La pregunta dels matins de TV3 és una altre cop tendenciosa: “Atès l'escàs seguiment de la vaga de mestres d'ahir, creu que els sindicats han de seguir convocant vagues?” Un cop més a TV-3 manipula als teleespectadors, i un cop més els teleespectadors malgrat la propaganda dels tertulians i les preguntes trampa, donen suport als mestres i al dret a la vaga.
La pregunta dona per suposat que els sindicats menteixen quan diuen que ahir hi havien a Barcelona 50.000 persones manifestant. Dona per suposat que els policies municipals són més honestos i saben comptar millor que els mestres al dir que només hi havien 12.0000 manifestants. També dona per suposat que una manifestació de 12.000 mestres, degut a problemes laborals i a la mala gestió política de l'educació, és una participació escassa. Dona per suposat que una vaga de mils de persones és escassa, sigui quin sigui el nombre exacte (entre 12.000 i 50.000, de segur més a la vora del compte dels mestres que de les autoritats municipals). I sobretot s'ha de tenir en compte la gran participació de mestres, malgrat la propaganda de TV3 i polítics contra la vaga i contra la manifestació, insistint als pares a portar els nens a l'escola i animant als mestres a no seguir la vaga.
Quan el govern i la seva televisió privada TV3, malparlen, desinformen i insulten els mestres i estudiants, és evident que les manifestacions han de continuar. Si quan surten al carrer mils de manifestants l'únic que fan és mentir, criticar i desinformar, utilitzar a uns quants agenollats tertulians, què cal fer? Continuar manifestant fins que aprenguin a respectar a les persones.
El primer entrevistat, un tal Higini Clotas, ha dit que primer s'ha de buscar el diàleg, que la vaga ha d'ésser l'ultim recurs. Per aquest diputat al Parlamentari, no sé de quin partit és, ha dit que “la vaga sempre té conseqüències negatives”. Es la filosofia dels que governen, la vaga és dolenta, condemnable, tal com ho deien els franquistes, fa uns anys i repeteixen la banda del Cuni als matins de Tv3. HA reafirmat que els sindicats de mestres no haurien de convocar vagues per principi, i ja no sols degut l'escàs seguiment de la vaga d'ahir.
Els tertulians d'avui, els habituals Culla, Franco, Foix i una noia sé el nom ni què fa, no han han sigut mono color, com els d'ahir. I gràcies en Lluís Foix, un directiu de la Vanguardia, que ha sigut la veu discordant a les reaccionaries opinions de'n Culla, en Franco i en Cuni, que és el que més opina. En Foix al final ha sigut tallat de mala manera per en Cuni, quan ha començat a qüestionar a l'Ernest Maragall, justament amb una pregunta que vaig formular ahir: “Si al Maragall li fan vaga cada dos per tres, senyal que alguna cosa no funciona en l'educació” I en Foix s'ha posat a analitzar en Maragall en lloc dels sindicats, i en Cuni l'ha deixat amb la paraula a la boca i ha canviat de cop de tema i ha començat a parlar de les elèctriques. Ningú ha protestat. Ha quedat clar qui mana al mati a TV3. Tornaran a ésser invitats. Bons xicots, sumissos tertulians..
En Joan Culla, un reaccionari notori, amés de mal historiador, ha deixat clar que no suporta els sindicats d'educació, en especial el més combatiu, USTEC. Els critica amb interpretacions subjectives ja que ell considera que els sindicats volen manar, que creuen que l'educació és seva. Però desprès els tracta d'assemblearis. Una paradoxa i contradicció.
En Culla i també en Franco, han insistit que els sindicats volen manar a base de vagues, i que creuen que l'educació és d'ells, i que no volen respectar la LEC.
Bé, contrariament a quest quatre tertulians , periodistes, mils de mestres i el que escriu, pedagog, i mils d'estudiants, que es en Maragall i quatre politics que es volen imposar de mala manera en Educació, i el cap visible de tots ells és en Maragall, un trist i mediocre ex funcionari d'Hisenda, que no sap gaire res d'educació i molt de propaganda, i que mana per decret i amb autoritat prepotent, al servei dels poders econòmics. -I els tertulians ho troben bé que qualsevol fariseu opini sobre les escoles i decideixi. Es un retrocés a l'època franquista. El tertulià Franco, un directiu del Periodico, és el que més raó donava als governants, i repetia que la LEC ha sigut aprovada pels polítics i ara s'ha d'aplicar. En Franco ha deixat clar que ell està a favor de la LEC. I l'argument és d'una trivialitat absoluta, d'una inconsistència clamorosa, de tan poc rigor, que de segur el deixaran de tertulià uns quants anys més. L'argument és que la LEC ha estat aprovada pels parlamentaris. Cap raó educativa, i seguint la seu raonament, els mils de professors, alumnes i tota la comunitat educativa, hauran d'aguantar durant varis governs els despropòsits d'en Maragall i Cia, sols per a que ho han aprovat uns quants mamarratxos diputats, que ni tan sols s'han llegit la LEC.
En Lluis Foix, un directiu de la Vanguardia, ha fet el contrapés, donant a conèixer la part bona dels mestres, i així contrastar algunes de les bajanades i despropòsits d'en Culla i en Franco contra els mestres, recordant que “la immensa majoria de mestres volen una escola millor i ben formar als alumnes i fan vaga amb aquesta finalitat”. En Cuni l'ha tallat una vegada, parlant d'una mestre que estava contra la vaga, i com ja ho tenia preparat, han reproduit l'intervenció de la mestre d'ahir, i ens ha llegit la carta de la mestre, fet que sols demostra qui son els que tenen veu a la televisió catalana. Desprès l'ha tornat a tallar de mala manera , quan s'ha posat a analitzar a l'Ernest Maragall i la seva part de culpa si no hi ha diàleg i comunicació, i en Cuni ha cambiat de tema , parlant de les electriques.
