Avui ha estat un dia dels habituals a Brussel.les, especialment en setmana de ple. El matí ha començat amb una reunió al meu despatx amb la presidència (espanyola) del Consell, per tractar sobre l'informe sobre la documentació de captures de la Tonyina Vermella de la qual sóc ponent. A continuació he sortit pitant cap a la Comissió de Peticions (PETI) on compareixien nombrosos propietaris/es que es lamenten com la Llei de Costes ha comportat que algunes construccions arran de mar es trobin ara afectades, de manera que se'ls ha canviat la condició de propietari/a per la de concessionari/a d'una parcela durant 60 anys (personalment trobo que la llei de Costes era necessària per evitar el constant deteriorament del Litoral de l'Estat, tot i que comprenc que alguns/es propietaris/es de casetes arran de mar estiguin preocupats, sobretot quan veuen que els bulldozers s'han afanyat a enderrocar les seves propietats mentre els grans complexos hotelers, igualment il.legals, segueixen dempeus. Crec que el problema és la manera com s'està aplicant la llei, força desigual, les compensacions haurien de ser no només proporcionals, sinó justes, però també adverteixo del risc que s'aprofiti aquesta circumstància per debilitar encara més -el PP ja la va aigualir força- una Llei imprescindible. De fet, cinc grans ONG -Greenpeace, Seo Birdlife, Amigos de la Tierra, WWF i Ecologistas en Acción, han advertit que el veritable perill és la permissivitat de l'Administració General de l'Estat, les iniciatives d'algunes CCAA que volen legalitzar els desastres urbanístics, i les pressions urbanitzadors i especuladores. La situació, per tant, cal estudiar-la a fons cas per cas -no tots els casos són iguals-, cosa que la majoria de grups hem considerat avui al PE).
Tot seguit he hagut d'anar cap a la reunió de la Delegació UE-Centreamèrica, on hem pogut debatre amb els Ministres i Embaixadors dels països centreamericans, als quals he manifestat la meva preocupació per la manera com s'estava avançat en l'Acord d'Associació UE-Centreamèrica, i he reclamat que aquest sigui just, respecti les asimetries, i no suposi (com alguns voldrien) un simple cavall de Troia per tal que el capital europeu s'instal.li a l'Amèrica Central, sense garantir-ne una contrapartida i posant en risc els seus tradicionals sectors econòmics. De fet, he manifestat una notòria crítica a la gestió com la Comissió Europea està conduint les negociacions.
Després he anat a la reunió organitzada per Globe International (xarxa de legisladors mundials en favor d'una gestió sostenible dels recursos) on he presidit una taula dedicada a la gestió de recursos pesquers i on he pogut reclara, un cop més, una gestió responsable, que primin criteris ecosistèmics, que s'imposi una cultura del compliment de les regles, que es persegueixin durament les males pràctiques, i que es garanteixi el respecte de les recomanacions científiques a l'hora de prendre decisions polítiques.
Després m'he trobat amb en Pere Puig, que està gravant una sèrie de vídeos sobre eurodiputats per a l'oficina del Parlament Europeu de Barcelona, i amb qui hem pogut parlar una mica sobre la nostra activitat.
Finalment, la jornada 'oficial' ha acabat amb una tertúlia radiofònica conduïda per Ramon Miravitlles, per a 'La Nit', de la COM, que hem pogut fer des dels estudis del PE gràcies a que l'equip de la COM s'ha desplaçat a Brussel.les.
De nou al despatx, toca fer repàs del dia, revisar els darrers correus electrònics, escriure aquesta breu crònica i preparar les reunions que toquen demà, a primera hora.
En fi, un dia com tants d'altres, o no. Per què aquí. cada dia és diferent. La única cosa que no canvia és la intensitat. I que duri.
Apa, bona nit, i que guanyi el Barça (Eurolliga de Bàsquet, quarts de final), partit que seguiré per ràdio via Internet.
Foto: Playa de las Américas, Tenerife Sur, Islas Canarias. Font: Greenpeace.
Bon dia, jo començo per dir que et vaig votar.
Tenia l'esperança de que amb la teva joventut portaries força a aquest projecte tant burocràtic i inoperant forces vegades i a l’hora tant necessari com és Europa.
Però no tinc massa clar quines "batalles" lliurem.
No son massa llunyanes i abstractes? Ja fem prou carrer ? o fem masses reunions i perdem la perspectiva ?
Des de casa, seguint-vos un xic tinc la sensació de que esteu en un pic de muntanya des d’on no es veu prou bé la vall.
... i si tornes a casa i ens ajudes aquí ??
gràcies
Per altra banda, tenint en compte que sóc només un de 750 diputats, em toca multiplicar-me per poder estar al cas de totes les coses que es decideixen. Ja m'agradaria ja poder comptar amb una delegació de 23 diputats/des, com d'altres, però les coses són com són.
Per altra banda és habitual l'error de creure que avui, treballar per 'nosaltres', només es pot fer des d'ací (interpreto que et refereixes a Catalunya). Crec que s'ha de fer tot, i sobretot tenir molt clar que el Parlament Europeu és un més dels llocs on cal ser-hi present. Ara com ara em toca fer aquesta feina fins el 2014. A més a més, cada cop hem de ser més conscients que no hi a solucions 'locals', o almenys 'exclusivament locals', a molts dels problemes que ens afecten, i tot plegat ens obliga a afrontar-ho amb una dimensió més àmplia i a més llarg termini, sense oblidar que sempre hi ha, efectivament, un impacte local i més inmediat. En alytres paraules, avui, cada cop més, molts dels temes que afecten Catalunya es decideixen (o s'haurien de resoldre), entre d'altres, a les institucions europees, i per això cal ser-hi presents, i de manera molt activa.
La meva reflexió, per tant, és que una cosa no ha d'anar contra l'altra, ans al contrari. I aquesta és la voluntat amb la que cada dia engego la meva feina.
En fi, sóc conscient que hi ha temes que poden semblar 'llunyans', però això no vol dir que ho siguin. En quant a les batalles és el meu desig que, almenys les que jo lliuro, siguin prou clares i transparents. És evident que alguns/es en preferiran unes a d'altres, però la meva obligació és mirar de ser coherent amb totes (i són moltes) les qüestions que toca seguir, acompanyar, impulsar o, de vegades combatre.
Confio que aquesta explicació t'ajudi a conèixer una mica més les raons d'aquesta activitat.
Cordialment,
Raül
Gràcies, i et desitjo força per seguir fent feina i qui sap, potser no 23 però potser simplement més. Nosaltres seguirem votant.
vinga, bona feina .