
Com tanta gent, estic altament preocupat per la possibilitat que el jutge Garzón pugui ser jutjat per investigar les desaparicions de més de 100.000 persones ocorregudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. És clarament insòlit (a més d'improcedent) invocar la “Llei d'Amnistia del 1977” per a perseguir l'únic jutge que ha intentat donar resposta a víctimes de desaparicions forçades i les seves famílies.
Coincideixo amb les diverses i nombroses organitzacions que s'han manifestat al respecte, entre elles Amnistia Internacional, en què si aquest judici arriba a tenir lloc, seria la primera vegada en tot el món que un magistrat,
en democràcia, s'asseu a la banqueta dels acusats per intentar trobar la veritat, la justícia i la reparació per a les víctimes de crims internacionals. A més a més, enviaria un missatge altament negatiu per a d'altres jutges que ho intentin, tant a l'Estat espanyol com a la resta del món.
Les normes internacionals de drets humans diuen clarament que el
crim de desaparició forçada NO prescriu i entorpir la seva investigació és, a més, un
delicte.
Per tot plegat, i conscient que és un tema que trascendeix abastament l'àmbit territorial espanyol, he dirigit la següent pregunta la Comissió Europea demanant que es posicionin al respecte, i especialment en favor de la investigació per arribar a la veritat.
Pregunta de Raül Romeva a la Comisión Europea sobre el proceso al Juez Garzón por investigar los crómenes del franquismo
El magistrado de la Audiencia Nacional española Baltasar Garzón se sentará en el banquillo de los acusados por tratar de investigar los crímenes imprescriptibles que se cometieron durante el franquismo. Garzón se había mostrado competente para perseguir a Francisco Franco y al franquismo por crímenes contra la humanidad, que son imprescriptibles y de imposible amnistía. El proceso penal tenía como objetivo último localizar a los más de 100.000 desaparecidos de la dictadura franquista.
Juristas, expertos, organizaciones judiciales nacionales e internacionales de derechos humanos han mostrado su apoyo a Baltasar Garzón, considerando infundamentadas jurídicamente las acusaciones de prevaricación a las que se afronta el juez.
Conscientes de que la Comisión no tiene competencias sobre esta cuestión y que hay que respetar la independencia judicial, consideramos necesario solicitar un posicionamiento de la Comisión sobre las iniciativas tanto políticas como judiciales de recuperación de la memoria democrática y de reparación hacia las víctimas de la represión de las dictaduras y regímenes totalitarios en Europa durante el siglo XX. Consecuentemente, ¿le parece oportuno a la Comisión que se le abra un expediente de suspensión en base a la admisión a trámite de una querella criminal interpuesta contra un juez por su actuación judicial para intentar investigar los crímenes imprescriptibles del franquismo?






1. Garzón administra una justícia que fou pactada amb el franquisme.
2. Garzón és jutge d'un tribunal "especial" que és una de les herències més directes del franquisme, el TOP, ara anomenat Audiència Nacional.
3. Garzón ignora sistemàticament les denuncies de tortura de ciutadans vinculats a les nacions prohibides, tot i tenir-ne evidències. Justament el Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg va condemnar al Regne d'Espanya per no haver investigat unes denúncies quan hi havia indicis més que suficients.
4. És ridícul que s'apunti principalment contra unes associacions franquistes que són marginals, i en canvi que no s'ataqui l'ordenament jurídic que conté els gens franquistes de manera ben explícita i que són allò central de l'assumpte. És el pacte de la Transició el que cal denunciar.
5. En qualsevol cas no es tracta de defensar Garzón, es tracta d'atacar l'herència franquista que perviu en moltes lleis i institucions (i en moltes de les actuacions del mateix jutge Garzón) i que lluny de derrocar-les, les reafirmen constantment.
6. Crec, però, que la reforma de la Constitució espanyola ja no hi hem de perdre ni un segon (només cal pensar amb la infinita tabarra de l'estatut). Nosaltres hem d'anar per l'aprovació d'una Constitució pròpia al Parlament de Catalunya.
Una salutació cordial,
Marcel Dalmau.
Trobo més assenyades les opinions d'en Parpal i en Jaume Renyer.