Bé, un amic em deia, que el programa de'n Cuni , Culla, i Cia és la veu del govern, que no puc esperar res més, que no cal que perdi el temps mirant aquests programes. Té raó. De fet no els miro, excepte quan parlen d'un tema que m'interessa i vull conèixer el pensament oficial i com manipulen a la gent.
Una última cosa. En Culla, ha demanat saber quants afiliats té l'USTEC, donant a entendre que segurament no tenen quasi representació i no obstant es volen fer els amos de l'Educació. . En Cuni li ha respost que ell creu que els mestres afiliats a sindicats no arriben al 50%. Al mal historiador i estadista i bon orador, Culla, li han hagut d'explicar que el 50% és un bon percentatge. Menys mal. . Com que la majoria de tertulians eren periodistes, haurien de saber que sols hi han afiliats 6'6%. Ho acabo de mirar a Google. http://www.periodistes.org/documents_tercer_congres_periodistes_radiografia.
Jo em pensava trobar un xifra encara pitjor. Criticar per criticar és tot el que saben fer aquesta xarlatans.
Nosaltres els hauríem de preguntar amb raó:
-
A qui representen aquests QUATRE tertulians, per a manipular l'opinió dels teleeespectadors?
-
Es que la televisió és del Cuni i d'una dotzena de tertulians, sempre els mateixos, que repeteixen com lloros les mateixes coses, el pensament únic, dia darrera dia.
Aquests tertulians, sota la batuta del Cuni, son els que critiquen les practiques assembleàries i democràtiques del professorat,. Tot una escola pràctica de democràcia, que fa molta falta ala televisió.
En Foix, deia que enyorava l'autoritat del mestre de l'època franquista, on el el mestre, el veterinari i el rector eren els que manaven en els pobles (s'ha deixat “el cabo de la guardia civil”, un lapsus normal). Ara manaran el s directors centres de manera autoritària, posats i degudament mentalitzats amb curset per la Conselleria, que podran privatitzar l'educació i hauran d'aplicar tots els decrets i normes que emanin de la Conselleria i dels seus supervisors. Aquesta tornada a l'autoritat educativa franquista, ni tan sols s'ha qüestionat. Així està el pati.
Però quan en Foix, ha qüestionat la manera esbojarrada de manar del Maragall, i les ultimes crítiques al tripartit d'aquests traïdor (això ho dic jo), en Cuni l'ha tallat i l'ha deixat amb la paraula a la boca i ha passat a les elèctriques.
Així funciona la televisió catalana: Ni els directius de la Vanguardia es poden expressar lliurament quan en un descuit tenen l'ocurrència de defensar als que fan vaga i malparlen dels que governen. Per una vegada la Vanguardia ha estat a la vanguàrdia (si ens oblidem de la seva nostàlgia de l'autoritat dels mestres franquistes)
No sóc ni pedagog ni politic per tant només faré un petit comentari sobre la participació. Fa anys hi havia un col·lctiu (crec que la majoria eren docents) que es deia contrastant i que es dedicacven a comptar la gent que anava a les manifestacions. Entre moltes altres coses deien que dificilment es podia comptabilitzar més de 2 persones per m2. D'acord amb les dades que he llegit als diaris de l'area de la manifestació en el cas que es comptabilitzés una persona per metre quadrat hi hauria 12.000 manifestant. Si es comptabilitza 1,5 persones 18.000, i si comptabilitzem 2 persones 24.000. Per tant, molt em temo que en aquest cas la guardia urbana té raó.
D'altra banda també em crec que el percentatge de vaguistes és del 20,89% perque en cas que sigui superior vol dir que són docents que han fet vaga i no se'ls hi ha descomptat la jornada perque hauran comunicat que no farien vaga, i això seria un frau no?
Dit això crec que s'ha de ser respectuós amb tota la gent que ha fet vaga i que segurament la majoria ho han fet perque realment aspiren a millora les condicions de l'escola pública.
2 preguntes malintencionades.
Si no es supriomís la jornada intensiva del juny, creus que els Sindicats haurien convocat la vaga?
Sincerament, creieu que aquesta vaga haurà servit per canviar res?
Jo quan manifestava en temps del Franco, cent o dues-centes persones, pensava que no servia per a res, però servia per a desfogar-nos, protestar i donar constància que no tot-hom estava d'acord amb el franquisme i els seus crims. Ara és igual. Vaig aconseguir que m'empresonessin. Tot serveix. Ara historiadors diuen que aquelles manifestacions i vagues a la universitat varen tenir conseqüències, foren importants, etc.
LEs vagues i manifestacions serveixen per a prendre consciència.
De moment serveixen per a que una seria de gent i mitjans afins al poder surtin de l'armari i es mostrin com són: desinformadors, poc dialogants, arrogants, prepotents, i que volen que imperi l'autoritat i que es faci el que ells decideixen: mantenir una població des-educada i sumissa.
Els mestres són els col.lectius mès combatius. Cal donar-lis tot el suport.
La comptabilitat dels mossos. Hauries de dir quins metres quadrats has comptat. A l'inici o al final? De la plaça San Jaume fins on?
Aquest mètode teu, ja és prehistòric. Ara sols tenen que fer la resta entre els mòbils que hi han usualment i quan hi ha una manifestació en un carrer. Saben exactament si hi havien 34.587 o bé hi havien 41.098 manifestants.
Aquestes manifestacions haurien de fer reflexionar als diputats que per acords i compensacions i politiqueria varen aprovar una llei contra la comunitat educativa.