Després d'un cap de setmana força enclaustrat per culpa d'una indisposició inesperada, passo el diumenge a la tarda passejant per Gràcia amb la meva filla Irene. Hem sortit a donar una volta pel barri i m'ha demanat que li ensenyés les coses indispensables, perquè alguna tarda de divendres, quan el dia allargui més, hi voldrà venir a passejar amb les seves amigues. Així que hem entrat per la plaça d'en Joanic, hem passat per davant del Teatreneu amb cua per entrar a la funció de la tarda, hem parat a fer-nos un gelat italià a la plaça de la Revolució, hem pujat pel carrer de Verdi mirant encuriosits les dotzenes de restaurants estrangers que s'hi acumulen i badant davant la cartellera del cinema, hem entrat a la plaça del Diamant i li he explicat qui era Mercè Rodoreda i com va fer famosa aquesta plaça amb la seva novel·la, hem continuat cap a la plaça del Sol -deserta en plena pluja, però amb l'aspecte guerrer de sempre- i hem acabat prenent una beguda en un acollidor cafè de la Travessera, cantonada Joan Blanques. M'ha fet il·lusió ensenyar-li així el centre de la Vila, conscient que algun dia tot el que li he explicat li serà útil i se'l farà seu i se'l passejarà de dia i de nit i se sentirà a casa.
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
Un blog suggerent com pocs, el de l'amic José Miguel Mauriz: l'art i la fotografia digitals, explicats a fons i amb centenars d'il·lustracions. Una alegria per als sentits!
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Observatori crític dels mitjans de comunicació del nostre país, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils per contribuir a una professió més autocrítica.
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
Després d'un cap de setmana força enclaustrat per culpa d'una indisposició inesperada, passo el diumenge a la tarda passejant per Gràcia amb la meva filla Irene. Hem sortit a donar una volta pel barri i m'ha demanat que li ensenyés les coses indispensables, perquè alguna tarda de divendres, quan el dia allargui més, hi voldrà venir a passejar amb les seves amigues. Així que hem entrat per la plaça d'en Joanic, hem passat per davant del Teatreneu amb cua per entrar a la funció de la tarda, hem parat a fer-nos un gelat italià a la plaça de la Revolució, hem pujat pel carrer de Verdi mirant encuriosits les dotzenes de restaurants estrangers que s'hi acumulen i badant davant la cartellera del cinema, hem entrat a la plaça del Diamant i li he explicat qui era Mercè Rodoreda i com va fer famosa aquesta plaça amb la seva novel·la, hem continuat cap a la plaça del Sol -deserta en plena pluja, però amb l'aspecte guerrer de sempre- i hem acabat prenent una beguda en un acollidor cafè de la Travessera, cantonada Joan Blanques. M'ha fet il·lusió ensenyar-li així el centre de la Vila, conscient que algun dia tot el que li he explicat li serà útil i se'l farà seu i se'l passejarà de dia i de nit i se sentirà a casa.
