Didac |
dimecres, 24 de març de 2010 | 09:00h
De vegades, les paraules no són suficient. Podria
començar a descriure la nostra travessia per la Mariola però sé que
fracassaria en l'intent: s'entremesclen tantes emocions i imatges que
qualsevol adjectiu quedaria curt. L'inici a l'estació d'Albaida, tot esperant el miracle del tren; els carrers costeruts de l'entranyable vila d'Agres; l'exigència del camí; la culminació del cim; l'arribada a Alcoi; la tornada a Albaida ja de nit, de nou amb el tren, origen i final dels nostres anhels... Foren dotze hores d'excursió que
passaren volant entre natura, rialles i paisatges bellíssims. No trobaria paraules suficientment intenses per transcriure amb una mínima solvència literària allò que hem viscut. Qui pot
explicar la sensació de contemplar l'antiga estació d'Agres? Pot alguna
paraula transmetre amb tanta eloqüència la idea de l'oblit i el pas del
temps? Quines paraules poden fer sentir la tranquil·litat d'esmorzar al
costat d'un santuari de més de cinc segles d'antiguitat amb el calor del
primer sol del matí? I els aromes de la Mariola? Es poden explicar?
Quines paraules poden transmetre la sensació de grup, d'unió, de
compartir converses i camí, de sentir que som un tot? I la Cava Arquejada? Qui s'atreviria a
descriure una construcció tant indescriptiblement bella? I com es
tradueix en paraules fer el cim del Montcabrer?Ara, una setmana després, només ens queda el record: l'eco emocional d'una experiència que ens acomapanyarà per sempre més. Qualsevol intent de descripció és inútil: no s'acostaria ni de lluny a la realitat que visquérem durant aquella passejada pel cor de la serra Mariola. Per això, vaig voler regalar aquesta inoblidable travessia als alumnes de 5è i 6è de la nostra escola. Per això l'havia de compartir amb ells. Precisament per això: perquè no els la podia explicar.
coneguem (encara que ja te conec un poquet gracies al bloc de vilaweb i
al premi de teatre, és lo que te Internet), em diuen Juan Dols i soc
mestre d'E.F a Nàquera. Et felicite per l'article al diari. Soc un
enamorat de les activitats esportives a la natura i més encara si són
com eixa que has fet en els nanos. Enhorabona per la valentia en fer-ho
i per tindre ganes de compartir-lo. M'agradat sobre tot la manera en
que l'has descrita. Un abraç corporatiu.
p.d: El meu blog, per si tens una estoneta.