Victoria |
Dona |
dijous, 25 de març de 2010 | 23:34h
DONES: RECONSTRUÏM LA HISTÒRIA
Les Illes 1880-1936
Una interessant exposició del tot recomanable que romandrà fins dia 28, comissariada per Isabel Peñarrubia i Marqués, dins el marc dels deu anys de la creació de l’Institut Balear dela Dona, dirigit per Lila Thomàs, al 1er pis del Centre Cultural de SaNostra.
Diu al pòrtic na Lila: Les dones com a protagonistes de la història massa sovint han estat oblidades. La història la fan els pobles que estan formats per dones i homes; en canvi en els llibres d’història l’ús del genèric masculí fa protagonistes en exclusiva als homes i redueix el paper de les dones a les cuidadores de la llar i a repòs del guerrer.
L’exposició està presentada amb rigor i exquisidesa - com ja ens tenen acostumades tant l’equip de tres Serveis Culturals, que la coordina, com na Maribel Mayol, responsable gràfic - en quatre àmbits successius:
1.-La fàbrica i la indústria a domicili: En aquest apartat hi figuren dones treballadores de les 4 illes, Eivissa, Menorca, Mallorca i Formentera, empresàries, sindicalistes i artesanes. Hi podem veure una sèrie de fotografies d’obreres de la indústria tèxtil, del calçat, conserves, bijuteria, marroquineria, perles artificials, salines, filadores artesanes. Inclou un document on hi consta una dada curiosa d’un taller de moneders d’argent : per la mateixa feina una dona cobrava 12 pessetes i un home 42.
A l’àmbit de les dones emprenedores podem trobar-hi directores d’escoles com na Clara Hammerl de la Caixa Colonya de Pollença, directora d’una escola coeducativa i de la Caixa de Colonya; directores de fàbriques de sabates com na Margarita Massanet Lliteras, de Menorca o de capses de cartró com na Rafaela Venys Portella, i sindicalistes: com na Margalida Roig Colomar, d’Eivissa, empresonada, n’Aurora PicornellFemenies, assassinada a Mallorca, i na Sofia Sintes Rosa, de Menorca,que formava part del Comité de dones antifeixistes.
2.- L’ensenyament i les dones. Sota aquest títol s’inclouen dades legislatives i socials de com s’ha prohibit i/o dificultat l’accés de la dona a l’ensenyament a manera de consolidar els privilegis masculins i relegar-les a l’àmbit domèstic o de mà d’obra barata. Fins ben entrat el s. XX es manté un greuge comparatiu ostensible com per exemple la prohibició de la coeducació i l’ accés de la dona a graus superiors i universitaris .
A Mallorca l'any 1872 es creà l’Escola Normal de Mestres femenina a La Puresa de Palma. A Palma l’escola Normal de Mestres, masculina, existia des de 1842 amb prohibició expressa que les dones hi assistissin, permetent-lis només exàmens per lliure. Els sous i les assignatures quan van assolir la docència van ser també diferents.
A 1879 Guillem Cifre de Colonya i la seva esposaClara Hammerl a Pollença inicien la Institució Lliure d’Ensenyança coeducativa, laica i racionalista.
A l’anomenat sexenni democràtic( 1868-1874) es creen escoles de nines i adultes per pal·liar la situació d’analfabetisme femení que a 1880 era del 80% ( a l’estat espanyol era del 70% ). A 1931 encara era del 58% i a 1936 del 39,4%. Fins a 1910 no s’aprovà l’accés a ple dret de les dones a la universitat. A 1914 Margalida Segura Segura fou la primera metgessa mallorquina doctorada a Barcelona.
La II República implantà la coeducació i plans d’estudi més democràtics i modernitzats pedagògicament, però el 1934 un ordre ministerial del govern de dretes la prohibeix. Tot el progrés i avenços en l’àmbit educatiu es van veuretruncats pel cop d’estat franquista i la guerra civil.
