Sobre els murs d'aquesta guerra que acampa en el meu cor, l'exiliada rendició no pesa més que un gest. Soldats rendits a les teues mans, els meus sins s'erigixen en rosa perpetrat pel roig encés que naix del desig, ara ambre de llum, sentit estremir de l'ànima de la carn. Els escuts no cobrixen, no protegixen, no arreceren els secrets que altres van tatuar, estigmes d'un ahir encara acceptat. Pregunten les victòries, les derrotes murmuren la matèria d'argenta que no sustenta dubtes, només la meua pell traçada en la distància coneix les respostes més dolces, miralls vertaders, ulls sense dol. En la guerra inusitada de l'amor, només claudica la nostàlgia.
Dolça, et conec per les teues paraules a Rc i per amics en comú que com nosaltres vibren amb les paraules,els versos i les emocions. Gràcies per la teua visita...Jo també he gaudit amb els teux textos a RC...ara veig que tens un blogg i de seguida vaig a donar-li una ullada! Abraçada Pura María
Abraçada
Pura María