Aquest trepa però, es més aviat maldestre. El trepa genuí es un tipus més fi, va pas a pas, i molt important, persona a persona. Utilitza la rumorologia tant per desacreditar a la seva víctima com per desactivar qualsevol tipus de competéncia, i aleshores ataca sense pietat.

En aquest cas les presses el van posar en evidencia. Tot va començar el passat 24 de Març. Jo, estava reunit amb un proveïdor i vaig rebre una trucada del meu cap, que estava a Amsterdam, convocant-me a mi i en els meus homònims de la resta d'Espanya a una reunió urgent a la central que havia convocat d'una manera inusual el DG de la nostra línia. Es van engegar totes les alarmes.

Varen arribar tots al hotel de concentració, i allí es varen trobar al trepa, que tot i viure a prop de la feina també es va allotjar a l'hotel. El primer que varen fer, es preguntar per quins set sous es han fet venir, evidentment tots teniem una teoria, qué com no podia ser d'altre manera eren del tot diferents.

Llavors el trepa ens va fer cinc céntims. Aquella reunió no la va convocar el DG per motu propi,no, va ser convocada per instàncies del trepa. Per qué?, doncs per denunciar la falta de lideratge del nostre cap que ens portaria a la no consecució d'objectius, em vaig quedar perplex.

Tot seguit ens va dir que el DG volia reunir-se en privat amb cadascún de nosaltres per dir "sense cap tipus de pressió" el que en pensàvem, vaja "posar a parir en el nostre cap", i es clar ell estava allí per coordinar el que havíem de dir, tots el mateix. En aquell moment vaig decidir actuar. Li vaig etzibar: "Vaja per aixó hem vingut, per apunyalar al nostre cap?". Tots em van mirar i recriminar la meva franquesa, jo vaig continuar dient-li: "Bé ara ens diràs el que hem de dir, i així el DG veurà confirmades les teves sospites i tot seguit t'oferiràs com la única solució per resoldre l'embolic", ell només va badar a dir: bé jo o algú altre. Va haver un gran debat on tots els meus companys, menys un, em varen recriminar la meva actitud i la meva franquesa, donant-me lliçons de com hom s'havia de comportar, o que no es podia acusar d'aquella manera sense proves etc...

El trepa per si de cas la jugada no li sortia bé, va convocar en el nostre cap, la víctima, a la reunió. Li volia fer evident el que anàvem a fer i que el millor per a tots es que ell nomenes un sots-director, i d'aquella manera salvaria el seu cap.

Evidentment ell, persona intel·ligent i bregada en tot tipus de lluites internes, no s'en va avenir. A lo millor va ajudar el fet de que quan ell va preguntar a que venia aquella reunió, jo li vaig dir: Res de nou, es tracta d'apunyalar-te, o no tinc raò Garcia - nom imaginari-?. Hi han mirades que maten, i aquella matava i s'acarnissava amb el cadàver.

L'endemà, a la famosa reunió, el trepa no va badar boca, tampoc ens varen fer passar un a un, no va caldré, es va discutir el perqué de moltes coses i cap a casa. Jo vaig sortir tocat cara a alguns dels meus companys, el fet de no ser políticament correcte i dir les coses pel seu nom d'una manera sarcàstica no té molta acceptació en el mon de l'empresa.

Per cert el trepa només porta quatre mesos a l'empresa, un presagi del que ens espera amb aquest personatge.