Els lectors mes atents ja haureu visionat el magnífic documental Cançons a la vora del pop, que s'encarta amb l'Enderrock del mes d'abril. La portada de la revista la protagonitzen Els Amics de les Arts amb indumentària lostie –per cert, aprofito per reiterar-ho: Lost és lo millor que hi ha, i punt–. El documental, produït per Clack Música i el Grup Enderrock, narra les vivències de cinc grups emergents de la nova escena pop catalana: els propis Amics, Manel, Maria Coma, El Petit de Cal Eril i Anna Roig i l'Ombre de ton Chien. [Més]
Un documental amb un estil visual àgil i fresc, produït per Joan Salicrú
i dirigit per Eloi Aymerich, que inclou quatre
cançons realitzades en directe –no us perdeu "Les sargantanes al sol" en
la seva essència rural més autèntica–. Per cert, que la realització
tècnica dels directes –segurament la millor part del film– és obra del
brillant Kiko Montoro, un dels intrèpids participants de la
corresponsalia del Maresme de la Directa que ja va ajudar-nos a
realitzar els clips de l'Expressió
Directa 2009. El DVD de Cançons a la vora del pop es distribueix gratuïtament amb la revista Enderrock del mes d’abril, que inclou un reportatge especial sobre les 100 Millors Cançons del Pop en Català del segle XXI. La selecció ha estat elaborada a partir d’una vintena d’aportacions de la crítica musical i dels programadors dels principals festivals vinculats a l’escena. Cada tema està comentat pel seu autor i inclou un rànquing amb les 25 cançons més votades. Val a dir que aprofitarem per presentar el documental el proper 1 de maig, en el marc de l'inauguració de l'auditori l'Atlàntida de Vic, on actuaran quatre dels protagonistes del film: Maria Coma, Els Amics de les Arts, El Petit de Cal Eril i Anna Roig i l'Ombre de ton Chien.
[Nota mental: reservar un dia del mes d'abril per fer un post al bloc sobre el que penso de: 1) les etiquetes segregadores 2) les llistes elaborades per la crítica i els especialistes]
Sóc subscriptor de l'Enderrock i ja l'he vist. I no té cap mena de gràcia, la veritat... És un reportatge molt insípid... Els únics que tenen cert "desparpajo" són Els Amics de les Arts i els heu agafat en moments on han d'estar seriosos...
