L'Institut Nova Història continua treballant per la revisió de molts aspectes de la història que havíem donat per tancats. Dimecres us feia saber que s'havia publicat un nou article de Jordi Bilbeny sobre la figura coneguda com a Leonardo Da Vinci. Aquest i molts d'altres són al vostre abast també a www.jordibilbeny.com. Ahir, a Blanes, es va projectar el documental L'apropiació de la descoberta d'Amèrica: una conspiració d'estat?, seguit d'un fòrum. Avui, Bilbeny serà a Girona per parlar de la censura espanyola en la història de Catalunya. I paral·lelament, un altre investigador de l'INH, Josep Mayolas, serà a Molins de Rei per parlar de Ferran Cortès. Si voleu estar al dia de tot plegat i donar suport a l'INH perquè pugui continuar amb aquest ritme i, si pot ser, créixer més encara, penseu que la base més sòlida sempre la donen els associats.
Quan ja falta menys d'un mes perquè prop d'un milió de persones decideixin si volen que Catalunya sigui un estat a la tercera onada de consultes -amb la previsió de debats tan interessants com el del dia 13 a Granollers entre Alfons López Tena i Albert Rivera-, Joan Laporta és qui decideix en política catalana. Després de la seva intervenció a la segona assemblea de Reagrupament, ara proposa formar un nou partit al qual RCat es pugui afegir, una idea semblant a la impulsada per la Suma Independència d'Enric Canela -que, per cert, ens tornarà a portar d'excursió amb els deu mil, ara cap a Ginebra- i companyia amb la diferència que allà es parla de coalició.
Davant d'aquests indicis -tan incipients com esperançadors, tan creïbles com incerts- d'unitat per la independència, em pregunto si una eventual aproximació d'Esquerra a aquesta unitat sumaria o restaria. Només em demano això. A vegades, els votants o militants de dues formacions que fan coalició no es poden veure els uns als altres i alguns opten per saltar del cavall, amb la qual cosa el resultat no és de suma sinó de resta. Estem dibuixant un futur de dos partits (el de Laporta i Esquerra)? O som davant d'una incipient coalició? Algun votant d'Esquerra passaria a l'abstenció per no votar una coalició en què anessin junts amb Laporta i Reagrupament? Algun votant de Reagrupament o Laporta preferiria anar a l'abstenció per no haver de votar una coalició del seu partit amb Esquerra? Ho dic perquè, si aquestes actituds fossin insignificants, potser seria qüestió de rumiar-s'ho seriosament i fer la jugada.
Ara bé, si al final les enquestes aquelles tan malintencioandes tinguessin una mica de raó i ni Laporta ni Reagrupament no traguessin cap gran resultat sinó més aviat una presència testimonial, és evident que Esquerra no es rebaixarà, amb els seus 21 diputats -que encara hi són, per molt mals auguris que tingui el partit!- a tractar d'igual a igual un partit o coalició que per tot dot aporta al matrimoni un grapat de bones intencions i expectatives optimistes. Aleshores, potser seria millor que cadascú fes la seva i que sigui només al final que la unió dels capitals permeti una mena de joint venture. L'objectiu mínin, ja ho sabeu, serien per a mi els 27 diputats.
No sé si a Directe!, quan parlen d'una nova Crida Nacional, van també per aquí.
Davant d'aquests indicis -tan incipients com esperançadors, tan creïbles com incerts- d'unitat per la independència, em pregunto si una eventual aproximació d'Esquerra a aquesta unitat sumaria o restaria. Només em demano això. A vegades, els votants o militants de dues formacions que fan coalició no es poden veure els uns als altres i alguns opten per saltar del cavall, amb la qual cosa el resultat no és de suma sinó de resta. Estem dibuixant un futur de dos partits (el de Laporta i Esquerra)? O som davant d'una incipient coalició? Algun votant d'Esquerra passaria a l'abstenció per no votar una coalició en què anessin junts amb Laporta i Reagrupament? Algun votant de Reagrupament o Laporta preferiria anar a l'abstenció per no haver de votar una coalició del seu partit amb Esquerra? Ho dic perquè, si aquestes actituds fossin insignificants, potser seria qüestió de rumiar-s'ho seriosament i fer la jugada.
Ara bé, si al final les enquestes aquelles tan malintencioandes tinguessin una mica de raó i ni Laporta ni Reagrupament no traguessin cap gran resultat sinó més aviat una presència testimonial, és evident que Esquerra no es rebaixarà, amb els seus 21 diputats -que encara hi són, per molt mals auguris que tingui el partit!- a tractar d'igual a igual un partit o coalició que per tot dot aporta al matrimoni un grapat de bones intencions i expectatives optimistes. Aleshores, potser seria millor que cadascú fes la seva i que sigui només al final que la unió dels capitals permeti una mena de joint venture. L'objectiu mínin, ja ho sabeu, serien per a mi els 27 diputats.
