Mentre vaig triant unes taronges -aquesta sí, aquesta no- fins a tenir-ne un parell de quilos ben bons, a la cua d'una fruiteria de Vic una dona, mare de dues criatures petites i entremaliades, es queixa. Fa una queixa a la mestressa de la fruiteria, alta i grossa, que pesa i cobra la fruita. La dona i mare diu "si nome hablais en catalán ¿como lo voy a aprender?" No ho diu emprenyada, però si molesta tot i que després d'haver-ho dit somriu a la mestressa. I la mestressa sorpresa per la frase també li somriu i de moment no diu res. De fet tots els que som a la botiga hem sentit la queixa i per un instant ens mirem sense dir res la dona i mare de les criatures entremaliades. De seguit, però, continuem triant fruita i verdura. La mestressa, encara atordida, contesta a la dona de la queixa "es que es la costumbre pero la proxima vez ya miraré dehablarte en catalán". I riu.
Mira el que vaig escriure fa uns mesos al meu blog, perquè té molts punts en comú amb la teua entrada. A voltes, crec que tenim allò que ens mereixem. Salut!
Bon dia, Pere
Mira el que vaig escriure fa uns mesos al meu blog, perquè té molts punts en comú amb la teua entrada. A voltes, crec que tenim allò que ens mereixem. Salut!
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/101386
Antoni