I posats a preguntar, una altre pregunta: "¿per què no encausar als possibles criminals franquistes que encara són vius (i molt ben col·locats a l'estat o en poderoses empresses)?". I encara una altra: "¿Per què no encausar als jutges que varen donar el vist-i-plau (o van fer la vista grossa) a cassos de tortura?".
Però no trobarem respotes a aquestes preguntes... De ben segur que deu ser cosa del pais: els "sindicats" (aqui s'ha de llegir CCOO i UGT) preparen una manifestació en suport al jutge estrella(t)... ¿per quan una manifestació (ja no dic una "vaga general") en suport als drets, cada cop més retallats, dels treballadors?
Atentament
Si haguéssim de jutjar qui directa o indirectament ha estat responsable de l'absència de processament legal als franquistes hauríem de jutjar-nos tots nosaltres, o una bona part, molt més que no una persona, o jutge, concrets, que per ells mateixos, sols, no tenen sentit sinó com a una misèrrima part d'un procés històric col·lectiu.
O, pel que fa a les tortures, podem fer que la comissió d'un mal (permetre-les d'una manera p d'una altra) justifiqui la comissió d'un altre (castigar algú per intentar actuar en una causa justa)? No sé quina edat té Riudoms, però al meu pare el van condemnar a mort els franquistes.
Més aviat en sembla que cal donar suport a tot allò que de manera positiva permeti avançar en l'ampliació dels drets col·lectius i individuals de tota mena.
Pel que fa a la cosa dels sindicats, francament, per a judicis fàcils no cal trencar-se gaire el magí ni perdre el temps comentant-los. Potser als sindicats se'ls pugui retreure que no defensen prou algunes coses (i aquest "prou" són sempre discutibles) i alguns, però perquè formi part de la seva actuació ordinària, no perquè un dia convoquin una manifestació a favor d'un jutge.
I si del que es tracta és de fer apologia d'en Parpal, doncs tampoc la necessita, a mi també m'agrada el que diu sovint.
Salut.
Abans de res, ho sento per lo del seu pare. No pensi que estic en contra de fer justícia als crims del franquisme. Als anys 70, quant jo era molt jove i el Franco ja era mort, a mi i a companys meus ens va torturar la polícia per uns fets del tot irreals (això no són "medalles", ni ganes).
No tot és blanc o negre. Dir que estic més d'acord, pel que fa al tema que envolta al Garzón, de les opinions d'en Partal o el Renyer, crec que no és fer apologia de ningú. Fer manis i "manifestos" a favor d'el Garzón, sí és fer apologia del Garzón (que consti que no estic en contra de que en facin, però crec que en aquests moments els sind¡cats tindrien de tindre unes altres prioritats). Jo no hi aniré, ni ganes: No dono suport a que en aquest pais els ciutadans (o potser subdits?) tinguin encara més llana al clatell.
Atentament
A França, quan el judici contra el mariscal Philippe Pétain que el va condemnar a cadena perpètua i va morir a la presó, crec que a l'illa de Yeu (al Canal de la Mànega), tothom ho va acceptar.
I a Alemanya, quan el judici de Nüremberg, la mateixa cosa.
Perquè aquí no?
La maleïda "extraordinaria placidez" que diu en Mayor Oreja no tenia res d'això, encara més, quan el franquisme, n'hi havia molts espanyols que somiaven i envejaven contínuament allò que les democràcies tenien. Molts hi trobaven a França, Alemanya, Gran Bretanya, EUA, Itàlia, Bèlgica, Suissa... tot allò que a l'Estat espanyol no existia gens.
I els catalans miravem l'Estació de França, els trens que anaven cap al país veí com un tren cap a la llibertat.
I encara n'hi ha gent com en Mayor Oreja, com els de la Falange, que parlen bé d'aquell Règim criminal.
A sobre, n'hi ha gent que demana i exigeix al Vaticà pujar als altars al Franco, com fan amb Isabel la Catòlica, de la qual també parlaven igual que amb el franquisme: quan els jueus acusen Isabel d'haver-los expulsat d'Espanya, d'aquests senyors diuen: "Los expulsó de España para protegerlos, ya que también habían sido expulsados del resto de Europa".
Si fan d'excuses com aquesta per demanar una nova santa... com serà amb el dictador.