joanvila |
dissabte, 10 d'abril de 2010 | 10:37h
  |  |
Accés de l'autorEls meus enllaços1.NOU BLOC
ASSUMPCIó
DOCèNCIA
EL MEU FILL
FEINA
MAT Sí
PAíS A PEU
PREMSA
TELEVISIó DE CAMPRODON
TWITTER
VIDEOS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Diari de Girona
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
En el món del treball, si tens un contracte en precari, temporal o fix, no hi tens drets. Ningú no reclama els drets ni denuncia abusos si sap que el seu acomiadament és barat.
Sóc assalariat des dels 14 anys, ara en tinc cinquanta. He treballat en moltes empreses, de grans, de mitjanes i de petites. No he conegut mai cap empresari ni cap resposable de cap empresa que m'haja tractat, ni a mi ni ca cap treballador, com una persona: som bèsties de càrrega. Davant aquesta gentussa com més "flexibles" són els nostres contractes, més malament ens tracten.
Tanta gent com ha perdut la salut i la vida per obtenir millors condicions laborals, i ara acabem amb aquest retorn a les relacions laborals decimonòniques. Haurem de ressuscitar Bakunin i els seus mètodes?
Per una vegada et demano que facis servir el sentit comú. És impossible que tots els treballadors tinguin les vacances dels mestres. No hi ha cap economia que ho pugui suportar. Ni tampoc és possible que tothom, tingui la responsabilitat que tingui, cobri el mateix sou. Això no passa ni en una economia de mercat, ni en en una economia comunista, ni en la que s'hagi d'inventar.
Pel que fa als sacrificis, és fals que els únics sacrificis els facin els treballadors. Durant els darrers 10 anys els treballadors han mantingut el salari real, tot i que el nominal ha anat pujant. Qui ha fet els beneficis ha estat el sector immobiliari, amb molts treballadors autònoms del ram de la construcció. Això s'ha acabat, amb molts d'aquells beneficis convertits en pèrdues. Però durant tots aquests anys la indústria s'ha anat empobrint, perdent competitivitat front les empreses exteriors. Ara es veu la realitat de tot el procés. Qui veritablement ha perdut ha estat la indústria que és la que ha d'agafar el relleu ara.
Podem continuar així, mantenint tots els drets dels treballadors amb contracte indefinit. Però aquesta dinàmica no crearà ni un nou lloc amb contractes a llarg termini. És més, si no fem alguna cosa per disminuir els costos de la indústria, el número de treballadors a l'atur no pararà de créixer.
Si vols ressuscitar Bakunin, tu mateix. Que et vagi bé seguir ancorat en el passat. Jo prefereixo treballar perquè els nostres fills puguin treballar en el futur. I això només ho podem fer amb el sentit comú, no amb els drets adquirits.
I no, no sóc jo qui visc en el passat. No tinc cap interès a ressuscitar Bakunin. Però em sembla que alguns sí voldrien ressuscitar les inhumanes condicions laborals i socials del segle XIX. Els diners no generen cap riquesa. La riquesa la creem els qui treballem. Per això mai no he de donar les gràcies a cap empresari que m'ha contractat: no m'ha fet cap favor. He sigut sempre un treballador responsable i complidor, i amb aquesta diligència he donat beneficis als empresaris que m'han contractat. Sempre. I d'ell només he rebut arrogància i menyspreu. Sempre.
Els guanys de productivitat de la societat han servit per tenir l'estat del benestar que tenim. Si no han servit finalment per disminuir el temps de treball ha estat perquè hem transferit aquesta productivitat a altres països emergents. És clar que la visió de la globalització es pot veure com una operació especulativa o com el fet de possibilitar a milions de persones de sortir de la fam. Jo prefereixo aquesta darrera.
M'alegra saber que hi ha excepcions en el món empresarial. Amb tot, mirant el món globalment, encara existeix la "lluita de classes". O potser ja no hi ha tanta "lluita". Però les classes hi són. Uns pasten i uns altres van al forn, que diu la sentència popular.
Amb tot, una salutació cordial des del sud catalànic, altrament dit País Valencià.