El que passa amb el tramvia es ben paradoxal. Quan es parla de projectar-lo molts s’hi posicionen en contra. Quan s’està instal·lant les opinions adverses assoleixen el seu zenit. I, quan finalment entra en servei es produeix un fer gairebé miraculós: una satisfacció generalitzada dels usuaris, i fins i tot dels qui no ho son.
Si algú dubta d’aquestes afirmacions que repassi les hemeroteques i els arxius sonors. Ara fa vuit anys i mig es va començar a construir el TRAMBAIX. Recordo com l’enyorat Toni Bassas, i els seu trio estel·lar de contertulians, en Foix, en Portabella i en Sanuy, disparaven setmanalment tota mena de diatribes contra la implantació del nou sistema de transport. Val a dir que amb un xic de raó pel que fa al ritme de les obres i a les molèsties causades a la gent! I, també recordo com, a les dues setmanes de l’entrada en funcionament del tramvia, tot va canviar radicalment. El Tram de seguida va seduir els barcelonins, tertulians inclosos! La seva es una història d’èxit. I també ho hagués estat el Trambesòs de no ser per la covardia increïble del consistori barceloní ( on continuen manant alguns ferotges detractors del tramvia ) a l’hora de definir el seu traçat, vergonyosament desviat de l’estació del Nord al no-res del carrer Wellington.
Des del primer moment vaig defensar la unió dels dos Trams. Els socialistes municipals no ho volien, tampoc els d’Esquerra. L’any passat, quan l’actual alcalde de Barcelona, va llençar la iniciativa de reformar la Diagonal, vaig creure que , per fi, corrien aires nous a l’amortitzat govern local. Ara, me n’adono que tot el show es part de la mateixa política d’aparador. En lloc de defensar un bé social, que es un sistema de transport sostenible, eficient i econòmic, ens volen embrancar en una altre de les maniobres de distracció habitual, ara en forma de consulta entorn dos monumentals nyaps de projectes. I, com es habitual, tots aquells que no combreguem amb la malifeta projectual i el malbaratament de recursos ( avui em sembla quasi delictiu gastar tants i tants diners en una operació de màrqueting tant tronada) serem tractats com contraris al progrés que la nostra pijogovernació municipal encarna!
Em vull revelar incitant a rebutjar els dos projectes però efectuant una encesa defensa del tramvia. Quan abans ajuntem el TRAMBAIX I EL TRAMBESÒS millor. Sense dispendis ostentosos, perquè no son temps de malversar els escassos recursos públics. Però amb tota la valentia per a defensar un model de ciutat on el transport públic sigui prioritari, però sense deixar de ser eficient. Aquesta es la gran batalla que ens toca jugar els propers anys: no hi haurà diners per més obres faraòniques. Mes que mai els ciutadans ens exigeixen que administrem bé, lo qual significa deixar de banda les espúries grandeses i mirar de més a prop les necessitats socials de la gent.
Com a ex-conseller recordaràs perfectament què passa quan les línies de transport públic són condemnades a donar revolts per no anar al moll de l'ós, que no és altra cosa que la demanda de mobilitat, els intercanviadors, els punts d'interès, les solucions a la congestió, etcètera. I a Barcelona això és la Diagonal. Recordes el fracàs de no poder anar directe a Sant Just ni Sant Feliu de Llobregat directes per Esplugues? Avui es veu clar: tramvies a mig gas en la línia T3, i tramvies plens a la T1-T2.
No podem consentir que això es repeteixi a Barcelona. Estic d'acord que hi ha demandes més enllà de la Diagonal però sempre cal començar per les inversions que reverteixin més beneficis a la societat en el menor temps possible. Encara hem de treballar molt per conscienciar a la població dels beneficis del projecte, i la consulta no ens ha beneficiat en res.
Què et semblen els aires madrilenys de la mobilitat. Jo sempre que hi vaig tinc la sensació que allà l'únic que funciona són les Rodalies. No és paradoxal?
Salutacions