Fa uns dies que he acabat de llegir La dona trencada, de Simone de Beauvoir. Un llibre estomacant, que et deixa baldada. Dona per a molt, però sols he subratllat una frase que m’ha colpit, esta al tercer llibre, quasi al final la protagonista diu: “Que complicat es torna tot des de que una comença a tindre segones intencions”.
Gran veritat!!
La vida es fa cara amunt i vas deixant molt al camí, quan t’entossudeixes en fer A quan vols B, i encara és pitjor quan pretens que la resta del món endevine que en realitat el que vols és B, i pretens que actuen conforme eixa màxima de la qual explícitament renegues.
Fent-li voltes a la qüestió, arribe a la conclusió que amb eixa actitut el que cerques es tindre sempre una excusa per donar les culpes al demés, facen el que facen sempre podràs recriminar-los que no ho han fet bé, mai encertaran el que vols.
És més senzill aixó, que enfrontar la por que et provoquen els canvis a la teua vida. No és una conclusió molt original, és el que li ocorre a la dona trencada que subordina els seus desitjos als de l’altre.
Hala vés i explica-ho a totes les del teu gènere,.....perquè caram
josep_blesa |
divendres, 19 de març de 2010 | 21:40h
amb les dones, tu!
Hi hauríeu de vindre amb manual d'instruccions penjant del nas...per a que es vegera.
Quan vas de fill de p..a , tot funciona. Quan eres bona gent comences a perdre més enters que Wall Street en 1929. Conclusió: cal ser un fillàs....i guanyar-ne?
Lafiscaldeldistricte |
dissabte, 20 de març de 2010 | 17:27h
... tu ja saps massa que aixó son arquetips i que per tant no val per a la generalitat del gènere, sense oblidar que hi ha dones que ni els agraden els matxots ni els tendres ;-)
És com si jo diguera que als homes no us agraden les dones lliures i decidides, i sempre cercareu a les desvalgudes que us necessiten o a les que us desprecien i malgrat tot aneu darrere ...
Doncs això, arquetips per omplir manuals de seducció, no?
A més, ja saps que la Beauvoir precisament el que reivindicava era que calia acabar amb les dones es subjugaven als homes, és a dir just el contrari del que dius :-)
josepblesa |
dissabte, 20 de març de 2010 | 19:44h
No són arquetips. Jo parlava de que la mateixa persona té moltes versions sobre l'apunt que fas. El voler B mentre indica A. Que és seguint el teu raonament. Ens voleu torsimanys i endivinadors del vostre pensament i voler íntim. I es fa molt difícil sinó es posa molta vaselina en les relacions de parella. I a les dones en general, sense arquetips, senyores de carn i ossos, vos passa això.
Observa que vaig dir: quan vas de f... de p..., funciona la relació. Que no és relació sinó embruix. Encanteri. Quan comences a comportar-te com a personeta tendra i afectiva emocionalment, la relació comença a anar de mal borràs. És una constatació, no de cinc o sis, sinó de bastants relacions. No en parle de teories ni de prototips. Pràctica, subjectiva a la fi. Experiències viscudes. Homes i dones tenim de tot: som tendres, emotius, irascibles, venjatius, durs, etc.... segons dia i hora de la setmana.
Clar que seguint la Beuavoir -i al Sartre, que te s'oblida- el que cal és que tots tinguem poder de decisió i ser lliures per a triar.
No existeixen realment, i passa'm la generalització, desvalguts/des. Les relacions d'amor, autèntiques, a la llarga equipen a tots dos. L'altre són claus i relacions esporàdiques. Jo no en parle d'això.
La vida, i la literatura, van plenes de menyspreu i rebuig de dones als escriptors. Des d'Ausiàs, fins l'actualitat. Em sorprenen dos punts allunyats en el temps però coincidents en la intenció:
1. La misogínia de Jaume Roig en l'Spill o el Llibre de les dones.
i 2. el darrer llibre de Lluís Racionero on explica les seues sis relacions més fortes, arribant a la conclusions de que, dones i homes, som espècies biològiques diferents sense solució comaprtida. Una parida com una altra.
Al final, és el meu entendre:
ESTEM CONDEMNANTS A ENTENDRE-NOS: CAMINAR JUNTS PERÒ NO LLIGATS, I PER AIXÒ CAL MOLT D'OLI I VASELINA. (DIS-LI AMOR, CARINYO, ADMIRACIÓ MÚTUA, ETC....)
Lafiscaldeldistricte |
dilluns, 22 de març de 2010 | 13:12h
Per llegir-me i comentar, sempre és interessant conéixer les teves reflexions.
