I) Del 23F al 18F: Canvi de papers.

Temàtica: Política.

El 18F va ser un bon toc d'atenció al 23F. Ja s'ha dit tot i més sobre l'èxit de la manifestació, només hi vull afegir un parell de coses:

El que més m'agrada dels dies posteriors a "la mani" és veure la molta gent que no hi va anar -per diferents motius- però que li hagués agradat ser-hi. Si ja va ser immensament gran sense ells, sense propaganda i sense polítics, no em puc ni imaginar com podria haver estat.

Pel què fa a tot el què s'ha anat escrivint al respecte, només m'agradaria recomanar l'article que firmava en David Miró l'endemà a l'AVUI. Com sempre -aquest periodista que ha entrat en les meves preferències des de fa pocs mesos- firma una crònica excel·lent. Si el voleu seguir, escriu un article cada dimecres a l'AVUI -el dia que compro aquest diari-.

El paper dels mitjans de comunicació ha estat com s'esperava: Ho van poder amagar abans i durant, però no després, ara bé, sempre tenint en compte que "per ells només va ser un toc d'atenció als insults i agressions del PP contra Catalunya". Doncs jo no hi vaig anar per això. Sempre he cregut que el problema el tenim a casa no a fora, i per això hi vaig anar, perquè em sentissin els de casa. Ho puc dir més alt, però no més clar! Ramon Barnils -un gran periodista que estic coneixent un cop difunt, malauradament- ja va dir que els mitjans de comunicació "són els exèrcits del segle XXI". Doncs bé, entre altres coses, Internet és la nostra modesta arma d'autodefensa.

II) Euskal Herria: Pau al 2010?

Temàtica: Política.

Considerant que les tres treves que hi ha hagut d'ETA han coincidit en els anys 1977, 1988 i 1999, la pròxima haurà d'esperar fins el 2010? No en tinc ni idea! L'únic que tinc clar és que als propers deu anys canviaran moltes coses a la Península Ibèrica. Estem en un moment de canvis, convuls, on el més petit detall pot comportar grans trastorns. Una generació nova, nascuda en democràcia, està entrant amb força. I, tot això sense oblidar la immigració, aquesta vegada de fora de la Península. Sóc optimista.

III) CIU-ERC, en guerra.

Temàtica: Política.

El Temps ens ofereix en portada aquesta setmana un bon reportatge per entendre els orígens i els perquès del conflicte que estan vivint els dos partits insígnia del nacionalisme-regionalisme-independentisme català.

Fa un repàs històric que es pot resumir de la següent manera:

- 1980: ERC dóna suport a CIU. Conseqüència d'aquest suport: ERC desapareix del mapa polític català durant una dècada i CIU aconsegueix majoria absoluta el 1984.

- 1996: Escissió a ERC: Es crea el PI, amb el vist-i-plau de CIU. Anys després Colom i uns quants més s'afiliarien a CIU

- 17 d'octubre de 1999: Eleccions al Parlament de Catalunya. ERC va aconseguir el seu 12è diputat -en una nit electoral d'infart-, CIU n'havia aconseguit 56. Per tant, sumaven 68: Majoria absoluta. Podien fer un govern de coalició nacionalista. Però, CIU va decidir decantar-se pel PP.

- 12 de març de 2000: Majoria absoluta del PP a l'estat. Però CIU segueix donant suport al PP.

- 2003: Pacte del Tinell i Tripartit al govern de la Generalitat. Tot i guanyar les eleccions CIU i sumar majoria absoluta amb ERC, aquests darrers es decanten per un pacte amb el gran derrotat: Pasqual Maragall.

- Zapatero al balcó del Palau de la Generalitat.

- Sortida del Govern de Carod-Rovira. Les pressions del Govern espanyol decideixen en un afer intern del Govern de la Generalitat.

- Zapatero guanya les eleccions espanyoles i, aconsegueix el suport d'ERC per a poder governar.

- 21 de gener de 2006: Pacte Mas-ZP, el de la foto. ERC es queda penjada, però si juga bé la seva carta li pot sortir una jugada rodona.

- 18F de 2006: manifestació "Som una Nació i tenim el dret de decidir". Èxit rotund. ERC hi era, CIU no.

APUNT: Segons diu l'historiador Joan B. Culla "parlar de guerra civil, encara que sigui de manera metafòrica, em sembla una mica exagerat. El que passa és que ara es dóna un escenari que té pocs precedents en la història del catalanisme català. Fins ara, quan el catalanisme conservador era hegemònic, el d'esquerra estava en hores baixes, i a la inversa". Tot i que Culla no arriba a aquesta conclusió, la diré jo: Pot haver-hi prou camp per córrer pels dos partits catalanistes, encara que no ho sembli. Algunes circumstàncies em fan arribar a aquesta conclusió -política ficció? Segur que si, però i si....-.

a) CIU i ERC tenen un electorat fix i un altre que va saltant d'un a l'altre, però el fix cada cop és més gran en ambdós casos -bé, més aviat en el segon cas-.

b) Sembla ser que les possibilitats de pacte entre ells dos estan cada vegada més lluny. I, que els dos pensen en el PSC -un PSC més tocat del què aparenta!-.

c) I, ara va la conclusió agosarada de futuròleg de pa sucat amb oli: Pot el PSC convertir-se en un satèl·lit de CIU i ERC. Què passaria si els tres partits en les pròximes eleccions catalanes es troben per sobre el 30 diputats (entre 30 i 40)? Això és la Teoria 30-30-30. És per pensar-hi...

