Presentàvem un nou informe monogràfic de l'Observatori Crític dels Mitjans Media.cat, però a diferència dels tres anteriors, aquest cop no ho férem a Barcelona, sinó a València. És la millor demostració que el GPRB creu realment en l'espai català de comunicació: ja ho vam insinuar inaugurant el 2006 l'exposició sobre en Barnils a València i ara volem que els mitjans del País Valencià siguin objecte dels nostres estudis i trencar així amb la persistent ignorància, des de la Catalunya estricta, cap a la realitat sociomediàtica de les comarques catalanoparlants del sud del riu Sènia. Vam ser poquets, en l'acte de presentació, no més de vint persones, però va valer la pena, pèrquè, entre elles, gent de tant de pes comunicatiu i periodístic com ara Josep Lluís Gómez Mompart, catedràtic de Periodisme, qui va acceptar la nostra invitació de cloure l'acte amb una reflexió sobre el panorama dels mitjans valencians, avui; com ara Rafa Xambó, professor de Sociologia i estudiòs, amb Gómez Mompart, de la realitat comunicativa valenciana; com ara Juli Esteve, periodista de llarga trajectòria de fidelitat a la llengua i al país; com ara Quico Bellvesser, també periodista conseqüent i postergat per culpa d'això en la televisió pública valenciana; i com ara altres persones que, potser sense tant de renom, també van intervenir en el debat posterior i van donar-nos el seu punt de vista enriquidor. Podeu trobar una crònica completa de l'acte aquí. Foto: Prats i Camps (N'hi ha més)
Però el més interessant de la nit estava per arribar i no va tenir lloc als magnífics locals del CCC Octubre -cada cop que el visito m'agrada més aquest edifici, i així vaig tenir ocasió de dir-li-ho al mateix Eliseu CLiment en saludar-lo breument abans de començar l'acte-, sinó en un restaurant de nom Seu Xerea, situat a tocar de la Catedral i del Palau de la Generalitat valenciana. Allà, mentre degustàvem un excel·lent vi de la terra i esquisits entrants, vam xerrar i xerrar sobre tot una mica: dels estudis de Periodisme a l'arquitectura de Calatrava, de la memòria de l'Ovidi als grups d'avui que canten en català, de les èpoques del PSAN i Nacionalistes d'Esquerra a la possibilitat de la independència d'avui... Va ser una vetllada agradabilíssima i a l'afabilitat d'en Josep Lluís i en Rafa li vam afegir la sornegueria i saviesa artística d'en Blesa, que es va afegir al sopar venint d'una altra reunió de feina. No cal dir que la Laia i jo escoltàvem més que parlàvem, però encara vam poder intervenir en alguna que altra polèmica intensa, com ara la que posava en qüestió el valor musical de l'obra de Raimon. Tenim un país allargassat i ens costa de desplaçar-nos-hi amunt i avall. Crec que hauriem de fer-ho més sovint. Jo, per si de cas, torno a baixar demà cap al sud, aquest cop, amb la família, per passar-hi la Setmana Santa: la Ribera Alta en serà, com és lògic, la destinació. PD: Per cert, em va fer molta il·lusió poder xerrar breument amb antics companys de la redacció d'El Temps, com ara en Salva, la Tina o en Jesús, a més de tenir la sort de conèixer personalment l'alma-mater de la redacció actual, la Núria Cadenes, de qui he fet encesos elogis en aquest mateix bloc en parlar del seu parlament de presentació en el concert d'Al Tall a l'Auditori de Barcelona o del seu llibre Vine al sud!, del qual en vaig fer ressenya fa unes poques setmanes.
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
Un blog suggerent com pocs, el de l'amic José Miguel Mauriz: l'art i la fotografia digitals, explicats a fons i amb centenars d'il·lustracions. Una alegria per als sentits!
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Observatori crític dels mitjans de comunicació del nostre país, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils per contribuir a una professió més autocrítica.
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