I no, no oblie a Sartre, és que em negue (i ja sé els lligams que tenien) a que sempre hagen d'anar lligats, quan precisament la seva teoria era tota una altra. Diga'm que vaig contra la pròpia natura de la Beauvoir ;-)
Em parlaren d'aquest autor i llibre i el vaig trobar força interessant. No tant les seves idees polítiques, però això ja es farina d'un altre paner.
També pot trobar-se en català.
M'agrada aquesta autora, pot ser per això i per les expectatives creades quan la vaig escoltar parlant d'aquesta obra en una xerrada (abans el publicaren) el resultat em deixà despagada.
Un llibre que vaig adquirir a la xarxa, tan prompte es va publicar, gràcies a Tematika.
Ara que esta en cartellera la pel·lí, bo és tindre una altra visió.
El guanyador del premi de literatura eròtica convocat per la Mancomunitat de la Vall d'Albaida, edició 2007. No em va agradar, i vaig fer el que he fet en altre ocasions, donar-li millor vida regalant-lo.
Des de que em feren llegir Mecanoscrit del segon origen, tinc fascinació per aquest autor i molt especialment per la sèrie Temps Obert de la qual forma part aquest titol, el qual a més tracta l'altra feblesa: els valors de la terra.
A veure si és veritat que la Fundació, reedita l'obra, que no és senzilla de trobar. Aquest també el vaig comprar a la xarxa.
És el segon llibre d'aquest autor que em regalen, i ignore per què, ja que mai n'he parlat d'ell. En tot cas, aquest m'entusiasmà i obrí la porta a la inexplorada obra de Saramago.
Bó, aquest encara no el tinc i igual podria estar ací que a l'apartat dels regalats per que en definitiva el que fem el tete i jo es regalar-nos'el a qui pille més pròxim i després de llegir-lo ens el passem. Una lectura lleugera per a desatascar i descansar el cervell.
Hi hauríeu de vindre amb manual d'instruccions penjant del nas...per a que es vegera.
Quan vas de fill de p..a , tot funciona. Quan eres bona gent comences a perdre més enters que Wall Street en 1929. Conclusió: cal ser un fillàs....i guanyar-ne?
... tu ja saps massa que aixó son arquetips i que per tant no val per a la generalitat del gènere, sense oblidar que hi ha dones que ni els agraden els matxots ni els tendres ;-)
És com si jo diguera que als homes no us agraden les dones lliures i decidides, i sempre cercareu a les desvalgudes que us necessiten o a les que us desprecien i malgrat tot aneu darrere ...
Doncs això, arquetips per omplir manuals de seducció, no?
A més, ja saps que la Beauvoir precisament el que reivindicava era que calia acabar amb les dones es subjugaven als homes, és a dir just el contrari del que dius :-)
I a les dones en general, sense arquetips, senyores de carn i ossos, vos passa això.
Observa que vaig dir: quan vas de f... de p..., funciona la relació. Que no és relació sinó embruix. Encanteri. Quan comences a comportar-te com a personeta tendra i afectiva emocionalment, la relació comença a anar de mal borràs. És una constatació, no de cinc o sis, sinó de bastants relacions. No en parle de teories ni de prototips. Pràctica, subjectiva a la fi. Experiències viscudes.
Homes i dones tenim de tot: som tendres, emotius, irascibles, venjatius, durs, etc.... segons dia i hora de la setmana.
Clar que seguint la Beuavoir -i al Sartre, que te s'oblida- el que cal és que tots tinguem poder de decisió i ser lliures per a triar.
No existeixen realment, i passa'm la generalització, desvalguts/des. Les relacions d'amor, autèntiques, a la llarga equipen a tots dos. L'altre són claus i relacions esporàdiques. Jo no en parle d'això.
La vida, i la literatura, van plenes de menyspreu i rebuig de dones als escriptors. Des d'Ausiàs, fins l'actualitat. Em sorprenen dos punts allunyats en el temps però coincidents en la intenció:
1. La misogínia de Jaume Roig en l'Spill o el Llibre de les dones.
i 2. el darrer llibre de Lluís Racionero on explica les seues sis relacions més fortes, arribant a la conclusions de que, dones i homes, som espècies biològiques diferents sense solució comaprtida. Una parida com una altra.
Al final, és el meu entendre:
ESTEM CONDEMNANTS A ENTENDRE-NOS: CAMINAR JUNTS PERÒ NO LLIGATS, I PER AIXÒ CAL MOLT D'OLI I VASELINA. (DIS-LI AMOR, CARINYO, ADMIRACIÓ MÚTUA, ETC....)
Gràcies per l'apunt i el comentari al comentari.
I no, no oblie a Sartre, és que em negue (i ja sé els lligams que tenien) a que sempre hagen d'anar lligats, quan precisament la seva teoria era tota una altra. Diga'm que vaig contra la pròpia natura de la Beauvoir ;-)