T'he escrit una carta que no rebràs mai. I he recordat que anys enrere també vaig escriure't una carta que començava dient "Això que t'escric, no ho llegiràs mai". Ja ho veus, la de coses que t'he dit sense que ho sàpigues. Ni t'ho imagines, quan ens creuem pel carrer i ens saludem amb un trist cop de cap. Tres segons i passes de llarg. Aleshores recordo aquella carta, i també la teva olor. M'humitejo els llavis i, mirant a terra, em transporto al banc del passeig, a la cafeteria, al parc... I quan miro enrere, ja has girat la cantonada.
Avui ens hem tornat a creuar. Amb un cop de cap a l'uníson tu has dit "adéu" i jo, "hola". En tres segons has tornat a passar de llarg. He tancat els ulls i he cregut que m'aturava i em girava: "Ei, tens pressa?" "Hmmm Sí, vaig a la feina, per què?", potser hauries dit. O potser un descol·locat "Ah... No... Per què?". Fos com fos, m'hauries preguntat per quins set sous et demanava si tenies pressa, si des de fa anys les nostres converses es limiten a un hola i adéu. "No, res, havia pensat que si tenies deu minutets potser voldries anar a fer un cafè". I al bar, sense escapatòria, t'ho hauria deixat anar. T'hauria dit tot allò que he escrit a la carta que no rebràs mai. Tot allò que et diria si pogués algun dia aturar-te pel carrer i dir-te "Ei, tens pressa? Et convido a un cafè". Quan he mirat enrere, ja havies girat la cantonada.
Avui ens hem tornat a creuar. Amb un cop de cap a l'uníson tu has dit "adéu" i jo, "hola". En tres segons has tornat a passar de llarg. He tancat els ulls i he cregut que m'aturava i em girava: "Ei, tens pressa?" "Hmmm Sí, vaig a la feina, per què?", potser hauries dit. O potser un descol·locat "Ah... No... Per què?". Fos com fos, m'hauries preguntat per quins set sous et demanava si tenies pressa, si des de fa anys les nostres converses es limiten a un hola i adéu. "No, res, havia pensat que si tenies deu minutets potser voldries anar a fer un cafè". I al bar, sense escapatòria, t'ho hauria deixat anar. T'hauria dit tot allò que he escrit a la carta que no rebràs mai. Tot allò que et diria si pogués algun dia aturar-te pel carrer i dir-te "Ei, tens pressa? Et convido a un cafè". Quan he mirat enrere, ja havies girat la cantonada.