IV)"Yo la tengo más grande".

Temàtica: Politica.

Segons la Llei 39/1981, de 28 d'octubre, "La bandera d'Espanya simbolitza la nació; és signe de la sobirania, independència, unitat i integritat de la pàtria i representa els valors superiors expressats en la Constitució. (art. 1) Quan els ajuntaments i les diputacions o qualsevol altra corporació pública utilitzi les seves pròpies banderes, ho faran juntament amb la bandera d'Espanya. (art. 5) Quan s'utilitzi la bandera d'Espanya, ocuparà sempre un lloc destacat, visible i d'honor. Si juntament amb aquesta es posen altres banderes, l'espanyola ocuparà un lloc preeminent i de màxim honor, i les restants no podran tenir una mida més gran que aquesta." (art. 6). [Font: El Punt 24/02/2006].

Això només pot demostrar dues coses: a) Qui necesita aquesta llei per imposar una bandera és que no ha evolucionat prou, és una mica primitiu i, b) Denota un sentiment d'inferioritat que més que ràbia fa pena.

V) Òmnium Cultural:

Temàtica: Cultura/Política.

Òmnium Cultural. Segurament l'associació amb més afiliats de Catalunya, després del Club Súper 3 i el Barça, amb 16.000 socis. Juntament amb el FAD i l'Ateneu Barcelonès -a l'espera del què passarà en altres institucions com el Col·legi de Periodistes de Catalunya- són organismes de la societat civil que van canviant de mans en aquests darrers anys. Pel què fa a Òmnium Cultural -i seguint com a font El Temps-, l'actual directiva està dominada per gent propera a ERC i, concretament, de l'Associació Catalana de Professionals (ACP) -formada, si no vaig errat, per gent que actualment ronda els 35-40 anys, de professions liberals la majoria, i que a principis dels noranta formaven part d'un dels majors sindicats universitaris del moment: El Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI)-.

Algunes coses van canviant en la societat civil. Per cert, d'on va sortir tanta gent el 18F? És per pensar-hi...

VI) Setmanari El Temps: Sempre bé, però no del tot.

Temàtica: Mitjans de comunicació.

Ara feia setmanes que no el comprava, va com va. Però, veig que en un aspecte cabdal segueix igual: No tenen publicitat del món empresarial privat! El Temps viu d'alguns lectors, de la publicitat institucional i de les subvencions i, tot i que és un bon setmanari de política nacional i internacional, farcit de bones firmes, no pot seguir així. Encara que és força independent, necessita publicitat de l'empresa privada per subsistir tot solet i no dependre del Govern de torn. Com pot ser que sigui tant difícil?!

VII) Dues novetats i una Campanya nova a la secció enllaços del bloc.

Temàtica: Mitjans de comunicació.

• UnescoCAT.
• Intermón.
• Campanya No en el nostre nom. Manifest generacional contra la hipoteca estatutària.

VIII) Mitjans de Comunicació: Catalonia Today es renova.

Temàtica: Mitjans de comunicació.

El setmanari català escrit en anglès Catalonia Today ha estrenat nou disseny aquesta setmana. Per a més informació, em remeto al bloc del Saül Gordillo (clica aquí).

IX) Una idea embrionària: La unió (dels blocs) fa la força.

Temàtica: Mitjans de comunicació.

Per tal de combatre les manipulacions dels mass media, els blocs han passat a ser una bona eina de contrainformació, i cada cop amb més força i credibilitat -i, que duri!-. Es podria pensar en fer una mena d'unió de blocs, més o menys afins, per a comunicar-se en temps real quan succeeix quelcom d'importància rellevant. És a dir, crear una plataforma per fer fluir la informació en temps real i a gran velocitat. No ho sé, ja dic, no deixa de ser una idea embrionària, però, és per pensar-hi...

X) Les malalties del segle XXI: víriques i mentals.

Temàtica: Societat.

A principis dels noranta del segle passat em va caure a les mans una revista "muy interesante", o alguna per l'estil. Doncs bé, en aquells temps es parlava molt de com seria l'entrada del segle XXI, com seria l'habitatge, la informàtica, els transports, etc... En la majoria de casos no el van encertar ni per casualitat, però en un aspecte si: Les malalties que es preveien per a l'entrada del nou segle eren dues, les mentals i les víriques. La van ben encertar. Entre vaques boges, grips aviàries, ansietats, estressos, etc... podem arribar a la conclusió que si, que les malalties del segle XXI són víriques i mentals.

Salut i llibertat!
Marcús

PS: Ho sento pels canvis de format en el text, són culpa "del sistema"!

_{Recordatoris:}

• _{Bloc comunitari (obert a tothom) sobre temes polítics OLLA DE GRILLS.}
• _{Enquesta Bloc Marcús.}
• _{Servei de notificacions dels últims escrits d'aquest bloc.}