida redonor, que suggereix alguna cosa més que un parell de cerveses. A mesura que avancen les setmanes als coneguts que et trobes pel carrer els costa menys donar-te l'enhorabona amb un cert convenciment.
Juntament amb l'augment d'aquest símbol, poc a poc l'interior dóna senyals de vida: de primer amb certa timidesa. Després cada vegada amb més vehemència, fins que li acabes parlant, donant els bons dies i les bones nits, i demanant-li per favor que, en cas de donar-te una patada, no trie com a objectiu el coll de l'úter, que sol ser dolorós.
El confort, l'energia i la comoditat, però, s'esvaeixen en entrar al tercer trimestre. Però eixe serà un altre post.
Juntament amb l'augment d'aquest símbol, poc a poc l'interior dóna senyals de vida: de primer amb certa timidesa. Després cada vegada amb més vehemència, fins que li acabes parlant, donant els bons dies i les bones nits, i demanant-li per favor que, en cas de donar-te una patada, no trie com a objectiu el coll de l'úter, que sol ser dolorós.
El confort, l'energia i la comoditat, però, s'esvaeixen en entrar al tercer trimestre. Però eixe serà un altre post.
Veig que et sortirà futbolista! :-)
És el peu del teu fill? I que bonic és veure com es mou la panxa i notes que tens quelcom viu a dintre.
Això és una cosa que no poden gaudir els homes!
Enric
Deu ser tota una experiència això de sentir que portes una personeta dins de tu. Se t'ha fet ja cara de mare i tot!!
Ànims i molta sort!!
ciber-besets per a tu i Emili i ciber-mini besets per a la criatureta que portes dins