adasi |
divendres, 9 d'abril de 2010 | 01:15h
Les imatges del Cabanyal posen els pèls de punta. Pel valor d'aquells ciutadans defensant la casa, el barri, el patrimoni, de l'un costat. Per l'odi de la policia espanyola i per l'odi de la policia municipal, que un sempre pensa que devien ser una cosa diferent, que són per una altra cosa, que no per acarnissar-se d'aquella manera. Aquells policies d'espanya i la policia municipal de València hauran sopat aquesta nit a casa, amb les seues famílies, hauran allitat els seus fills, als llits de casa, al seu barri mateix. Sense pensar que unes hores abans, l'odi i els colps que llançaven contra homes i dones i joves, amb aquella virulència, tenia a veure amb un ofici, el de policia, que ataca veïns pacífics, asseguts a terra, defensant, en una acció de protesta tranquil·la i civilitzada, una oposició a la destrucció.
Amb raó o sense, una protesta d'aqueixa mena no mereix, mai de la vida, una resposta d'aquell calibre, perquè mostra quina mena de policia tenim, quina mena de responsables polítics tenim, quina és la trampa d'aquesta democràcia que solament que ha sabut resoldre els conflictes a colps.
-S'imaginen que a l'escola, davant una prostesta pacífica, lícita o no, els mestres agafàrem les porres i començàrem a atonyinar els joves i a obrir-los el cap en canal?
-S'imaginen el parlament o les Corts, quan els uns fan el ridícul contra els altres, enviàrem la policia a resoldre la mediocritat dels polítics en els seus debats i en les seus formes?
-S'imaginen que tots aqueixos fills de puta dels Gürtel, lladregots, malparits, els enviàrem un centenar d'antiavalots per escarnir-los les costelles?
-S'imaginen que enviàrem els mateixos municipals amb casc i porres contra bisbes i rectors abusadors de xiquets, perquè els trencaren els braços i les cames?
-S'imaginen que nosaltres mateix ens rebotàrem i…
No. No ho imagine, perquè si l'alcaldessa d'una ciutat solament que sap resoldre un conflicte pacífic mitjançant l'agressió, els colps, i l'odi mostrat avui al Cabanyal, és que la dona, Rita, ha perdut els papers i la veritable autoritat moral del polític.
Això d'avui al Cabanyal és de vergonya, no és democracia, ni civilització, ni cultura ni patrimoni. L'alcohol, Rita, no aporta cap millora al debat. Ni sentit comú, ni pes específic. El volum i la força, tot i que vestida de roig llampant, què voleu, no afegeix intel·ligència al mono, si no és que és d'anís.
-Com poden ser tan bèsties! –s'exclamava ma mare davant aquelles images.
-Però eixos homes que peguen d'aqueixa manera -es demanava mon pare-, no ho saben arreglar d'una altra manera?, i se n'ha anat per no veure-ho.
Supose que els 139.000 socis del PP valencià estaran ben pagats i contents d'aqueixes imatges. I ho haurien de dir, si estan a favor o en contra, d'aqueixa violència gratuïta. Sobretot per saber si l'homínid que avui han trobat uns científics té res a veure amb l'evolució dels valencians, encara que ho siga mínimament.
La resposta que jo trobe és senzilla: En un país de borrecs sempre hi ha un govern de llops. És així de senzill, aquestes persones estan governant per què la societat valenciana els vota cada vegada amb més entusiasme malgrat els casos de corrupció o de nefasta gestió que facen.
No trobareu una baixada de vots en les properes eleccions ni cap altra reacció per part dels votants del Partit Popular, per això jo em pregunte: No tenim allò que ens mereixem?
La gota que fa vessar el got ja fa temps que ha caigut i aquestes imatges ho demostren. El poble, la ciutadania lliure ha de despertar i reaccionar. Ja n'hi ha prou de política coenta. grollera, barroera, victimista, manipul·ladora i mentidera. Ja n'hi ha prou de lladres i vampirs a casa nostra. Home!!