Es possible que tingui raó l’economista aquell que va dir que l’FMI i la Banca en general no diuen la veritat per evitar un pànic general, però que a Espanya, per exemple, l’atur arribarà al 30 % en un parell d’anys.
Es possible que el sistema
capitalista hagi tocat sostre i que a partir d’ara la cosa anirà baixant de
manera lenta però constant.
Que el sistema que coneixem de produir per consumir
i consumir més per seguir produint més encara, ha arribat al cap del camí.
Que
els nostres fills seran més pobres que nosaltres, la majoria, i uns quants,
molt pocs, seran molt més rics.
Que les classes en el poder
es perpetuaran en el poder i les classes baixes – les mitjanes diu que
desapareixeran- es duplicaran en la misèria. Es perfectament possible.
Que aquella famosa imatge
del fill de l’obrer a la Universitat s’ha acabat per sempre més. (ara que
toques el tema de l’Ensenyament alguna cosa d’això de l’obrer i l’universitari
deuen saber els pares de la Reforma i els seus deixebles, atès l’interès que
demostren en la preparació intel·lectual dels joves estudiants)
Així i tot, caldrà seguir
treballant cada dia i amb renovats ànims, no?
Malgrat el que diguin i per
malament que vagin les coses, poder
gaudir amb les obres de la literatura,
la música i la pintura, per exemple,
conèixer les obres de la gent que ha estat i està pel saber i per la ciència,
serà més important que saber-se la vida d’aquells del Gran Hermano o de la
senyora aquella que es va operar del nas. No?
Suposo, vull dir.
Men' vaig a abstreure'm tot mirant una pel·li de persecucions (no ho són totes, en alguna mesura?); gràcies a les deeses pel Nick Cage!
Alternativament podries mirar de posar-ho per escrit que també tindria el seu mèrit. Li has fet ja una cançó?
Tit, si no t'ho treballes estàs llest.
Crec que amb la mirada li he CRIDAT una miríada de vegades (que no hi veu o què, collons?). Per a fer-ho de paraula, estic esperant el decenni propici. No és bo precipitar-se.
Miraré d'acorralar en meritoses paraules la voràgine aquesta. Així encaselles l'enemic, deixa de ser polimorf. I m'entretindrà 2 o 3 tardes.
Si no, sempre em quedarà el deep hard electro tribal house - autèntic Prozac sònic- que, a més, coincideix a bategar a 120 bpm. amb la meva bohèmia bomba. I la literatura. (Ai!)
Ànim, que la primavera es a tocar, i a més has de tenir cura de les llagues.
Confiem, que endavant sempre