HUI MATEIX, HA ESTAT CONVOCADA UNA CONCENTRACIÓ PER PROTESTAR DAVANT LA DELEGACIÓ DE GOVERN PER L'ACTUACIÓ DEL SR. RICARDO PERALTA I ELS SEUS POLICIES NACIONALS AMB ELS MANIFESTANTS PACÍFICS QUE VOLIEN EVITAR ELS ENDERROCS DEL CABANYAL. LA COALICIÓ COMPROMÍS RECOLZA LA CONVOCATÒRIA.
Lamentablement, els agents de la policia antidisturbis defensen les màquines i maltracten els ciutadans que volen impedir pacíficament la seua actuació. Tot davant una actuació, la de Rita Barberà, que el govern central ha declarat d'espoli i que, per això mateix, es fa en contra de la legalitat. La nostra pregunta és: a qui defensa la policia? La ciutadania pacífica, tot i que activa? o la Barberitat de Rita?
Fa anys que la continuació de l'avinguda Blasco Ibáñez de València cap al mar és totalment prescindible. L'obertura de l'avinguda dels Tarongers fins al mar i la seua connexió amb la Ronda Nord, l'avinguda de les Balears i la connexió de la ciutat amb el mar per la vora dreta del riu han fet innecessari aquell projecte de la primera meitat del segle XX.
Ara ja només es tracta d'enderrocar unes 150 cases per fer-hi 600 o 700 pisos en una zona econòmicament molt apetible per la proximitat de la platja, el metro, les universitats i els nous centres comercials.
La veritat es que aquest tema és molt complicat, però jo crec -conforme estan les coses hui en dia- que la prolongació de Blasco Ibáñez és un mal necessari per a la ciutat i fins i tot per al propi barri. Pense com tu, que sobretot hi ha molts interessos urbanístics i especulatius i que amb la Ronda Nord,Tarongers,Serreria i Balears la ciutat està ben comunicada amb la mar, però per a mi a aquestes altures de la pel.lícula, el quid de la qüestió ja no radica en l’obertura de la ciutatvers la mar com ara explicaré.
M’irrita profundament la desidia i l’abandó de l’Ajuntament de València i de la Generlitat cap al barri. Estan deixant-lo morir, o millor dit, estan matant-lo poc a poc; al Cabanyal el maten. El maten entre tots, autoritats, govern i policia (que només s’hi veu per a repartir colps de porra a la pobra gent que protesta i aixeca la veu en contra d’aquesta deixadesa i els continus abusos).
Jo crec que hi ha que preservar el Cabanyal, ja què representa un inmens patrimoni i una gran riquesa culturalper a tots els valencians. El Cabanyal és un dels pocsbastions a València -Russafa, per exemple, ja no existeix, dissortadament- de la cultura i religiositat popular (Setmana Santa), del paisatge tradicional (el modernisme), de relacions particulars amb l’entorn (la mar, la pesca, el port), de vitalitat històrico-cultural (vos sorprendria saber el número de llibres, articles i fullets publicats en els darrers anys sobre el barri, per persones com Antoni Sanchis, Pep Martorell, Alerón, etc...).
Però arribats a aquest punt, dubte de quina siga la millor solució ja que el procés urbanístic i social és quasi irreversible. Del que estic segur és que la paràlisi actual comporta la mort definitiva: droga pels carrers, brutícia, xiquets sense escolaritzar, població marginal.
Només hi ha que donar-se una volta pel barri per veure xiquets (gairebé tots gitanos) pel carrer a hores d’escola. Què no hi ha ningú que se’n preocupe? És que l’estat social i de dret no funciona al Cabanyal?.On estan les ajudes socials, els encarregats de vetllar perquè aquests xiquets reben l’escolarització a la que tenen dret? Ningú no va a parlar amb els pares per demanar-los explicacions i, si escau, per ajudar en el que faja falta? Hui, el problema més greu del barri no és la prolongació: és la seua progressiva dissolució. Perquè, al remat, el barri necessita una injecció de centralitat urbana.
El que té que fer l’Ajuntament es augmentar la centralitat del barri mitjançant projectes de reqüalificació urbana que permetan població instal.lar-s’hi i, amb ella, negocis i activitat econòmica. En aquest cas, sí podríem començar parlar de la prolongació. La segona condició per parlar-ne seria clara: cap ni un sacrifici personal. Tots els afectats, han de ser reallotjats en el barri o pagats a preu de mercat.
Però en fi, tots coneixem la banda d'incompetents i "chanchulleros" q ens governen. El Cabanyal, un dels barris més bonics i amb més història de València està en estat crític. Esperem que no el deixen morir.
