Olor de flor de taronger. Carrers curulls, sobretot d’homes, fent petar la xerrada en una taula menuda i davant d’un cafè que pot durar tota la tarda. L’economia no està per tirar coets, però l’actitud és d’agafar-s’ho amb calma. No hi ha pressa. I no hi ha por que un cotxe se’ls tiri el damunt encara que creuin per on els sembli. De semàfors, n’hem vist pocs. De taxis grocs, moltíssims. Ah, i de gats i gates que campen per on volen, un munt.
Després d’aquest hivern cru del 2010 hem pogut gaudir d’un sol amb ventet que feia agradables les passejades. Érem quatre, i la Nuri, que ens guiava com si fos del país. Hi viu i el coneix força. Les nenes s’ho han passat molt bé, anaven amb els ulls esbatanats per no perdre’s res, i tenien el privilegi de poder jugar amb un conill que corria pel jardí de casa de la Nuri. Quan l'animaló es cansava de les mosses, s’amagava entre el romaní preciós que també l’alimenta..
A banda d’algun petit accident menor, ens va anar molt bé.
Des d’aquí agraïm a la Nuri que ens acollís a casa seva. Gràcies, guapa!
Ah, i des del bloc també volem agrair a una agent de la guàrdia civil i a un guàrdia de seguretat privat de l’aeroport de Barcelona que ens tornessin a recordar que, a Catalunya, tenim l’obligació de conèixer el castellà. El català, no cal.
El blau del mar de Tunísia, l’olor de flor de taronger i els ulls esbatanats dels infants. Un toc d’optimisme des d’aquest país complex.
Després d’aquest hivern cru del 2010 hem pogut gaudir d’un sol amb ventet que feia agradables les passejades. Érem quatre, i la Nuri, que ens guiava com si fos del país. Hi viu i el coneix força. Les nenes s’ho han passat molt bé, anaven amb els ulls esbatanats per no perdre’s res, i tenien el privilegi de poder jugar amb un conill que corria pel jardí de casa de la Nuri. Quan l'animaló es cansava de les mosses, s’amagava entre el romaní preciós que també l’alimenta..
A banda d’algun petit accident menor, ens va anar molt bé.
Des d’aquí agraïm a la Nuri que ens acollís a casa seva. Gràcies, guapa!
Ah, i des del bloc també volem agrair a una agent de la guàrdia civil i a un guàrdia de seguretat privat de l’aeroport de Barcelona que ens tornessin a recordar que, a Catalunya, tenim l’obligació de conèixer el castellà. El català, no cal.
El blau del mar de Tunísia, l’olor de flor de taronger i els ulls esbatanats dels infants. Un toc d’optimisme des d’aquest país complex.
Una abraçada!