. . . Patíem el gran fracàs de les eleccions de març de 2008, produït tres mesos després de la manifestació de centenars de milers de persones contra el col·lapse de les infraestructures de desembre de 2008. Els partits espanyols van treure els millors resultats des de 1907 i els catalans, CiU i ERC, els pitjors. Aquests van posar els candidats més pactistes i gradualistes al capdavant de les seves llistes.

L“unilateralisme” va proporcionar una estratègia a les organitzacions sobiranistes amb un principi senzill i potent: “només depèn de nosaltres”. No ens cal el permís d'Espanya per declarar-nos independents. No necessitem el permís dels partits polítics de l'hemicicle del Parc de la Ciutadella per organitzar les consultes populars de la independència. “Només depèn de nosaltres”. No intentem convèncer als que no ens volen escoltar: el polítics professionals i Espanya. Dirigim-nos directament a la gent. Aconseguim la confiança en nosaltres mateixos. Hem de prendre la iniciativa. Hem d'organitzar-nos nosaltres mateixos.

Aquest va ser el contingut profund de l'article “Patriotisme i Dignitat” de Joan Carretero de fa només onze mesos. Hi ha un abisme entre la classe política i la ciutadania. Amb Espanya no hi ha res a fer. La regeneració d'Espanya i l'encaix amb ella són impossibles. El pactisme, el federalisme, el gradualisme, la pluja fina no porten enlloc. Només l'estratègia de la Declaració Unilateral d'Independència feta pel Parlament de Catalunya pot acabar amb la desorientació del poble català. El primer pas és crear un referent clar a les eleccions al Parlament de Catalunya, una Candidatura Transversal de tots els partits, plataformes i entitats que sostinguin l'estratègia unilateralista.

ERC es va excloure d'aquesta Candidatura Transversal. Joan Carretero va arrancar una escapada de més de 35.000 quilòmetres per tot el país per explicar la via cap a la independència. En un país desmotivat i escèptic les sales es van omplir per escoltar el seu missatge: “només depèn de nosaltres”. Es va fer el primer salt del “cercle virtuós”. Reagrupament va aconseguir més de 3.000 associats en cinc mesos. Va venir la fantàstica Assemblea fundacional del mes d'octubre de 2009. No la vaig poder gaudir de manera plena per la retallada del 50% que va patir l'esborrany de “Ponència Política” que havia redactat.

L'Onze de Setembre el President del Barcelona Futbol Club es va afegir a la manifestació de la tarda. El suport de Jan Laporta va representar una enorme empenta al “cercle virtuós” del moviment per la independència. La seva proximitat a les tesis de Reagrupament va ajudar de manera decisiva a la seva difusió. Els actes dels reagrupats no van transcendit als mitjans de comunicació fins que Laporta es va identificar amb els plantejaments de Rcat. Una altra baula de la cadena virtuosa que es va posar en marxa.

Les Consultes Populars va irrompre com un tsunami en el cicle expansiu del sobiranisme el 13 de setembre a Arenys de Munt. Tots els partits del Parlament van refusar prendre les desenes de milers de signatures que havia recollit la Plataforma pel Dret a Decidir per la convocatòria d'un referèndum sobre el “dret a decidir”. El Moviment Arenyenc Per l'Autodeterminació va decidir organitzar un referèndum pel seu compte. Va fer seva la màxima del seu alcalde, Carles Móra:”Només de depèn de nosaltres”. Van tirar endavant la Consulta Popular. I va aparèixer la cara fosca, la veritable, del Regne d'Espanya: la Falange Española; l'advocat de l'Estat, “peón negro” d'aquest mateix partit feixista; les amenaces del “Gobierno de España”; l'actitud del Virrei espanyol. Però aquest ressorgiment del fons franquista de l'actual règim es va girar contra Espanya. La participació dels arenyencs va ser més alta, l'acte va tenir repercussió a tot Catalunya i a la premsa internacional. El tsunami va generar onades impressionants els mesos de desembre, febrer, abril i juny. S'han mobilitzat desenes de milers de voluntaris i centenars de milers de votants. Els mitjans de comunicació de tota Europa van girar la mirada cap un poble que lluitava amb urnes contra un Estat que no reconeix el dret a l'autodeterminació.

Ara cal preparar amb un gran rigor el següent cicle: les eleccions al Parlament. No pot repetir-se el fracàs de les eleccions de març de 2008. És imprescindible combinar la mobilització amb l'activitat política. L'estratègia unilateralista, la regeneració democràtica i les Consultes Populars han de fer sentir la seva veu amb força a l'hemicicle de la Ciutadella. El proper pas del “cercle virtuós” és convertir les properes eleccions al Parlament en una “Gran Consulta”. És l'única manera d'acabar amb l'abisme entre la classe política i la ciutadania.

Només hi ha una manera d'aplegar la dinàmica popular de les Consultes, la Candidatura Transversal que proposa Reagrupament i la visibilitat mediàtica de Jan Laporta: unes primàries obertes. Unes primàries organitzades com als Estats Units; és a dir que hi puguin participar totes les persones que es registrin com a votants sobiranistes; que s'hi presentin diferents candidatures; que hi hagi debats entre ells i campanyes. Després en Assemblees Comarcals celebrades en dies diferents s'escollirien compromissaris de manera proporcional als vots obtinguts. Finalment en una Conferència Nacional es faria el recompte final de compromissaris i s'aprovaria el programa i l'estratègia política per a la propera legislatura.

Afinar el programa i l'estratègia de la legislatura és fonamental. Perquè l'endemà de les eleccions començarà un nou “cercle virtuós”. Hem de tenir present la trajectòria del Partit Quebequès: es va fundar l'any 1968; a les eleccions de 1971 va obtenir només 7 diputats a causa del sistema electoral majoritari; l'any 1976 va assolir un 40% dels vots i la majoria absoluta. Aquesta li va permetre convocar un referèndum sobre la independència del Quebec. Una expansió similar ha seguit el Partit Nacional Escocès, començant amb un mínim de diputats i assolint la majoria relativa en molts pocs anys.

“Llum als ulls i força al braç” diu el Cant de la Senyera. En aquest darrer any s'han aplegat totes les condicions per encetar el camí que ens pot permetre proclamar Catalunya nou Estat de la Unió Europea en dues o tres legislatures. Totes les persones que han treballat tant en els darrers mesos per aconseguir unes circumstàncies tant propícies han de tenir la clarividència necessària i la capacitat d'unir voluntats per estar a l'alçada del moment històric.