L’exposició mostra fotografies de la primera Escola pública de nines d’Eivissa de la qual Antònia Riquer Escandell fou responsable durant 30 anys ( 1853 – 1885 ); de l’escola coeducativa Cifre de Colonya;de Margarita Florit Anglada, fundadora de l’Escola Dominical Catòlica de Ciutadella, i de les Colònies femenines de Paula Cañellas , entre d’altres
3.- El sufragi femení i la legislació. Els homes d’idees liberals , atrapats en segles d’hegemonia masculina, no lluitaren per fer extensius a la dona els drets polítics i civils que reclamaven per a ells. El sufragisme no es va imposar fins ja entrat el s. XX.
A1913 l’Escola Normal de Mestres femenina de Palma s’integrà en la xarxa estatal d’escoles normals. La plantilla de mestres assolia els postulats de la Institució lliure d’Ensenyança i transmeté a les alumnes els ideals democràtics i pacifistes. No va ser fins al 1931, però, que la República va concedir el sufragi femení. Aviat Europa es va polaritzar entre feixisme i antifeixisme, entre militarisme i pacifisme, entre avenços com el divorci, la coeducació, i la liberalització de les costums i el catolicisme conservador. Amb el cop d’Estat, la guerra civil i la posterior dictadura les dones tornaren a ser recloses a la llar i sotmeses al concepte d’honra masculina. Tot aquell esplet de mestres, treballadores i polítiques feministes foren depurades, empresonades o ajusticiades
L’exposició aporta fotografies de diverses feministes i polítiques:Emília Noya iCasanovas, mestre, d’ideologia conservadora, primera regidora de les Balears, va exercir de mestre 50 anys i quan era tinent de Batlle va defensar la creació de sa Graduada a Eivissa; Anna Canalias, professora de la Normal, recolzant la campanya electoral del 1933; el mateix any dones de la secció femenina de centre dreta demanat el vot; acudits masclistes com exemple d’androcentrisme imperant també a l’esquerra ( 1932); Maria Mayol, candidata de la coalició republicano-socialista que tot i no aconseguí l’acta de diputada va obtenir 29.760 vots; Joana Sintes Cardona, regidora dels republicans d’Alaior ( Menorca ), Dia de la dona treballadora el març de 1936, entre d’altres.
Inclou una llista oberta de 120 dones represaliades, apartades dels seus càrrecs o assassinades i un espai en blanc per si qualcuna no hi apareix poder-la afegir.
Una mirada retrospectiva a la legislació civil i penal fa esgarrifar i puja els colors dels ciutadans i ciutadanes del s. XXI. A títol d’exemple:
Al Dret civil s’assimila la dona gaire bé a una persona discapacitada. Els seus eixos són fins al 1975:
Ha d’obeir al marit i la de seguir vagi on vagi, aquest l’ha de protegir
L’home representa a la dona jurídicament
La dona necessita la llicència marital per actuar en els seus propis drets.
La dona té la potestat domèstica i el pare la pàtria potestat sobre els fills comuns
La casada no té capacitat per fer actes de disposició ni tant sols dels seus béns
No és fins a La Constitució de 1978 que s’acaba definitivament amb aquesta legislació.
Al Dret penal es protegia a la dona si era ‘honesta’ o ‘donzella’ i es legitimaven actes totalment rebutjables avui:
Legitimació jurídica del maltractament. El maltractament no era castigat pel codi penal , l’home havia de corregir la dona i aquesta havia d’obeir al marit.
Es castiga les dones que maltractin de paraula o obra els marits.
Control de la sexualitat femenina per protegir l’honor dels homes de la família.
Diferent concepte de l’adulteri femení i masculí.
Penalització de l’anticoncepció
La dona prostituta no mereix protecció penal.
La dona sense consentiment del marit no pot comparèixer a judici.
No poden ser tutores ni testimonis en testaments.
