¿Com s’atreveixen?
MANUEL
ALCARAZ 13/03/2010
La recent censura d’una exposició
causa una vergonya que no és aliena: és de tothom, perquè alguna cosa ens ha d’estar
succeint per a que passen coses així amb impunitat. És pertinent, doncs, la
pregunta sobre com s’atreveix el PP a ser tan pocavergonya, tan insensible a
principis que són el manteniment de qualsevol democràcia. La resposta és complexa
i qualsevol temptació de caricatura impediria comprendre i previndre situacions
semblants. Raó d’espai obliga a sintetitzar arguments. Però, al meu entendre, el
que succeeix obeeix a tres causes íntimament lligades:
1.- El PP pateix -i se’n beneficia-
d’una extraordinària feblesa intel·lectual democràtica. Dotat d’una ideologia d’al·luvió,
en el seu ADN teòric s’acumulen restes de tendències autoritàries de la
tradicional dreta espanyola, una circumstancial ètica d’origen catòlico-conservador
-que poc ha de dir sobre els comportaments públics- i un liberalisme trivial:
aplicable en economia o urbanisme, no és exigible si es tracta d’una concepció
forta dels Drets Fonamentals. Des d’aquest punt de vista res hi ha en la seua
definició política que no puga deixar de fer-se si és en benefici propi. L’únic
límit que coneix, si de cas, és el legal: un límit extern a les seues
decisions. Però cap idea relativa a Drets opera com a un límit intrínsec a la seua
acció política. En això consisteix eixe actuar sense complexes del que presumeix
de tant en tant el PP.
2.- El principi "tot poder
corromp i el poder absolut corromp absolutament", opera ací enèrgicament.
No es tracta d’imaginar una corrupció del sistema que condueix a la seua
negació absoluta: el PP no es colpista, li basta amb una administració del quotidià
que desfigure els mecanismes constitucionals i estatutaris, fins evitar que es
pose en qüestió la seua forma d’exercir el poder. Tantes victòries del PP, en
tantes institucions essencials, ha mutat la política valenciana convertint-la
en alguna cosa similar a un règim en el qual la confusió entre institucions i
partit es retroalimenta dia a dia. I reforcen la supèrbia dels més superbs.
3.-
El PP ha passat sense pietat a les institucions plurals pel seu corró -tot s’ha
de dir: davant la passivitat de l’oposició i de la societat civil, que fins despús-ahir
no s’han mobilitzat en defensa dels valors democràtics-. El primer resultat d’això
és l’augment exponencial de l’opacitat i la crisi de la democràcia
deliberativa: s’han perdut, amb el debat polític, marcs de referència del que
és lícit i il·lícit en el terreny de joc democràtic. Front a això, el PP difon amb
eficàcia la tesi de la "democràcia plebiscitària". Segons aquesta els
ciutadans atorguen, amb el seu vot, xecs en blanc als elegits, que poden -i deuen-
comptar amb amplíssims marges de decisió sense submissió real a control
parlamentari o social. La idea d’un Govern democràtic autolimitat i que té com
una de les seues tasques essencials la promoció de drets es torna disfuncional i
és substituïda per la de comandament jeràrquic, descontrolat i
que, per la seua essència, deu desprendre’s dels condicionants -siguen opinions
o fotografies- considerats com a obstacles en la seua marxa triomfal. I un poc
de coentíssim culte a la personalitat tampoc els ve malament...
Dit açò: podem i hem d’ enfadar-nos,
protestar i enviar missatges per Facebook. Però, ¿com es canvia aquesta dinàmica?
No, per descomptat, només amb enuigs, protestes i ocurrències. Oferir un marc
alternatiu, apreciable per l’electorat, serà la gran qüestió per a les pròximes
eleccions.
DIMARTS, 23 DE MARÇ:
19.00 hs. Taula redona: “El nou Pla de Conca del Xúquer i la Directiva Marc de l’Aigua” amb la participació de Juan José Moragues, president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, José Pascual Fortea, president de la Comunitat de Regants de Sueca i Graciela Ferrer secretaria de Xúquer Viu.
Presenta i modera: Naxto Serra, WWF/Adena (Valencia)
Lloc: Pavelló Àtic
I per al dimecres 24, el Teatre La Clau ens ofereix una altra actuació que penjarem en l'apunt següent a aquest.
Gràcies per estar ahí i fins aviat.
