Es veu que això del sentit de la vida atrau, sedueix. Quin millor prestigi per a la filosofia que presentar-la com allò que ens donarà el sentit de la vida.
Deixem-ho clar d'entrada, la filosofia no dóna cap “sentit” a la vida. El mossèn, sí, ell dóna un sentit a la vida dels fidels que l’escolten cada diumenge. El gurú dóna un sentit als diners que demana als integrants de la secta. L’empleat d’una “agència detendències” dóna un sentit a determinats trets de l’època. El creatiu d’una casa publicitària dóna sentit a les imatges que ens plantifica per promocionar una marca.
Ens ofereix alguna cosa la filosofia? Sí, no és pas tan garrepa: ens dóna un mètode de pensament, ens proporciona una actitud de qüestionament; no pas un sentit, ni el sentit, però sí l'eina que ens permet descobrir-lo per nosaltres mateixos. La filosofia s’interessa per la nostra autonomia allà on els altres ens lliguen amb un “sentit” regalat amb safata daurada. Sí, la filosofia busca un sentit a la vida humana, al món, al treball, a la mort, al dolor, als “capricis” de la naturalesa... I vés! sovint no el troba i quan el filòsof diu que el troba esbandeix de cop el que han dit els seus predecessors. Inconscient i petulant, pobre “savi”, no sap que igualment vindrà de seguida algú per esmenar-li la plana. Potser cal fer cas a Nietzsche per tenir la valentia de fer el dol a la nostra set de veritat. Spinoza desmunta Descartes, Hegel a Kant, Marx a Hegel... Si algú de nosaltres apreciava els filòsofs, que en prengui exemple i se’ls espavili: que faci neteja i els passi a tots pel propi adreçador recollint el que amb bon criteri pugui salvar d’uns i altres. Que és molt, tot sigui dit.
I és que aleshores se’ns revelarà allò que els animava a tots ells, a Spinoza a Descartes, a Kant i a Marx: una mateixa exigència, un mateix compromís, una mateixa cerca, una mateixa insatisfacció i una mateixa curiositat davant del món i els humans. Perquè un filòsof no serà mai un adherit a cap camp del pensament com qui està adherit a un partit o a una religió. Qui s’adhereix està enganxat i abdica de tota distància crítica. “La filosofia no dóna d’entrada cap sentit si no és el sentit crític.” (Charles Pépin)
el seu sentit ens l'hem de fer cadascú.
Aquest és el preu.