4.- Les feministes de les Illes. En aquest apartat n’Isabel inclou unasèrie de donesescollides d’entre moltes altres de la nostra contemporaneïtat perquè són la punta de l’iceberg, invisibilitzat però existent, de la nostra història com a dones. Per unes circumstàncies de vegades dramàtiques han deixat documentació i no han pogut ser silenciades com la majoria.
La eivissenca Victorina Ferrer Saldaña ( 1847- ?) havia estudiat a Venècia i Suïssa, cantà l’erotisme i l’amor i reclamà instrucció per a les dones; Maria Agnès Ribera Garau, de Palma ( 1790- 1861) arribà al Vaticà per anul·lar una professió religiosa imposada i donà a la Puresa terrenys propis per consolidar el pensionat; Francisca Vidal Tous, de Palma ( 1851-1939) signà el manifest per posar fi a ‘la despòtica autoritat dels pares reals i espirituals i a les exigències injustes de l’espòs’;Magdalena Bonet i Fàbregas, de Palma ( 1854 – ?) va fer mítings a favor de l’Estat laic i va defensar la celebració d’un Congrés femení nacional; Paula Cañelles Alba també de Palma (1874-1940) destacà per la docència i la tasca cívica, organitzant colònies per a nines durant 20 anys, Maria Elena Maseras Ribera, nascuda a Vila-Seca 1853 i residint a Maó va ser la primera llicenciada en medicina de l’estat, va haver de reivindicar poder-se examinar, mai va aconseguir la llicencia per a fer el doctorat, l’any 1890 es dedicà a la docència a l’escola de sant Josep de Maó i va defensar sempre el paper de les dones a la història, Maria Mayol Colom, nascuda a Sóller i educada a França ( 1883 – 1959 ) pacifista , participà a la redacció de l’estatut d’autonomia de 1931, Anna Camalias iMestre (1886 – 1934 ) nascuda a Magallón, al 1921 va obtenir plaça a La Normal de Palma després d’impartir classes a l’ateneu obrer de Sans de Barcelona i escriure poesia , va defensar el sufragi femení i la integració plena de la dona a la vida política i social; Rosa Roig Soler ( 1890- 1969) professora de la Normal femenina de Palma, depurada desterrada i sotmesa a dos consells de guerra per les seves idees liberals i feministes; Margalida Comas Camps, nascuda a Alaior ( 1892 – 1973 ) llicenciada en Ciències Naturals professora de la Universitat de Barcelona, s’exilià a Gran Bretanya, va escriure el llibre: La coeducación de los sexos; Maria Marí Guasch, eivissenca ( 1909 – 2001) militant del partit Republicà, activista d’esquerres va ser empresonada.
M'agradaria veure-la. Però quin és el darrer dia? Dia 28 d'aquest mes o del més que ve? Si és d'aquest mes se m'ha passat... :( No me n'havia assabentat.
Interessant, molt i molt. Gràcies per explicar-nos en aquesta crònica l'exposició 'Dones:Reconstruïm la història'. Hauría d'haver-hi més exposicions com aquesta, perque evidentment les dones han estat, són i seran, part important en la història d'aquest món, no només per engendrar fills i ser mares, ser persones en igualtat de drets. Bon dia !
Les primeres jornades de Blocs i Literatura, a la memòria de Xesca Ensenyat, Fundació ACA, Búger, Mallorca, 11, 12, 13 de maig 2012. Un bloc que recull tot allò que vulguem publicar de na Xesca, de les jornades i de la temàtica.
Crasis per la visita a la teva exposició, de part dels teus alumnes de art del centre Son Canals
Una aferrada, Victòria ;)
'Dones:Reconstruïm la història'. Hauría d'haver-hi més exposicions com aquesta, perque evidentment les dones han estat, són i seran, part important en la història d'aquest món, no només per engendrar fills i ser mares, ser persones en igualtat de drets.
Bon dia !