Correu Blocs | VilaWeb.cat
elsaaforges | Política | diumenge, 11 d'abril de 2010 | 23:33h
Cas Matas a banda, aquesta és la gran notícia política de la setmana. El jutge hiperactiu Baltasar Garzón ha decidit posar el dit a l'ull de les rèmores del franquisme que encara corren a Espanya: els membres del poder judicial. No sóc cap defensora del jutge; se l'hauria pogut inhabilitar per molts motius fins ara, però que això pugui tenir lloc per voler fer justícia de debò contra uns criminals que encara ara són impunes dels delictes comesos, és inadmissible, injustificable i impropi d'un règim democràtic. 

El tema és complicat, ja que la llei d'amnistia dictada el 1977 decretava la impunitat dels franquistes que havien perpetrat crims contra la humanitat. Això fa necessari un canvi legislatiu important per tal d'anul·lar plenament aquesta impunitat. És obvi que repetir els judicis de Nüremberg 30 anys després de la mort del dictador no tindria cap sentit, però sí que en tindria haver fet una llei de memòria històrica que declarés nuls tots els judicis i sentències emesos durant la dictadura. Amb això vull dir que la feina de jutjar el franquisme no és d'un jutge a títol individual, sinó de tot l'Estat, començant pel legislador. També hauria calgut fer una llei per il·legalitzar Falange i els altres grupuscles que s'han querellat contra Garzón, Libertad e Identidad i Manos Limpias (a mi em sembla que de netes no les hi tenen gaire).

Sovint es diu que amb la democràcia es van democratitzar instàncies de l'Estat com l'exèrcit, i que l'únic poder que encara té tics dictatorials molt marcats és la justícia. Aquesta setmana ens n'han donat un trist exemple. De cara als mitjans internacionals, el titular de la notícia és que el partit únic de la dictadura feixista ha dut davant la justícia el jutge que ha gosat investigar els crims contra la humanitat que va perpetrar aquella dictadura. Senzillament esperpèntic.

Sóc completament partidària de no fer recerques esbiaixades, és a dir, de no cercar només els morts d'un bàndol i deixar els de l'altre morts de riure, però per establir aquesta distinció abans cal establir-ne una altra entre els crims de la guerra civil, perpetrats per tots dos bàndols, i els del franquisme, perpetrats només pel bàndol vencedor. Això és feina dels historiadors. Ara bé, declarar la il·legalitat de tot el règim en bloc, i la nul·litat de les sentències que va dictar, és una feina que ha de fer el legislador, hauria de ser una llei troncal per a un Estat sorgit d'una dictadura i que es vol democràtic. No pot ser que tot quedi a mans de la dèria d'un jutge d'investigar-ho, i que, a sobre, li facin la traveta d'una manera brutal, els hereus directes del franquisme.

És molt bona idea les apel·lacions que s'han fet a la justícia internacional en tant que únic jutge possible dels crims contra la humanitat. Però si aquesta ha d'ésser l'única via per desenterrar el passat fosc pel qual l'estat ha passat sempre de puntetes, vol dir que la democràcia espanyola té el gruix d'un paper de fumar.

Comentaris: 3
  • mb
    jordimartif69 | dilluns, 12 d'abril de 2010 | 07:24h
    Recerques esbiaixades? Durant 40 anys, els morts d'un bàndol van ser posats a les portes dels cementiris, ordenats en llistes de la Causa General, posats en monòlits amb frases del tipus "Caídos bajo la fauces de los rojos", com al meu poble. Aquí encara hi ha centenars de milers de persones "desaparegudes" i trobar-ne els cossos és el mínim. La cosa es veu molt més clara quan veus com funciona a l'Estat francès, per exemple. El germà de la meva àvia hi va morir assassinat pels nazis. Nosaltres vam demanar si es podia saber on era soterrat i no només es podia saber sinó que ens van enviar un plec de papers amb tota mena de detalls. Hi vam anar i la tomba, com que no tenia familiars que la cuidessin, estava netejada i florejada a càrrec dels diners de l'Estat. Aquí, fins i tot els gossos estan millor enterrats que els d'un dels bàndols, que per cert és el meu.
    • D'acord
      elsaaforges | dilluns, 12 d'abril de 2010 | 15:35h
      Jordi, potser m'he explicat malament. És que darrerament s'ha parlat força dels assassinats de la rereguarda republicana, morts que no van reivindicar els vencedors (només faltaria, quina vergonya pels demòcrates), ni ara el règim democràtic que pretén fer justícia. Penso en persones com Josep M. Planes o els germans Badia, però també en Carrasco i Formiguera, perseguit per tots dos bàndols, per ser catalanista o per ser catòlic. Per això crec que cal separar nítidament els crims de la guerra civil dels del franquisme. Els republicans i demòcrates de debò van quedar assetjats entre dos focs: el dels rebels i el dels anarquistes. Crec que és el "tercer bàndol" de la guerra civil. Estic d'acord amb tot el que exposes. A mi m'ha mancat contextualitzar el que volia dir amb l'expressió "recerca esbiaixada". El germà de la meva àvia també va haver d'anar a l'exili perquè era tinent de l'exèrcit republicà.
      • mb
        jordimartif69 | dilluns, 12 d'abril de 2010 | 18:27h
        Jo no parlaria de tercer bàndol ni tampoc, ni de rebels per parlar dels feixistes colpistes ni d'anarquistes per parlar d'alguns pistolers de la FAI, però bé, ja saps que utilitzo paraules molt rares i estranyes per parlar de la realitat. De totes maneres, segur que quan xerrem ens entendrem.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats