VilaWeb.cat
Mitjons, petons i americanes.
jmsansalvador | diumenge, 21 de març de 2010 | 23:59h

A Vidreres hi ha un Casino amb un ambient que molts pobles voldrien. Hi ha una gran sala on passar la tarda fent-la petar, prenent cafè i mirant la tele, i una de més petita on els homes juguen a la botifarra mentre roseguen caliquenyos i fàries. Al fons, després d’un pati interior, hi ha el teatre, amb cabuda per a 270 persones, on aquesta tarda tocaven Els Amics De Les Arts.


Nosaltres quatre ocupàvem un 1,48% de les places disponibles i hem tingut la primera sorpresa agradable de la tarda ben aviat. Havíem comprat les entrades a l’avançada, per Internet, i en anar a fer el bescanvi han vist que un dels membres de la nostra expedició era menor de 10 anys. Entrada gratuïta i diners de volta, que sempre s’agraeix.

 

EADLA han sortit a escena puntuals i han atacat Super Bon Noi com a carta de presentació, que no calia perquè, veient la reacció del públic, a Vidreres són de sobres coneguts (*). Han anat introduint temes de Bed & Breakfast i de l’anterior treball, Castafiore Cabaret, a través de pròlegs divertits on expliquen històries amb gràcia. La merda se’ns menja, Tren Transiberià, Déjà vu (visca la francofonia !), la impagable Jean-Luc, Reykjavik, Per mars i muntanyes, el súper èxit L’home que treballa fent de gos (amb home-gos present !), Armengol (magnífica !), 4-3-3 i una llarga tanda de bisos amb una versió de Carla Bruni, la verbívora Exercici seixanta, Bed & Breakfast i A vegades, que ha tancat el concert. Totes les lletres d’aquests minyons són excel·lents. La instrumentació del grup marxa dels esquemes clàssics i han sonat molt i molt bé, de manera molt fidel als enregistraments. (A mi, particularment, em destarota anar a un concert i sentir el directe molt diferent del disc.)

 

EADLA arribaven a Vidreres després de tocar anit a Navata, i tancant una setmana de glòria. Set premis Enderrock no són pas poca cosa i sembla que els espera una temporada atapeïdeta de bolos. Se'ls veia pletòrics i entregats. Estic –estem- satisfets d’haver-hi anat. Tinc –tenim- la sensació d’haver estat molts anys badant i haver-me deixat perdre moltes joies del pop i del rock en català. El moment actual,  amb els grups i solistes que hi ha en cartellera, es configura com una època daurada. Entre els grups que ja estan en gira i els que tenen deures pendents, la temporada present promet ser molt interessant. A l’acabament del concert, els quatre músics eren a peu de hall, signant discos, saludant a l’afició i conversant amb tothom que volia parlar-hi. Aquesta franquesa, aquesta accessibilitat i aquesta curta distància és un dels més valuosos actius, potser el més apreciat pel públic. Que no es perdi !

 

(*) Contra la llegenda urbana que diu que EADLA són barcelonins, resulta que de Barcelona només n’és en Dani Alegret. En Ferran Piqué és de Reus, l’Eduard Costa és de Banyoles i en Joan Enric Barceló és de Vidreres. Tocaven a casa.

Versió per imprimir (format PDF)
Arxius: A vegades
Comentaris: 7
Afegir-hi un comentari
  • EADLA
    enric carreter| Adreça electrònica | dilluns, 22 de març de 2010 | 08:58h

    Els vaig veure al Clap de Mataró fa un mes i mig. La veritat és que anava a escoltar a Mishima, que em semblen més "músics" en tots els sentits de l'expressió, mé sprofessionals.
    Però no em van desagradar (excepte els pròlegs a les cançons, massa llargs, massa assajats, massa monòlegs de tv). Les lletres són iròniques, i la música sona fresca. Els hauré de seguir. 
    Pel que fa a la músicqa catalana, efetivament estem en un bon moment, hi ha diversitat i qualitat, malgrat alguns mitjans de comunicació en què hi és absolutament absent.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Setembre 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930   
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
RSS 2.0 RSS Comentaris