Per parlar de l’Album d’oblits partirem d’una de les moltes divisions possibles que es poden fer amb la poesia. El discurs poètic, entre altres moltes coses, pot aspirar a la bellesa o al coneixement. És clar que aquestes funcions no s’exclouen, però també que ens trobem amb freqüència un dels plats de la balança més ple que l’altre.
La poesia de Francesc Valls-Calçada
s’inclina cap al coneixement, dóna prioritat 
a aprofundir en la seva
contemporaneïtat. Jo sempre reivindico la curiositat, però té uns límits que
s’han de pensar amb deteniment. Sèneca deia que “és fàcil saber més que els altres”,
però allò vertaderament difícil “és saber alguna cosa millor que els altres”.
Aquest plus necessari ens el proporciona la poesia. I l’Album d’oblits
n’és un bon exemple del tarannà curiós de l’autor. Hi ha el trànsit de les
petites coses, hi podem trobar els grans arguments –el pas del temps, la
capacitat d’estimar, el viatge cap a fora, però també cap a l’interior de
nosaltres mateixos...
(Si
voleu llegir-la completa, heu d’anar al Versos.cat...)
X. R.
Trigo
__________________________________
Francesc Valls-Calçada, Album d’oblits,
FVC