El tema és complicat, ja que la llei d'amnistia dictada el 1977 decretava la impunitat dels franquistes que havien perpetrat crims contra la humanitat. Això fa necessari un canvi legislatiu important per tal d'anul·lar plenament aquesta impunitat. És obvi que repetir els judicis de Nüremberg 30 anys després de la mort del dictador no tindria cap sentit, però sí que en tindria haver fet una llei de memòria històrica que declarés nuls tots els judicis i sentències emesos durant la dictadura. Amb això vull dir que la feina de jutjar el franquisme no és d'un jutge a títol individual, sinó de tot l'Estat, començant pel legislador. També hauria calgut fer una llei per il·legalitzar Falange i els altres grupuscles que s'han querellat contra Garzón, Libertad e Identidad i Manos Limpias (a mi em sembla que de netes no les hi tenen gaire).
Sovint es diu que amb la democràcia es van democratitzar instàncies de l'Estat com l'exèrcit, i que l'únic poder que encara té tics dictatorials molt marcats és la justícia. Aquesta setmana ens n'han donat un trist exemple. De cara als mitjans internacionals, el titular de la notícia és que el partit únic de la dictadura feixista ha dut davant la justícia el jutge que ha gosat investigar els crims contra la humanitat que va perpetrar aquella dictadura. Senzillament esperpèntic.
Sóc completament partidària de no fer recerques esbiaixades, és a dir, de no cercar només els morts d'un bàndol i deixar els de l'altre morts de riure, però per establir aquesta distinció abans cal establir-ne una altra entre els crims de la guerra civil, perpetrats per tots dos bàndols, i els del franquisme, perpetrats només pel bàndol vencedor. Això és feina dels historiadors. Ara bé, declarar la il·legalitat de tot el règim en bloc, i la nul·litat de les sentències que va dictar, és una feina que ha de fer el legislador, hauria de ser una llei troncal per a un Estat sorgit d'una dictadura i que es vol democràtic. No pot ser que tot quedi a mans de la dèria d'un jutge d'investigar-ho, i que, a sobre, li facin la traveta d'una manera brutal, els hereus directes del franquisme.
És molt bona idea les apel·lacions que s'han fet a la justícia internacional en tant que únic jutge possible dels crims contra la humanitat. Però si aquesta ha d'ésser l'única via per desenterrar el passat fosc pel qual l'estat ha passat sempre de puntetes, vol dir que la democràcia espanyola té el gruix d'un paper de fumar.
