rpala |
dilluns, 29 de març de 2010 | 16:47h
Media.cat segueix endavant amb la seva tasca de diseccionar l'espai català de comunicació. El darrer informe que ha elaborat aquest observatori crític dels mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils està centrat en el repartiment de la TDT local arreu dels Països Catalans. És el quart informe que presenta Media.cat, l'ha elaborat la periodista Laia Altarriba i una mica vindria a avalar amb dades i xifres concretes la teoria que fa uns dies exposava en el seu bloc en Francesc Ribera 'Titot', en l'apunt 'La gran ensarronada de la TDT'. En resum: el desplegament de la TDT local als Països
Catalans no ha millorat la vertebració de l’espai català de comunicació. Ans el contrari, fins i tot en alguns territoris, com el País Valencià, ha
suposat un retrocés. [Més]L'autora de l'informe sobre la TDT local als Països Catalans és la periodista Laia Altarriba. Els territoris analitzats –Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Franja de Ponent–estan dividits
en 49 demarcacions, que abasten una o diverses comarques. El resultat és que arran de la implantació de la TDT s'han posat a disposició d'operadors privats 147 canals. Primera conclusió: la distribució de les llicències ha permès la irrupció de grups de
comunicació espanyols, que fins ara tenien un pes petit en la televisió
local del país. En conjunt aquests grups tenen una quarta part de les
llicències de TDT local als Països Catalans.
Una de les dades més positives de l’informe és que la llengua majoritària a la programació a la TDT local dels Països Catalans és el català: el 47% de canals de TDT local als Països Catalans emeten únicament en català i un altre 26% ho fan majoritàriament en aquesta llengua. Els que només emeten en castellà són el 10%, un 6% els que emeten majoritàriament en castellà i l’11% fan la meitat dels contiguts en català i la meitat en castellà. Alerta, però, que la cosa no és tan senzilla: En aquesta ràtio no s'han comptabilitzat els cnals que encara no han començat a emetre programació pròpia i estan emetent 24 hores al dia programació d'àmbit estatal de la cadena espanyola a la qual pertanyen. La majoria de canals en aquesta situació se situen al País Valencià, on el 57% de canals de TDT local a les comarques valencianes emeten únicament en castellà.
En aquesta ocasió hem volgut analitzar també com el color polític de cada govern autonòmic ha condicionat les empreses beneficiades. A Catalunya les llicències han recaigut en un ventall ampli de perfils ideològics, creiem que com a conseqüència del fet que el Govern va delegar per llei les adjudicacions en el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), un organisme amb persones designades pels diversos partits polítics del Parlament de Catalunya. Per contra, al País Valencià i a les illes Balears en el moment de les adjudicacions el Partit Popular tenia majoria absoluta als governs autonòmics, i això ha comportat que els grups afins ideològicament a aquest partit hagin obtingut la immensa majoria de les llicències. Això ha comportat que en algunes demarcacions l’espectre ideològic dels propietaris dels mitjans es mogui, només, entre la dreta i l’extremadreta.
Desaparició d’algunes televisions històriques
A Catalunya, de les 38 televisions locals privades que hi havia abans de la transició digital, 33 van aconseguir llicència de TDT. La situació, però, ha estat molt diferent a la resta de territoris, on el pas a la TDT ha impossibilitat de continuar a molts projectes televisius que feia anys que funcionaven i estaven arrelats al seu entorn. A les illes s’ha trobat una sortida que no satisfà massa als operadors, però que no els ha forçat a desaparèixer del tot: s’han convertit en corresponsals del canal públic TV Mallorca. Al País Valencià, però, no hi ha hagut ni aquesta oportunitat i diverses televisions històriques no han pogut continuar emetent. A València, a més, un projecte jove però que ja havia assolit una audiència regular d’uns 70.000 teleespectadors, InfoTV, també s’ha quedat sense llicència. Aquesta televisió havia nascut amb el compromís de fer uns continguts de qualitat, en català i compromesos amb el País Valencià, però el Govern Valencià no li va voler donar continuïtat.
Una oportunitat perduda
Tot plegat, porta l’informe de Media.cat a concloure que les adjudicacions de la TDT local han estat una oportunitat perduda per millorar la vertebració de l’espai català de comunicació.
A banda de la llengua i de la irrupció de grups espanyols, en aquest balanç també afegeix que l’intercanvi de programes entre televisions locals de diferents territoris autonòmics dels Països Catalans és anecdòtic, cosa que mostra que continua sense haver-hi circulació estable de continguts entre els diversos territoris.
Una de les dades més positives de l’informe és que la llengua majoritària a la programació a la TDT local dels Països Catalans és el català: el 47% de canals de TDT local als Països Catalans emeten únicament en català i un altre 26% ho fan majoritàriament en aquesta llengua. Els que només emeten en castellà són el 10%, un 6% els que emeten majoritàriament en castellà i l’11% fan la meitat dels contiguts en català i la meitat en castellà. Alerta, però, que la cosa no és tan senzilla: En aquesta ràtio no s'han comptabilitzat els cnals que encara no han començat a emetre programació pròpia i estan emetent 24 hores al dia programació d'àmbit estatal de la cadena espanyola a la qual pertanyen. La majoria de canals en aquesta situació se situen al País Valencià, on el 57% de canals de TDT local a les comarques valencianes emeten únicament en castellà.
En aquesta ocasió hem volgut analitzar també com el color polític de cada govern autonòmic ha condicionat les empreses beneficiades. A Catalunya les llicències han recaigut en un ventall ampli de perfils ideològics, creiem que com a conseqüència del fet que el Govern va delegar per llei les adjudicacions en el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), un organisme amb persones designades pels diversos partits polítics del Parlament de Catalunya. Per contra, al País Valencià i a les illes Balears en el moment de les adjudicacions el Partit Popular tenia majoria absoluta als governs autonòmics, i això ha comportat que els grups afins ideològicament a aquest partit hagin obtingut la immensa majoria de les llicències. Això ha comportat que en algunes demarcacions l’espectre ideològic dels propietaris dels mitjans es mogui, només, entre la dreta i l’extremadreta.
Desaparició d’algunes televisions històriques
A Catalunya, de les 38 televisions locals privades que hi havia abans de la transició digital, 33 van aconseguir llicència de TDT. La situació, però, ha estat molt diferent a la resta de territoris, on el pas a la TDT ha impossibilitat de continuar a molts projectes televisius que feia anys que funcionaven i estaven arrelats al seu entorn. A les illes s’ha trobat una sortida que no satisfà massa als operadors, però que no els ha forçat a desaparèixer del tot: s’han convertit en corresponsals del canal públic TV Mallorca. Al País Valencià, però, no hi ha hagut ni aquesta oportunitat i diverses televisions històriques no han pogut continuar emetent. A València, a més, un projecte jove però que ja havia assolit una audiència regular d’uns 70.000 teleespectadors, InfoTV, també s’ha quedat sense llicència. Aquesta televisió havia nascut amb el compromís de fer uns continguts de qualitat, en català i compromesos amb el País Valencià, però el Govern Valencià no li va voler donar continuïtat.
Una oportunitat perduda
Tot plegat, porta l’informe de Media.cat a concloure que les adjudicacions de la TDT local han estat una oportunitat perduda per millorar la vertebració de l’espai català de comunicació.
A banda de la llengua i de la irrupció de grups espanyols, en aquest balanç també afegeix que l’intercanvi de programes entre televisions locals de diferents territoris autonòmics dels Països Catalans és anecdòtic, cosa que mostra que continua sense haver-hi circulació estable de continguts entre els diversos territoris.
