S’acosta St. Jordi i ja és hora d’anar directes al “poema” de Joan Maragall. El "poema" del que se'n citen dues frases molt guapes en l'anunci de la Damm sobre el Barça. És que si hi ha algun col.lectiu al qui pot fer forat el missatge d'aquest anunci és el del adolescents. Si hi ha un lloc on escoltar
Estimar el teu ofici,
vigilar cada detall,
va cantar en un poema,
Joan Maragall.
La passió, la dedicació, l`atreviment,
la curiositat.
I estimar la feina
és la nostre creativitat.
Son les ganes, treballar fort,
Desperta company!
Es millor que la sort.
és l’aula a l’hora de tutoria o de llengua. I a qualsevol hora, ves! Doncs això, ara ja toca anar al “poema” de Maragall, treballar-lo i fer-lo aprendre per a
Som-hi, busquem el “poema”. A la vaca cega i al Cant espiritual, no, no hi surt res d'estimar el teu ofici; me’ls conec prou de memòria. A Oda nova a Barcelona? A El comte Arnau? No em sona, però repassem-los. Res. I passo fulls i més fulls: Goig a
M’oblidava. Abans havia recorregut totes les entrades del Google; com faria tothom. No hi surten sinó referències a l’anunci i al “poema”, però sense cap indicació sobre el text original.
Ben pensat, frases com aquestes no sonen gaire a poesia de Maragall. Però el poeta també escrivia prosa, articles! Clar, me’n recordo d’aquell famós sobre
Auxili, Remei! És la professora de català del centre. Diu que m’ho buscarà. Jo, escèpetic. On pot anar a buscar que no ho hagi fet jo? Passen les hores i al vespre, allà a les nou, sona el telèfon. Comença per dir-me que la cosa és difícil. Òndia, això ja ho sabia jo! També ha fracassat, doncs, i és el que
Bé, aquí el teniu. Traduït al català, no sé si pel mateix poeta.
"Estima el teu ofici, la teva vocació, la teva estrella, allò pel qual serveixes, allò en el qual et sents un entre els homes. Esforça’t en la teva tasca com si de cada detall que penses, de cada mot que dius, de cada peça que hi poses, de cada cop del teu martell, en depengués la salvació de la humanitat. Car en depèn, creu-me. Si, oblidat de tu mateix, fas tot el que pots en teu treball, fas més que un emperador que regís automàticament els seus estats; fas més que el qui inventa teories universals només per satisfer la seva vanitat, fas més que el polític, que l’agitador, que el qui governa. Pots negligir tot això i l’adobament del món. El món s’arreglaria bé tot sol, només que tothom fes el seu deure amb amor a casa seva".
Us he pogut oferir aquestes paraules de Joan Maragall gràcies a l’habilitat de Remei Barberà i de Benigne Ríos, director de Punto Ràdio a Tarragona.
Si podeu, llegiu atentament l'article de Maragall: hi trobareu reflexions molt encertades, poden anar molt bé per al dia a dia de cadascú de nosaltres.
Acaba dient que, fins i tot en un acte tan quotidià com tallar-se les ungles, cal posar-hi amor. Sí, fem les coses bé i el món ho notarà!
El tros que m'agrada més del fragment més conegut de l'article (ja sabeu:"estima el teu ofici...") és el que recomana oblidar-se d'un mateix per a poder dedicar-se als altres. No caiguem, però, en un altruisme estèril: ens hem de dedicar temps a nosaltres mateixos, cal saber dir que NO quan cal i la resta vindrà rodada...
Marxo igual, rient!
Molt bo!
El teu riure se m'encomana. Bona nit!
Bona feina.