esduralacondemna |
dimarts, 30 de març de 2010 | 12:33h
Nàpols: més Àfrica que Europa, un merder, creuar sense mirar els cotxes i encomanar la vida a Déu nostro senyor. Palanganes voladores per fer la compra sense baixar al carrer. Piles d'escombraries. Pizzes magnífiques. El napolità és un idioma de sons guturals. Motos amb 3 passatgers, cap casc i dos paraigües i molta conversa i gesticulació. Les cases cauen a trossos! Els creuaments de cotxes: qui arriba primer passa primer; arribar primer vol dir ser-hi 1 segon abans que l'altre. La gent es toca molt i els homes s'agafen. Ja ho dic, més Àfrica que Europa. Ercolano: saps aquell poblet abandonat allà on vas passar les vacances fa x anys? Aquell on les cases s'aguanten però comencen a enfonsar-se teulades? Doncs això, però de fa 2000 anys i prop de la capital de l'imperi.
Pompeia: el mateix però moooolt gran i amb mooolta gent i una mica més perjudicat tot plegat.
Paestum: 3 temples grecs collonuts, un museu molt xulo i una fira de coses absurdes arribades de Xina en el darrer container.
Roma: Però has vist aquesta església? I aquella? I aquella altra? I la de més enllà?? Turistes fins a extrems insospitables. On són els romans? Si jo fos romà dimitiria. La cosa arqueològica decepcionant: tot trencat i fagocitat. Algun plat de pasta i algun risotto monumental. Les pizzes romanes, massa fines. La carxofa a la romana, molt bona. La fontana di Trevi, molt gran. Els espanyols adolescents de l'opus i sectes vàries enfundats tot el sant dia amb la bandera de la roja em fan venir rojera (c'est à dire, vomitera en el dialecte de casa meva -amb la jota pronunciada a l'espanyola). Ens plantem sense saber com al Vaticà el Diumenge de Rams a les 12h; el Papa es veu molt petit allà al final de la plaça de Sant Pere.
Tornem, morenos i rebentats.
salut