La veritat es que aquest tema és molt complicat, però jo crec -conforme estan les coses hui en dia-que la prolongació de Blasco Ibáñez és un mal necessari per a la ciutat i fins i tot per al propi barri. Pense com tu, que sobretot hi ha molts interessos urbanístics i especulatius i que amb la Ronda Nord,Tarongers,Serreria i Balears la ciutat està ben comunicada amb la mar, però per a mi a aquestes altures de la pel.lícula el quid de la qüestió ja no radica en l’obertura de la ciutat vers la mar com ara explicaré.
M’irrita profundament la desidia i l’abandó de l’Ajuntament de València i de la Generlitat cap al barri. Estan deixant-lo morir, o millor dit, estan matant-lo poc a poc; al Cabanyal el maten. El maten entre tots, autoritats, govern i policia (que només s’hi veu per a repartir colps de porra a la pobra gent que protesta i aixeca la veu en contra d’aquesta deixadesa i els continus abusos).
Jo crec que hi ha que preservar el Cabanyal, ja què representa un inmens patrimoni i una gran riquesa cultural per a tots els valencians. El Cabanyal és un dels pocs bastions a València -Russafa, per exemple, ja no existeix, dissortadament- de la cultura i religiositat popular (Setmana Santa), del paisatge tradicional (el modernisme), de relacions particulars amb l’entorn (la mar, la pesca, el port), de vitalitat històrico-cultural (vos sorprendria saber el número de llibres, articles i fullets publicats en els darrers anys sobre el barri, per persones com Antoni Sanchis, Pep Martorell, Alerón, etc...).
Però arribats a aquest punt, dubte de quina siga la millor solució ja que el procés urbanístic i social és quasi irreversible. Del que estic segur és que la paràlisi actual comporta la mort definitiva: droga pels carrers, brutícia, xiquets sense escolaritzar, població marginal.
Només hi ha que donar-se una volta pel barri per veure xiquets (gairebé tots gitanos) pel carrer a hores d’escola. Què no hi ha ningú que se’n preocupe? És que l’estat social i de dret no funciona al Cabanyal?.On estan les ajudes socials, els encarregats de vetllar perquè aquests xiquets reben l’escolarització a la que tenen dret? Ningú no va a parlar amb els pares per demanar-los explicacions i, si escau, per ajudar en el que faja falta? Hui, el problema més greu del barri no és la prolongació: és la seua progressiva dissolució. Perquè, al remat, el barri necessita una injecció de centralitat urbana.
El que té que fer l’Ajuntament es augmentar la centralitat del barri mitjançant projectes de reqüalificació urbana que permetan població instal.lar-s’hi i, amb ella, negocis i activitat econòmica. En aquest cas, sí podríem començar parlar de la prolongació. La segona condició per parlar-ne seria clara: cap ni un sacrifici personal. Tots els afectats, han de ser reallotjats en el barri o pagats a preu de mercat.
Però en fi, tots coneixem la banda d'incompetents i “chanchulleros” que ens governen. El Cabanyal, uns dels barris més bonics i amb més història de València està en estat crític. Esperem que no el deixen morir.
Ara ja només es tracta d'enderrocar unes 150 cases per fer-hi 600 o 700 pisos en una zona econòmicament molt apetible per la proximitat de la platja, el metro, les universitats i els nous centres comercials.
La veritat es que aquest tema és molt complicat, però jo crec -conforme estan les coses hui en dia- que la prolongació de Blasco Ibáñez és un mal necessari per a la ciutat i fins i tot per al propi barri. Pense com tu, que sobretot hi ha molts interessos urbanístics i especulatius i que amb la Ronda Nord,Tarongers,Serreria i Balears la ciutat està ben comunicada amb la mar, però per a mi a aquestes altures de la pel.lícula, el quid de la qüestió ja no radica en l’obertura de la ciutat vers la mar com ara explicaré.
M’irrita profundament la desidia i l’abandó de l’Ajuntament de València i de la Generlitat cap al barri. Estan deixant-lo morir, o millor dit, estan matant-lo poc a poc; al Cabanyal el maten. El maten entre tots, autoritats, govern i policia (que només s’hi veu per a repartir colps de porra a la pobra gent que protesta i aixeca la veu en contra d’aquesta deixadesa i els continus abusos).
Jo crec que hi ha que preservar el Cabanyal, ja què representa un inmens patrimoni i una gran riquesa cultural per a tots els valencians. El Cabanyal és un dels pocs bastions a València -Russafa, per exemple, ja no existeix, dissortadament- de la cultura i religiositat popular (Setmana Santa), del paisatge tradicional (el modernisme), de relacions particulars amb l’entorn (la mar, la pesca, el port), de vitalitat històrico-cultural (vos sorprendria saber el número de llibres, articles i fullets publicats en els darrers anys sobre el barri, per persones com Antoni Sanchis, Pep Martorell, Alerón, etc...).