No sé si a Directe!, quan parlen d'una nova Crida Nacional, van també per aquí.
Gràcies
Se t'enten tot, Xavier. Tot.
Jo el que et dic és que estariem disposats, els reagrupats, si obtenim representació, a anar amb qui sigui, sempre i quan la prioritat sigui la independència, i no pactes amb altres partits espanyolistes sobre premises molt poc clares, i estratègies que només entenen els que estan a la direcció del partit.
D'altra banda això és el que podria passar, perquè la llet que es fotarà esquerra, serà tan bestial -pronòstic meu- que s'haurà de canviar el plantejament de cap a peus, tot i que potser serà massa tard perquè potser d'altres ho hauran aprofitar per obrir forat electoral.
Laporta es creu Napoleó....! Déu n'hi do ...!
I tú, Xavier, criticant les "maniobres de Carretero ". Bé, ja coneixem la teva animadversió, des de sempre, cap a Reagrupament, però, noi, les "maniobres" de Laporta superen, de llarg, les de Carretero, però, és clar, a Laporta´, per molt líder messianic que es cregui, li perdonem totes. I a Carretero, ni una.
Desperta Xavier, desperta....!
Ara, la meva visió de les coses és que no estarà malament que vagin per separat aquesta vegada: és normal que vulguin mesurar les forces. Amb el perill que en la campanya electoral s'obrin més les ferides. Ho haurem d'assumir i acceptar el tempo de les coses. Però si resulta que s'uneixen, realment l'impacte social seria tan bestial que tothom es bolcaria a votar-los. Però el miracle de veure Puigcercós cedint el primer lloc a Laporta o a Laporta cedint el cap de llista a Puigcercós és massa miracle! Pas a pas tothom trobarà el seu lloc.
La història espanyola es una falsedat que només se sosté per la existència avui d'aquest estat que es qui legitima la manipulació completa de la història d'espanya... ben mirat hi ha historiadors seriosos que es pregunten que és això d'espanya ni saben quan va començar en quina data ni que es pot considerar o no història espanyola. però la conquesta de nàpols la fan conquesta espanyola, (que per espanya vol dir només i exclusivament castellana) quan tots els personatges històrics de la conquesta del regne de nàpols i les guerres italianes al segle XVI són catalans, cèsar borja tenia al seu servei 2.000 catalans, i els borja es van endur a roma més 300 artesans, artistes i col.laboradors seus, que se n'ha fet d'aquests catalans i de totes les families nobles catalanes que tenien titols a nàpols, sicilia i sardenya ?
He assistit a diverses conferències seves, fins i tot alguna amb historiadors internacionals que donen validesa als seus estudis, i he llegit alguns dels seus llibres i et puc dir que el seu treball és rigorossíssim. Només cal llegir una de les seves obres per a veure que tot el que diu està recolzat per bibliografia. Cadascuna de les planes dels seus llibres és plena de referències a la font, que qualsevol pot comprovar.
Així que si té raó o està equivocat és tan fàcil com llegir-se el que diu, i comprovar-ho, perquè cita totes les fonts.
Ens pesa el mal dels colonitzats. Ens avergonyim de nosaltres mateixos i ataquem als que no abaixen el cap.
T'haurien de preocupar els il·luminats que sense cap argument més que els exabruptes cavernícoles, diuen que Catalunya mai ha existit, i a còpia de cremar llibres, reescriure'n uns altres i de matar gent, tracten d'esborrar la memòria i els catedràtics Catalans que sabent que Bilbeny té raó callen per a no tenir problemes a la feina.
I si això no és possible, hi hauria d'haver, com a màxim, dues candidatures: Esquerra i TOTA la resta. I poso en majúscula TOTA, perque és molt important que hi sigui tothom, encara que hi hagi dues candidatures. Dic això, perquè caldrà un canvi d'actitud radical per part d'alguns, perquè això sigui possible. Menys ego i més país. I molta generositat per part de tothom. Si no, no ens en sortirem.
Pel que fa a l'articulació de tot plegat, em sembla bé que Laporta formi un partit amb l'intenció de articular-lo amb Reagrupament i amb tota la resta, però, insisteixo, la clau de volta és +generositat+país-ego.
Esquerra només ha d'acceptar la proposta de proclamar unilateralment la independència i els postulats de regeneració democràtica.
