L'Andreu Mas va publicar fa uns dies a El Punt un article, "Record i memòria", en què, a partir de la decisió municipal de no fer les jornades gastronòmiques, es pregunta com de malament deu estar l'Ajuntament de la ciutat per arribar a retallar els 90.000€ de l'esdeveniment. També, aprofita l'article per reblar el clau d'una de les qüestions que més em preocupen i que estic segur que caldrà reorientar en el futur, que no és altra que el concepte i les polítiques de promoció econòmica i de suport als emprenedors.
A la primera qüestió, la de com està l'Ajuntament, ras i curt: escurat. Menys ingressos, molts menys, dels dos impostos principals que nodreixen l'administració local, l'IBI i l'Impost de Vehicles, i nou milions menys provinents dels ingressos que l'Estat ens transferia. El dèficit serà important, notable, i cal retallar despeses, les que es puguin, per mirar d'apaivagar l'impacte de la topada.
Aquí, i en aquest punt, el govern és capaç de retallar, però l'Ajuntament en el seu conjunt continúa essent incapaç d'entomar els debats de fons, organitzatius, i de com ens gastem els diners i en què, d'una manera clara. I si us plau, no hi tornem altra vegada amb els càrrecs de confiança....En són un exemple, però hi ha tantes altres coses a refer que són més transcendents, més radicals i tant necessàries!! Per exemple, la generació d'una política de recursos humans, tradicionalment inexistent o provadament ineficient.
Per tant, sí. L'Ajuntament està escurat, té molta despesa necessària -no hi ha consens sobre les reformes que sobre els costos estructurals caldria fer- i d'altra de no imprescindible, que és la que es retalla.
Hauríem de fer aquest debat? Sí. Però caldrà fer-lo en el marc de les ofertes electorals del proper any. Jo hi estic disposat i, de fet, ja he començat. Però la ciutadania atorgarà la majoria a qui cregui oportú. I ja sabem per a qui els debats són eternament ajornables, o qui és presoner dels dogmes, o qui no farà cap proposta per por que li sigui criticada.
Pel que fa a la promoció econòmica, un aclariment abans d'entrar-hi. Jo no proposo eliminar l'IMPO, l'organisme que promou l'ocupació. Jo proposo reformar-lo, reorientar-lo, fer-lo més útil, i més fort. De fet, el propi IMPO també creu, d'alguna manera, que s'ha arribat al final d'un camí i la pròpia Generalitat, que desmantellarà una de les coses més importants que s'hi duien a terme, les escoles-taller, també ho deu creure.
Jo proposo que de l'IMPO, o de la refosa de l'IMPO, el BCIN i REBASA, en surti un organisme que ajudi no només al qui no té feina, sinó també a qui vol crear-ne. A l'emprenedor badaloní amb idees viables, o en marxa i que han de créixer. Per això, proposo que ens "venguem" patrimoni i capitalitzem aquesta acció política.
Els simples diuen que vull "privatizar". Que avorrits que són! No vull privatitzar, vull fer una nova política, trenta anys després que comencés la primera.
L'Andreu Mas es pregunta per la voluntat municipal d'ajudar les empreses i promocionar-les. La resposta per mi és que no s'ha prioritzat, i que en alguns moments s'ha combatut als emprenedors. Ha estat una "política d'esquerres" estèril des d'un punt de vista ideològic i contraproduent des d'una perspectiva social. Hi ha nombrosos exemples d'això que explico, però els qui tenen negoci a Badalona en podrien parlar. I els qui en tenien però van ser temptats per marxar de la ciutat a canvi de plusvàlues urbanístiques, també. Perquè la responsabilitat de ser com som no és exclusiva de l'Ajuntament de la ciutat. És de tots. I de totes. La pèrdua de les jornades gastronòmiques és un parèntesi. El que és preocupant és la manca de consens per afrontar reformes decidides per fer que a Badalona passi una cosa extraordinària: que la gent hi pugui, molt més que no pas ara, viure i treballar.
...Que el presente ejercicio sería lo que és,respecto de los dineros,se sabía y -sobre todo- se debió preveer...Por ejemplo:
Establecimiendo un orden de prioridades (verdaderamente de necesidad) a la hora de provisionar...
¿Qué quiero decir.? ...Pués lo siguiente: Si las obras de nuestra Rambla,debieron -por tal motivo-posponerse. Se posponen...Si el tema de la clínica del carmen; su derribo y posterior construcción "ahora" debe aplazarse; se hace. Y así,sucesivamente...
La rigurosidad y el ahorro -en las cuentas- no se manifiestan creibles si; en tiempos en que atender lo necesario, es y debe ser lo primero y -si se me apura- lo único;así se hace.Otra forma de administrar y...gastar; son saltos al vacío que pueden -momentánamente- salvar apariencias. Y es que el incremento del déficit es asumible, si es producido por el mantenimiento de lo imprescindible, en períodos de crisis. De otra forma, nó...
..Y ni el acondicionamiento de la Rambla.Ni el derribo/const. de la clínica del carmen. Ni -por supuesto- gastar los 90.000 eu. en la celebración de las jornadas gastronómicas, son -hoy- imprescindibles,reconozcámoslo...Y si estimamos no hacerlo: Luego -llegado el momento de pagar- recordemos quienes son los que indefectiblemente deben/debemos hacerlo...Y sin quejas.O con quejas; pero para el caso,dá igual...
Salutacions, d´un veí teu