Però arribats a aquest punt, dubte de quina siga la millor solució ja que el procés urbanístic i social és quasi irreversible. Del que estic segur és que la paràlisi actual comporta la mort definitiva: droga pels carrers, brutícia, xiquets sense escolaritzar, població marginal.
Només hi ha que donar-se una volta pel barri per veure xiquets (gairebé tots gitanos) pel carrer a hores d’escola. Què no hi ha ningú que se’n preocupe? És que l’estat social i de dret no funciona al Cabanyal?.On estan les ajudes socials, els encarregats de vetllar perquè aquests xiquets reben l’escolarització a la que tenen dret? Ningú no va a parlar amb els pares per demanar-los explicacions i, si escau, per ajudar en el que faja falta? Hui, el problema més greu del barri no és la prolongació: és la seua progressiva dissolució. Perquè, al remat, el barri necessita una injecció de centralitat urbana.
El que té que fer l’Ajuntament es augmentar la centralitat del barri mitjançant projectes de reqüalificació urbana que permetan població instal.lar-s’hi i, amb ella, negocis i activitat econòmica. En aquest cas, sí podríem començar parlar de la prolongació. La segona condició per parlar-ne seria clara: cap ni un sacrifici personal. Tots els afectats, han de ser reallotjats en el barri o pagats a preu de mercat.
Però en fi, tots coneixem la banda d'incompetents i "chanchulleros" q ens governen. El Cabanyal, un dels barris més bonics i amb més història de València està en estat crític. Esperem que no el deixen morir.
La veritat es que aquest tema és molt complicat, però jo crec -conforme estan les coses hui en dia- que la prolongació de Blasco Ibáñez és un mal necessari per a la ciutat i fins i tot per al propi barri. Pense com tu, que sobretot hi ha molts interessos urbanístics i especulatius i que amb la Ronda Nord,Tarongers,Serreria i Balears la ciutat està ben comunicada amb la mar, però per a mi a aquestes altures de la pel.lícula el quid de la qüestió ja no radica en l’obertura de la ciutat vers la mar com ara explicaré.
M’irrita profundament la desidia i l’abandó de l’Ajuntament de València i de la Generlitat cap al barri. Estan deixant-lo morir, o millor dit, estan matant-lo poc a poc; al Cabanyal el maten. El maten entre tots, autoritats, govern i policia (que només s’hi veu per a repartir colps de porra a la pobra gent que protesta i aixeca la veu en contra d’aquesta deixadesa i els continus abusos).
Jo crec que hi ha que preservar el Cabanyal, ja què representa un inmens patrimoni i una gran riquesa cultural per a tots els valencians. El Cabanyal és un dels pocs bastions a València -Russafa, per exemple, ja no existeix, dissortadament- de la cultura i religiositat popular (Setmana Santa), del paisatge tradicional (el modernisme), de relacions particulars amb l’entorn (la mar, la pesca, el port), de vitalitat històrico-cultural (vos sorprendria saber el número de llibres, articles i fullets publicats en els darrers anys sobre el barri, per persones com Antoni Sanchis, Pep Martorell, Alerón, etc...).
Però arribats a aquest punt, dubte de quina siga la millor solució ja que el procés urbanístic i social és quasi irreversible. Del que estic segur és que la paràlisi actual comporta la mort definitiva: droga pels carrers, brutícia, xiquets sense escolaritzar, població marginal.
Només hi ha que donar-se una volta pel barri per veure xiquets (gairebé tots gitanos) pel carrer a hores d’escola. Què no hi ha ningú que se’n preocupe? És que l’estat social i de dret no funciona al Cabanyal?.On estan les ajudes socials, els encarregats de vetllar perquè aquests xiquets reben l’escolarització a la que tenen dret? Ningú no va a parlar amb els pares per demanar-los explicacions i, si escau, per ajudar en el que faja falta? Hui, el problema més greu del barri no és la prolongació: és la seua progressiva dissolució. Perquè, al remat, el barri necessita una injecció de centralitat urbana.
El que té que fer l’Ajuntament es augmentar la centralitat del barri mitjançant projectes de reqüalificació urbana que permetan població instal.lar-s’hi i, amb ella, negocis i activitat econòmica. En aquest cas, sí podríem començar parlar de la prolongació. La segona condició per parlar-ne seria clara: cap ni un sacrifici personal. Tots els afectats, han de ser reallotjats en el barri o pagats a preu de mercat.
Però en fi, tots coneixem la banda d'incompetents i “chanchulleros” que ens governen. El Cabanyal, uns dels barris més bonics i amb més història de València està en estat crític. Esperem que no el deixen morir.