Però es clar, donat que els actuals líders d'Esquerra van ser els que vàren voler obrir un expedient disciplinari mentre el donaven de baixa de militància al Carretero justament per proposar aquesta candidatura, no crec que ells mateixos , s'expedientin a si mateixos i es suspenguin de militància ,--)
Mentre no canviin totalment els actuals liders que han portat a Esquerra a aquesta situació, tot això que dius, Xavier és politica ficció.
El tema "expedient" no és com tu dius, ni de bon tros. I no crec que en Laporta ho vegi com tu a l'hora de plantejar-se aliances. En tot cas, sí que té clar que entre els líders actuals de RCat i ell mateix, prefereix ser líder ell mateix. És el que hi ha.
Per acabar, torno al principi. Com molt bé diu en Xavier, l'objectiu és que al Parlament hi hagi 27 diputats disposats a proposar un referèndum que obligui tothom a situar-se. Ja saps que segueixo pensant que el pla A (la proclamació unilateral) és més ràpid i segur, però encara no tenim, ni sumant Esquerra, Rcat i Laporta, una xifra que s'acosti mínimament als 68 necessaris. Però si entre tots fem les coses bé, aquesta tardor ens hi podem acostar. I per fer bé les coses, les hem de fer amb el cap fred, i les vísceres calmades. Salut i independència!
Si l'expedient al Carretero no fou perquè va escriure un article que proposava justament el que ara vol fer Reagrupament, ja em diràs perquè li van voler obrir?. Que un no es xupa el dit Pau
EL tema del referendum, si us plau llegueix l'articla de l'Alfons Lopez Tena, ja veuras que encara que es tregui 27 diputats, aixó no garanteix que es pugi convocar. Primer haurà de ser aprovat per la Mesa del Parlament, segon per la majoria de la cambra catalana i desprès esperar l'autorització del govern espanyol.
No calia fer cap llei de referendums amb tantes restriccions, perquè amb la ILP que es va presentar per dos copis, era molt més fàcil que amb la nova llei els referendums. Per cert, ERC et recordo que en Benach va votar amb el PP, PSOE i la resta de membres de la mesa, per no ser acceptada a tramit i així poder recollir les 50.000 signatures. Ara ja es podia haver convocat un referendum vinculant.
El cap fred i la consciència tranquila, company. Això darrer, molts dels actuals liders d'Esquerra, segur que no la tenen.
Salut i Independència
Manel
Ja que parles de la ILP, el tema ja cansa: la primera estava mal feta, amb una pregunta que era il·legal segons el sistema espanyol. La segona, no va tenir ni tan sols el recolzament de la majoria de la coordinadora, entre altres. Si les consultes des del 13-s ençà s'han pogut fer, és perquè no eren il·legals. Ja vindrà el moment de saltar-se la legalitat espanyola, però aquest moment, per qualsevol observador mìnimament objectiu, encara no ha arribat.
La nova llei permet que el rebuig sigui només i purament polític, cosa que a tu et pot semblar igual (no ho sé, ja m'ho aclariràs), però a nivell internacional (europeu, especialment) queda molt malament.
Per acabar, segons el López Tena, només són vinculants els referèndums de reforma dels estatuts i de la constitució. Tan (o tan poc) vinculants són els de l'OTAN, la constitució europea, els del 13-S, 13-D, etc., o el que pugui convocar el Parlament. Espero que t'hagi pogut aclarir algun dubte.
Salut i independència!
Segons la ILP que es va presentar tecnicament es tant bona com la que es pugi fer ara amb la llei de referèndums. Es clar que era il.legal segons Espanya. Però que et penses que mai es podrà fer una de legal que demani la independència?.
S'ha de ser molt innocent per creure-s'ho, o ets un demagog que no té cap escrúpols per enredar al personal per justificar el injustificable.
Actualment Esquerra es complice de que la política catalana estigui cada vegada més lluny de la lluita per la independència i de la democràcia. Vosaltres sou els culpables i seguiu donat cobertuda a una president de la Generalitat que creu que els que promoguem els referèndums populars o volem el concert econòmic som uns irresponsables
La patacada que tindreu a les properes eleccions serà només culpa vostra. Només culpa dels vostres líders i de persones com tu, que intenten enredar al personal , amb justificacions tendèncioses i falses.
Vaig pronostica fa un any i mig, que ERC trauria 12 o menys diputats al Parlament. De moment tot apunta que em quedaré curt. He estat 18 anys militant i no sap la mala llet que tinc de que ERC acabi igual quan en Colom i la Rahola. Per cert no t'estranyi si la patacada es gran, que alguns marxin per formar un partit satel.lit al PSC-PSOE