I a casa nostra -que ja sabem que no som un país gran-, alguns trien
anar fent el país petit i esquifit. Encara esperem Maruja Torres, Milagros
Pérez-Oliva i tot l'estol de progres i papanates oficials demanant la dimissió
del càrrec públic socialista que es va dedicar a insultar públicament la
directora de TV3. Insults essencialment masclistes, primaris i rabiosos. Sense
arguments. Insults propis d'aquells que trenquen el mirall en mil bocins perquè
no els agrada la imatge que projecta.
No deixa de ser curiós que l'anàlisi més lúcida i periodística de la darrera entrevista de Mònica Terribas a José Montilla l'hagi trobat al blog d'un periodista filosocialista de Madrid.
Un periodista anònim que es pregunta quina credibilitat els resta als socialistes indignats amb Terribas que s'han passat anys blasmant i atacant els informatius de Canal9 i de Telemadrid, i que van denunciar amb ira les manipulacions d'Urdaci a la televisió pública d'Aznar. És indicatiu, molt indicatiu, la forma barroera en què han mostrat el desacord amb les formes de l'entrevista perquè ens il·lustra perfectament sobre les seves intencions: no els preocupen les manipulacions a les televisions públiques sinó que els preocupa no poder-les manipular ells al seu gust.
El cas és que des de Madrid trobem un professional de la informació
que es recorda qüestions bàsiques com ara: “TV3 demostra cada dia que una
cadena pública no té perquè ser un vedat, ans el contrari, pot ser més plural i professional que
ningú. Plural i professional, quelcom tan senzill com l'acompliment de la llei.
Tan normal com l'entrevista que el proppassat dilluns va realitzar la directora
de la cadena, Mònica Terribas, al President de la Generalitat de Catalunya,
José Montilla. L'estil Terribas serà discutible, como qualsevol altre, però el
que és evident és que la periodista va exercir de servidora del ciutadà i no
d'estora del president. Terribas va preguntar el que es pregunta el ciutadà
sobre el caos provocat per la nevada, va repreguntar quan fou necessari i va
intentar que Montilla no s'esmunyís sense respondre allò que li plantejava.
Periodisme, vaja”.
I a casa nostra -que ja sabem que no som un país gran-, alguns trien anar fent el país petit i esquifit. Encara esperem Maruja Torres, Milagros Pérez-Oliva i tot l'estol de progres i papanates oficials demanant la dimissió del càrrec públic socialista que es va dedicar a insultar públicament la directora de TV3. Insults essencialment masclistes, primaris i rabiosos. Sense arguments. Insults propis d'aquells que trenquen el mirall en mil bocins perquè no els agrada la imatge que projecta.
Tota aquesta trista successió de despropòsits deixa a la vista un pòsit preocupant de mancances democràtiques essencials i evidencia també que els grans discursos d'una part del socialisme ho són només segons per qui i segons per què.
Finalment, aquells que creiem que
Televisió de Catalunya encara ha de fer un pas més per equilibrar
l'espanyolisme immensment majoritari del nostre mapa audiovisual, també podem
entreveure, malgrat tot, que la nostra televisió segueix essent un raresa i una
salvetat en el devastat mapa televisiu de l'estat.
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:宋体;
panose-1:2 1 6 0 3 1 1 1 1 1;
mso-font-alt:SimSun;
mso-font-charset:134;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 135135232 16 0 262145 0;}
@font-face
{font-family:"\@宋体";
panose-1:2 1 6 0 3 1 1 1 1 1;
mso-font-charset:134;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 135135232 16 0 262145 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
text-align:justify;
text-justify:inter-ideograph;
mso-pagination:none;
font-size:10.5pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:宋体;
mso-font-kerning:1.0pt;}
p.MsoHeader, li.MsoHeader, div.MsoHeader
{margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
text-align:center;
mso-pagination:none;
tab-stops:center 207.65pt right 415.3pt;
layout-grid-mode:char;
border:none;
mso-border-bottom-alt:solid windowtext .75pt;
padding:0cm;
mso-padding-alt:0cm 0cm 1.0pt 0cm;
font-size:9.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:宋体;
mso-font-kerning:1.0pt;}
p.MsoFooter, li.MsoFooter, div.MsoFooter
{margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:none;
tab-stops:center 207.65pt right 415.3pt;
layout-grid-mode:char;
font-size:9.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:宋体;
mso-font-kerning:1.0pt;}
a:link, span.MsoHyperlink
{color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{color:purple;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
/* Page Definitions */
@page
{mso-page-border-surround-header:no;
mso-page-border-surround-footer:no;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt;
mso-header-margin:42.55pt;
mso-footer-margin:49.6pt;
mso-paper-source:0;
layout-grid:15.6pt;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
Thomas Sabo Online Shop
But the uppermost in our minds is the final destination. On a certain day at a
certain hour, we will pull into the station. Bands will be playing and flags
waving. Once we reach there, so many wonderful dreams will come true and the
pieces of our lives will be fit together like a completed jigsaw puzzle. How
restlessly we pace the aisles, damning the minutes loitering, thomas sabo ringewaiting,
waiting, waiting for the station.
"When we reach the station, that will be it", we cry.
"When I'm 18", "When I buy a new 450SL Mercedes Benz",
"When I put my last kid through collage", "When I have paid off
the mortgage", "When I get a promotion", "When I reach the
age of the retirement, I shall live happily ever after." thomas sabo ohrringe
Sooner or later, we must realize that there is no station, no one place
to arrive at once and for all. The true joy of life is the trip. The station is
only a dream. It constantly outdistances us.thomas sabo charm club