Llegeixo Removent Consciències. Transgressió cívica i fet
nacional. (Àngel Velasco i Quim Gibert (eds.))
Al primer capítol, en Quim (psicòleg de professió) parla dels cops i dels
traumatismes, amb els quals ens hi anem trobant al llarg de la vida. Explica
que quan et trobes amb aquestes situacions tens dues opcions, quedar-t'hi
atrapat o ser resilient. Per exemple (el trobem al llibre), el cas de dos
germans que van a una manifestació, a finals dels 70, demanant la llibertat,
l'amnistia i l'estatut d'autonomia. Cap al final de la manifestació la policia
els apallissa. Un dels germans ja no tornarà a anar a cap més manifestació, ni
s'associarà a cap entitat o partit polític, ni res que el pugui relacionar amb
el catalanisme. En canvi, l'altre fa just el contrari. Aquella pallissa li va
servir per associar-se a totes les associacions possibles i per treballar amb
cos i ànima pel seu país.
Quan som capaços de transformar tot l'odi i tota la ràbia que tenim a dins per
algun fet en concret amb ganes de treballar, de moure'ns, de lluitar, som
resilients, i la resiliència ens fa creatius. La creativitat esdevé l'eina
perfecta per saltar-se les normes, per buscar-els-hi el costat per on ens podem
esmunyir i també l'eina de les emocions. Amb la creativitat pots moure mars i
muntanyes.
Catalunya, ara, és resilient. Va trobar la seva escletxa per poder fer el seu
camí i els horitzons cada dia són més amples. I com a bona resilient, és
creativa. Tothom inventa i reinventa, crea i s'hi recrea i l'originalitat es
respira arreu.
Una de les moltes proves, a Valls:
  |  |
pensaments, programes, raonaments i altres coses
|
