Master and Commander: a l'altre cantó de món (Master and Commander: The Far Side of the World / Master and commander: Al otro lado del mundo / Master and Commander: de l'autre côté du monde / Master and commander: Sfida ai confini del mare), de Peter Weir
M'estic preparant tant com puc per veure -al més aviat possible- la nova pel·lícula de Peter Weir, La llarga caminada (The Way Back), que adapta el relat homònim de Slawomir Rawicz. Me n'acabo de llegir el llibre -lectura a la qual vull dedicaré un altre apunt- i, a mesura que n'he anat passant les pàgines, hi he anat trobant -entre moltes altres coses- aquella brega entre l'Home i la Natura -a vegades lluita aferrissada; a vegades, una integració absoluta- i de l'Home amb si mateix que Peter Weir tan i tan bé ja va tractar a la magnífica Master and Commander: a l'altre cantó de món. És per això que recupero la crítica que en vaig publicar el 2004 a la revista Recvll i la penjo al blog.
A "Master and Commander..." l’heroi perd la dimensió mítica (..) Li veiem contradiccions humanes. I, finalment, pot guanyar les tempestes, però no la manca de vent. Perquè, la Natura –la dels elements i també la naturalesa humana, que en forma part– podem conèixer-la, però mai la dominarem del tot. En aquest al·legat antiheroic rau la bellesa pregona d’un film tanmateix apassionat pels relats llegendaris.
Filmoteca Club 7: "Master and Commander: a l'altre cantó de món", de Peter Weir
Article publicat a la revista "Recvll", la segona quinzena de gener de 2004
***
Diuen que té mèrit fer una pel·lícula adreçada al gran públic, que entretingui i alhora desenvolupi un gruix temàtic. Entre els grans del Hollywood d’abans en podríem anomenar uns quants; en canvi, costa trobar cineastes avui en dia que sàpiguen i puguin juntar –trenar– espectacle i creativitat artística, entreteniment i inquietuds ètiques. En aquest sentit, Peter Weir, l’humanista australià a qui devem la magnífica El show de Truman (1998) i films estimables com El club dels poetes morts (1989), Sense por a la vida (1994) o Únic testimoni (1985), es va consolidant com una de les rares excepcions dins el cinema nord-americà actual.
Amb Master and Commander: The Far Side of the World, ens regala una extraordinària cinta d’aventures marines, en què reflexiona sobre la lluita de l’Home amb la Natura i amb si mateix. Ens fa espectadors de grans batalles navals i diabòliques tempestes oceàniques, ens fa partíceps de les clàssiques tensions a bord en viatges de llarga durada, ens mostra mariners que pirategen, remots paisatges paradisíacs... en un espectacle que no vol ser un simple film de gènere, per bé que en té tots els ingredients. A Master and Commander..., la tripulació del Surprise no són titelles d’un show per fer passar l’estona al respectable. I la de la nau enemiga –l’ Achéron– ni la veiem fins que es fa imprescindible la seva presència a pantalla.
El centre d’atenció de la càmera de Peter Weir és l’Home. Amb vocació gairebé documental ens va mostrant la vida quotidiana dalt del vaixell, l’espai reduït que comparteixen els mariners, les tasques complementàries que es reparteixen. L’activitat i el lleure, en un microcosmos organitzat pel capità Aubrey i la tradició que ell representa. De la boira, però, apareix el perill fantasmagòric que esberla aquell ordre, en malmetre la fragata i causar baixes i ferits. Tanmateix, contra l’infortuni, la capacitat humana de reaccionar: el metge hi aporta els coneixements científics per atendre els que han quedat fora de combat i els tripulants hi contribueixen amb l’ofici, per refer la nau.
L’episodi bèl·lic, però, no queda enrere com si no hagués passat res. Deixa unes indelebles ferides col·lectives, visualment reflectides en el braç tallar del petit lord: un futur prometedor i prematurament escapçat. Deixa unes esquerdes en l’ànima dels mariners, per on rebrota la superstició, la incontrolable por irracional –allò que contradeix el racionalisme imperant fins aleshores.
En la figura del capità Aubrey trobem també la meravellosa capacitat de l’Home en la seva relació sàvia amb la Natura i, alhora, les limitacions que li imposa la condició humana. Aubrey condueix la Surprise amb el bagatge rebut de vells llops de mar, amb l’experiència bregada al llarg d’anys d’aprenentatge pacient, amb la modèstia de qui sap reconèixer el poder indòmit de les ones i el vent i amb la seguretat de qui confia plenament amb la capacitat tecnòlogica per superar les atzagaiades de la Natura i superar-ne els perills. Però Aubrey, el racional i ponderat, es revela també com un militar capaç d’actuar per l’orgull ferit i d’exercir injustament l’autoritat per mantenir l’ordre –perversió ètica de la racionalitat–.
En la Surprise viatja l’Home apassionat per descobrir la Natura –personificat en la figura del Dr. Maturin– i per conèixer-ne els imponderables –Aubrey–; l’Home fraternal, sensible als companys de viatge, però també l’Home bèl·lic, destructiu. I els papers no estan clarament repartits. En tots i cadascun dels personatges es fan evidents llums i ombres. No en va, el Dr. Maturin suggereix l’estratègia militar de camuflar la fragata com un balener, inspirant-se en l’exemple d’un animal. Igualment, el metge i el capità comparteixen una elevada passió per la música.
A Master and Commander... l’heroi perd la dimensió mítica. Cau al parany del capità de l’Achéron, que es fa passar per mort. Li veiem contradiccions humanes. I, finalment, pot guanyar les tempestes, però no la manca de vent. Perquè, la Natura –la dels elements i també la naturalesa humana, que en forma part– podem conèixer-la, però mai la dominarem del tot. En aquest al·legat antiheroic rau la bellesa pregona d’un film tanmateix apassionat pels relats llegendaris.
La dona de ferro; L'arbre de la vida; L'arbre; Mitjanit a París; El més enllà; True Grit; El discurs del rei; D'homes i déus; Fins i tot la pluja; La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
